El president d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, ha enviat als socis de l’entitat una nova carta -a la que ha tingut accés l’ACN- on emmarca el moment polític i es prepara per a una sentència possiblement condemnatòria a la tardor. Cuixart demana unitat per respondre a la decisió judicial i avisa que “qualsevol debat que no passi per avançar en la resolució del conflicte és del tot estèril i superficial”.
“Tinguem present que la repressió busca dividir als qui lluiten i que tots hem de fer un esforç, tan individual com col·lectiu, per mantenir una actitud de respecte i empatia dels uns amb els altres”. I és que per a Cuixart, “només s’avançarà si ho es fa junts i no es deixa ningú pel camí”. En aquesta línia, el president dÒmnium demana “seguir mostrant que som un país de grans consensos”. “L’Estat pretén que ens desmobilitzem i caiguem en la frustració”, adverteix.
A la carta, a més, obre la porta a la possibilitat que la sentència del cas de l’1-O els condemni a passar els dies en alguna presó de Madrid o de qualsevol altre punt de fora de Catalunya. “Diuen que potser haurem de tornar a Madrid després de l’estiu. Estic convençut que això no condicionaria en cap cas la reacció a la sentència, sinó que seria un altaveu més per visualitzar el greu retrocés democràtic que estem vivint. Perquè seguirem defensant els postulats polítics que ens han portat fins aquí. Sense rancor ni renúncies de cap mena”, escriu Cuixart convençut de les seves paraules.
El president d’Òmnium, però, reclama també gaudir de les petites victòries que assegura que es van donant en el camí legal derivat de la tardor de 2017. “L’Audiència de Barcelona ha descartat imputar els votants de l’1-O, resolent que l’acció dels ciutadans està emmarcada ‘en un moviment de desobediència civil no violenta que busca impactar en l’opinió pública.’ Aquesta resolució és una victòria gens menor del moviment, perquè les magistrades han dit ben clar allò que el Tribunal Suprem es nega a acceptar”, afirma Cuixart satisfet, que acaba la carta recomanant “redescobrir Gandhi” i la seva “vessant més activista”. “Amb tot el que estem vivint a casa nostra i al món sencer, el seu mestratge esdevé encara més referencial. Sobretot, no oblidem que la resistència social i la lluita noviolenta demanen de tanta determinació com capacitat organitzativa”, conclou.
