Defensa, competitivitat, polítiques socials, medi ambient i migració. Aquests són els principals punts recollits en els manifestos electorals dels principals partits europeus de cara a les eleccions del 9-J. Els conservadors són els que més pes donen a la defensa en les propostes electorals, mentre els progressistes es limiten a apostar per una millor cooperació en aquest àmbit. En economia, populars i liberals posen l’accent en l’impuls de la competitivitat, mentre socialdemòcrates, Verds i l’Esquerra tenen el focus en les polítiques socials. De la mateixa manera, els conservadors reivindiquen l’agenda verda com a oportunitat econòmica, mentre els progressistes defensen mesures per ajudar els més vulnerables en la transició.
Partit Popular Europeu
En el manifest electoral, el Partit Popular Europeu destina bona part a l’àmbit de la defensa i es reivindica com “l’únic partit que ha mostrat consistentment la seva voluntat per promoure una defensa europea forta”. Els populars europeus defensen crear un Consell de Seguretat europeu en el qual també participin països extracomunitaris com Noruega o el Regne Unit. També aposten per crear la figura del comissari d’Exteriors de la UE, en substitució de l’actual alt representant per a la Política Exterior, i incrementar la inversió en defensa.
En migració, els populars europeus volen endurir els controls i augmentar la cooperació amb països tercers, tot replicant acords com el de Tunísia, així com triplicar els agents de Frontex. Una de les qüestions més polèmiques és l’aposta per enviar els sol·licitants d’asil a “països tercers segurs” perquè se sotmetin allà al procediment d’asil.
En l’àmbit econòmic, els populars europeus fan especial èmfasi en la competitivitat europea per “impulsar” l’economia amb una “Europa que protegeixi els seus interessos”. El manifest també reivindica “preparar” l’economia per als “nous reptes” i reduir la burocràcia per a les empreses, així com crear un comissari específic per a pimes.
L’apartat mediambiental, que ha dividit durant la legislatura els populars europeus, reivindica que les mesures verdes poden ser una “oportunitat per construir la futura prosperitat” i donar suport a la indústria “en la transició”. “Creiem que aquesta transició és essencial per al futur de la competitivitat”, apunta el text.
Socialdemòcrates
En l’àmbit mediambiental, l’S&D aposta per “vincular les polítiques socials i ecològiques” i invertir en energies renovables i eficiència energètica, així com per una reforma del mercat de l’energia que “garanteixi l’estabilitat i assequibilitat dels preus”. També defensen “reforçar” la política agrària comuna de la UE “per donar suport als agricultors” i “millorar els seus ingressos”. “La nostra lluita a favor del Pacte Verd Europeu és també una lluita per millorar la vida dels agricultors”, indica el manifest.
En migració, l’S&D defensa que l’aplicació del Pacte Migratori i d’Asil ha de “respectar els drets humans i la dignitat de les persones” i oferir “procediments justos i respectuosos” als migrants. A més, volen crear una missió europea de cerca i salvament al Mediterrani.
Pel que fa a l’economia, els socialdemòcrates defensen un pla d’inversions per a les transicions ecològica i digital i una estratègia per impulsar els productes fets a la UE. A més, reivindiquen el “no a l’austeritat” i que la UE ajudi els països en polítiques socials, per exemple per lluitar contra l’atur.
Finalment, en l’àmbit de la defensa, els socialdemòcrates donen suport a “desenvolupar la indústria europea de la defensa” amb una “despesa més específica i intel·ligent i més compres conjuntes de materials de defensa”, però centren també el seu posicionament en el “reforç” del paper diplomàtic de la UE a nivell global.
Verds
El manifest electoral dels Verds és el més extens. Comença amb polítiques ecologistes i defensa un Pacte Verd Social amb “inversions massives” per impulsar tant la transició ecològica com els “estàndards de vida” dels ciutadans, que, remarca, han estat “colpejats fortament” els últims anys. També defensen avançar la neutralitat climàtica de la UE perquè s’assoleixi ja el 2040, 10 anys abans de l’objectiu fixat.
El text reforça la idea que la transició verda ha d’anar acompanyada de mesures socials per fer les vides dels ciutadans “més segures, felices i sanes”. Per exemple, els ecologistes defensen tenir una “xarxa forta de seguretat social” i fer permanent el programa SURE de suport als treballadors. També aposten per fixar uns ingressos mínims a la UE per “establir un nivell adequat de suport” a cadascun dels països i que s’estudiï la renda universal bàsica.
