Edició 2307

Els Països Catalans al teu abast

Dilluns, 18 de novembre del 2024
Edició 2307

Els Països Catalans al teu abast

Dilluns, 18 de novembre del 2024

David Budria, CDR detingut: Un muntatge polític i em preocupa com en tornaran a venir a buscar

|

- Publicitat -

Criminalitzar la desobediència civil o tot aquell que vagi contra el poder espanyol

Publicitat

David Budria (Barcelona, 1981), un dels dos membres dels Comitès de Defensa de la República (CDR) que van ser detinguts amb set persones més el 23 de setembre per la Guàrdia Civil però que van ser deixats en llibertat el mateix dia –acusats de terrorisme- ha afirmat que no van mantenir cap contacte amb Torra i Puigdemont. En entrevistes a ‘Nació Digital’ i ‘Vilaweb’, Budria ha considerat que els detinguts, set dels quals en presó preventiva per ordre de l’Audiència Nacional, són “caps de turc” d’una operació per criminalitzar l’independentisme i, de fet, considera que les acusacions són un “muntatge polític”. Al seu parer, hi ha hagut una intenció clara de crear un relat que vinculi “les paraules independentista i terrorista”. “Em preocupa com em tornaran a venir a buscar”, ha assegurat.

El membre dels CDR de Sabadell opina, de fet, que la intenció no és només criminalitzar l’independentisme, sinó també “tothom qui vulgui anar en contra del poder establert”. Però es mostra convençut que l’efecte que tindran les detencions és que a les pròximes assembles “hi haurà més gent”. Sobre si hi pot haver por, admet que sí, però creu que cal aprendre a gestionar-la.

 

Pel que fa a l’empresonament dels altres membres dels CDR, Budria no té dubte que són presos polítics “en majúscules”, i reitera que tota l’operació respon a un “muntatge per intentar aturar qualsevol tipus de dissidència política”. I després de recordar els casos de Tamara i Adri Carrasco afegeix: “Som caps de turc de les seves jugades”.

 

En un moment de l’entrevista Budria assegura que no ha parlat amb cap dels detinguts, i a la pregunta de si ho ha fet amb Quim Torra o Carles Puigdemont contesta: “No, ni abans ni després de la detenció”.

 

La Guàrdia Civil els va apuntar amb les armes

 

A l’entrevista, el membre dels CDR de Sabadell relata que una quinzena d’agents de la Guàrdia Civil va entrar a casa seva a dos quarts de sis de la matinada el dia de la detenció i van apuntar-los amb armes a ella i a la seva companya, que també va ser detinguda i, com ell, posteriorment alliberada, i a la seva filla adolescent.

 

Afirma que a ell i a la seva companya els van emmanillar i els van posar en estances separades del pis. Budria és un dels anomenats ‘nou de Lledoners’, les nou persones investigades per desordres públics i atemptat a l’autoritat en el marc del procés de trasllat dels polítics independentistes presos de la presó catalana a Madrid per ser jutjats pel Tribunal Suprem.

 

Per això, explica que la seva advocada ja estava alerta pel que pogués passar, i que ambdós van demanar la seva presència de seguida. La lletrada va arribar poc després i l’exparella de l’aleshores detingut es va endur la menor. Després va començar l’escorcoll del pis. Afirma que el que van trobar els agents, ho haguessin trobat a casa de qualsevol “família normal”. Assegura que el tracte de la guàrdia civil va ser correcte però que en el cas dels altres detinguts, al seu parer, s’han vulnerat drets. També afirma que no els van preguntar res.

 

Posteriorment se’ls van endur emmanillats a la caserna de Travessera de Gràcia, passant prèviament per un CAP de Sant Andreu de la Barca per fer-los un reconeixement mèdic.

 

Sobre els motius de la detenció, Budria descarta que estigui relacionada amb la causa de Lledoners, però, de fet, recorda que hi ha secret de sumari i que, per tant, els motius no se saben més enllà de les filtracions que hi pugui haver hagut a la premsa. En tot cas, no entén perquè hi ha set persones en presó preventiva a Madrid i ell i la seva companya han estat deixats en llibertat, tenint en compte que també estan acusats de terrorisme. Ambdós estan a l’espera d’anar a declarar a Madrid.

 

Finalment, espera que tot plegat acabi en no res. “Com que no som terroristes no ens poden acusar de terroristes”. Però lamenta que, si al final acaba així, el temps que els seus companys hauran passat a la presó no els el tornarà ningú. “Sabem que tot és una manipulació per un perquè polític. Ells volen muntar un relat perquè les paraules independentista i terrorista vagin unides. I nosaltres no ens queda una altra que demostrar-nos que no és així”, clou.

 

“Ens intenten atemorir”

 

En l’entrevista a Vilaweb, Budria es mostra convençut que l’operació policial contra els CDR és només una operació d’intimidació contra l’independentisme. “Intenten atemorir, és evident. I això ho demostra la manera com van filtrant la informació. Però la gent, el poble, el carrer, que s’organitza, sap que s’ha de continuar, continuar i continuar”, ha afirmat el membre dels CDR des del Casal Capablanca de Sabadell, que s’ha mostrat preocupat per la seva futura declaració a l’Audiència Nacional. “Sabem que en algun moment haurem d’anar a declarar. Em preocupa la manera com voldran que hi vagi. Aquesta és la preocupació, que es repetís una situació així seria terrible”, ha reflexionat en veu alta Budria.

 

“Que et piquin a la porta i et diguin que has d’anar a Madrid. Espero que sigui una citació normal, que els advocats ho sàpiguen a Madrid i puguem anar a Madrid d’una manera convencional. Així que sí, em preocupa com em tornaran a venir a buscar”, ha reiterat el membre dels CDR, que ha recordat el dia de la seva detenció. “Quan vaig assimilar que picaven a la porta, vaig pensar immediatament que ens entraven a robar (….) Fins que gairebé no em van tirar la porta a sobre, no van dir que eren la Guàrdia Civil”, ha explicat Budria, que va reclamar ràpidament la presència d’un advocat a casa seva. “Truqueu ja a l’advocada que, si no, no podrem començar l’escorcoll”, rememora que va exclamar la secretària judicial.

 

“Se’n van endur un disc dur amb fotografies familiars; un parell de mòbils trencats de la meva filla –són així els adolescents, van a mòbil per any; adhesius d’Arran i de la CUP; xapes de reivindicacions; llaços; domassos de ‘Adri et volem a casa’. Per ells, tot això era un espectacle. En van fer un videobook”, ha enumerat Budria. “Ho van posar a terra i no paraven de fer-ne fotografies. Com si recollissin proves irrefutables de terrorisme”, ha finalitzat amb estupefacció.

 

 

Publicitat

Opinió

Subscriu-te al canal de WhatsApp

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Minut a Minut