En defensa i seguretat, els Verds aposten per aprofundir la cooperació militar a la UE i augmentar les capacitats diplomàtiques del bloc, així com desenvolupar una Unió de la Seguretat que tingui en compte “les seguretats humanes i les necessitats de la gent”. També aposta per “reforçar i aprofundir la cooperació” amb l’OTAN.
En migració, els Verds defensen unes polítiques que “reconeguin la contribució immensa que els migrants fan a les societats” i “replicar” el sistema de protecció temporal immediata donada als ucraïnesos per la invasió russa. També aposten per crear visats europeus per a defensors de drets humans i medi ambient, per donar protecció legal als desplaçats per crisis climàtiques i desastres mediambientals i per crear una missió de cerca i rescat al Mediterrani. D’altra banda, rebutgen els acords migratoris “bruts amb dictadors”.
Liberals
El manifest dels liberals de Renovar Europa té com a primer aspecte la defensa, que considera “clau per a la prosperitat”. Defensa augmentar les capacitats en defensa, des de la recerca fins a la cooperació militar i “reforçar la defensa de la UE perquè es reforcin tant la de l’OTAN com l’europea”. “El nostre focus hauria d’estar en la defensa els pròxims cinc anys”, indica.
En l’àmbit econòmic, se centren en “recuperar la competitivitat” de la UE. “La pròxima Comissió Europea ha de ser la ‘Comissió de la Inversió'”, remarca el text, que també defensa que cal atraure inversió privada a Europa perquè sigui “més competitiva i sostenible”. “Reforçar l’economia serveix també per millorar la vida de la gent”, indica.
Pel que fa al medi ambient, Renovar Europa no planteja cap proposta més enllà d’implementar el Pacte Verd, que, reivindica, ha “fixat el camí per a una transició econòmicament viable a un futur sostenible”. A més, els liberals apunten que el clima i els pagesos “són dues cares de la mateixa moneda” i que el seu principal “perill” és el canvi climàtic. “No hem de mossegar la mà que ens dona de menjar”, diuen.
En migració, el manifest defensa que cal “claredat i estabilitat” legal per als qui busquen refugi a la UE i “compromís per evitar les qüestions que forcen la gent a marxar de casa seva”. Aposten per estudiar la creació de “vies econòmiques legals” perquè “les economies europees puguin tenir la mà d’obra necessària per al seu creixement”.
Conservadors i Reformistes Europeus
En l’àmbit econòmic, l’extrema dreta dels Conservadors i Reformistes Europeus defensa “reduir les barreres” dins del mercat únic per acabar amb la “regulació sufocant” per a les empreses. El grup aposta per “reduir la burocràcia que no té sentit” i les “lleis innecessàries” i per acords de lliure comerç amb països tercers perquè els productes siguin “més barats” per als consumidors europeus. També subratlla que les normes europees de dèficit i deute “no és la millor manera de recuperar la competitivitat”.
En migració, el grup s’erigeix com la “veu de la raó” al Parlament Europeu en “seguretat interior i exterior”. “Cal un sistema migratori que respecti la veu i els desitjos dels seus estats membre i dels ciutadans”, diu el manifest, que defensa també incrementar l’expulsió de migrants en situació irregular i incrementar el suport als estats.
El manifest electoral del Conservadors i Reformistes Europeus també fa especial èmfasi al “respecte de la sobirania” dels estats. “La UE ha anat massa enllà”, diu. El grup defensa una UE concebuda com a “comunitat de nacions que cooperen en institucions confederals en àrees en què tenen els mateixos interessos”. A més, defensa “un nou establiment institucional” a la UE que “reconegui que la legitimitat democràtica de la Unió deriva principalment dels seus estats membre”.
Pel que fa al medi ambient, el grup defensa que calen mesures contra el canvi climàtic, però que no causin un “cost innecessari” ni a les empreses ni als estats membre. Davant “objectius irrealistes”, els Conservadors i Reformistes Europeus defensen una “estratègia gradual que pugui tenir el suport de tots els estats”.
Identitat i Democràcia
El grup d’extrema dreta Identitat i Democràcia és l’únic que no té manifest electoral per al 9-J. Es limita a referenciar una breu declaració aprovada pel grup el juny del 2022 que subratlla la “superioritat del concepte de sobirania nacional”. El grup critica la integració europea, que considera una “centralització” per establir un “estat unitari que substitueixi els estats membre”, i critica que la UE té “oberta una guerra contra els seus estats membre” pel mecanisme que condiciona els fons europeus al respecte de l’estat de dret.
Identitat i Democràcia també critica que la UE té “obertes del fronteres d’una manera cada cop més extrema” i “l’obsessió” europea, diu, amb “tot allò que promou la immigració massiva“. Així, defensa controls “més estrictes” a les fronteres exteriors. El grup també s’oposa a més integració en defensa.
L’Esquerra
En defensa, l’Esquerra rebutja que “Europa es converteixi en l’escenari d’una nova Guerra Freda” i que participi en una “cursa armanentística”. “Volem que Europa decideixi sobre la seva seguretat de forma autònoma i independent dels Estats Units”, diu el manifest, que considera que Europa “necessita un programa polític per a la pau, la seguretat i el desarmament” i no “militaritzar-se”. En aquest sentit, aposten per reduir el pressupost destinat a defensa i rebutgen “l’expansió de l’OTAN”.
En l’àmbit econòmic, l’Esquerra defensa “allunyar l’economia del creixement sense límits” i aposta per un “gran pla d’inversió europeu perquè les empreses i els serveis públics creïn nous llocs de treball i ofereixin formació per ocupar-los”. També aposten per suprimir les regles de dèficit i deute, convertir el Mecanisme de Recuperació i Resiliència en permanent i per aplicar un impost a les grans fortunes.
Pel que fa a les polítiques socials, aposten perquè la UE obligui els estats a fixar límits al preu dels lloguers i prohibir els lloguers temporals i desnonaments d’habitatges habituals. També a reservar el 7% del PIB de la UE a educació, investigació i innovació i el 2% a cultura.
En matèria mediambiental, l’Esquerra vol una “transformació ecològica, energètica i industrial” i per avançar al 2035 l’objectiu de neutralitat climàtica de la UE. “Una transformació mediambiental radical ha d’anar acompanyada de la lluita per la justícia social i la lluita contra la dominació del mercat per aconseguir una transició justa cap a economies verdes”, remarca el text. L’Esquerra també reivindica “promoure un nou contracte social ecològic” i canviar el sistema d’assignació de la PAC per “redirigir” les ajudes a l’agricultura “sostenible i ecològica”.
Qui són els candidats europeus?
Malgrat que els ciutadans de cada país voten les candidatures dels partits del seu estat, els grups europeus, als quals pertanyen la majoria dels grans partits, han designat un candidat a presidir la Comissió Europea. Amb el sistema ‘spitzenkandidaten’ es busca vincular el resultat de les eleccions al Parlament Europeu a la presidència de l’executiu comunitari.
Ara bé, a la pràctica aquest sistema no està garantit. Sí va funcionar el 2014 amb l’elecció del luxemburguès Jean-Claude Junker –candidat del Partit Popular Europeu-, però va fracassar el 2019 amb la d’Ursula von der Leyen, que no era la candidata dels populars europeus.
En aquestes eleccions, Von der Leyen sí és la candidata del Partit Popular Europeu a presidir la Comissió Europea. El candidat dels socialdemòcrates és l’actual comissari de Treball, el luxemburguès Nicolas Schmit, amb un perfil més desconegut per a l’opinió pública.
Pels Verds, el neerlandés Bas Eickhout i l’alemanya Terry Reintke són els candidats a presidir la Comissió Europea, mentre l’Esquerra ha designat com a candidat l’austríac Walter Baier. Els tres principals partits que formen part del grup dels liberals de Renovar Europa han nomenat a Marie-Agnes Strack-Zimmermann (Partit de l’Aliança dels Liberals i Demòcrates per Europa), Sandro Gozi (Partit Demòcrata Europeu) i Valérie Hayer (Renaixement), que és l’actual líder del grup al Parlament Europeu. Raül Romeva és el candidat de l’Aliança Lliure Europea a presidir la Comissió Europea, mentre els grups d’extrema dreta Identitat i Democràcia i Conservadors i Reformistes Europeus no han designat cap de llista.
Els partits catalans a l’Eurocambra
En les eleccions al Parlament Europeu, la circumscripció electoral és única a tot l’Estat, amb la qual cosa els ciutadans voten les mateixes llistes de candidats a totes les ciutats i comunitats autònomes. La majoria dels grans partits estan adscrits a un grup europeu, a excepció de Junts, que es manté en els no adscrits a cap família europea.
ERC forma part de l’Aliança Lliure Europea, que té a Romeva com a candidat a presidir la Comissió Europea, i que després de les eleccions s’uneix als Verds en el grup europarlamentari. El PSC i el PPE formen part de les dues grans famílies europees, la socialdemòcrata de l’S&D i la del Partit Popular Europeu. Els Comuns han format part dels Verds aquesta legislatura, mentre Vox està integrat en els Conservadors i Reformistes Europeus.
