Cs ha registrat aquest dimarts al Parlament les seves esmenes a la proposició de llei de modificació de les normes de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) i del Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC), en les quals han proposat suprimir el CAC.
L’esmena planteja derogar la Llei 2/2000 -la que regeix el CAC- i que s’iniciï un “procés de liquidació” d’aquest organisme. Amb la supressió del CAC, Cs vol que la funció inspectora i de supervisió que exercia passi a mans de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència, “amb la qual la Generalitat de Catalunya haurà de formalitzar el corresponent conveni”.
El partit taronja ha presentat aquestes esmenes a la proposició de llei que havien presentat conjuntament tots els grups per modificar el sistema d’elecció del CAC i la CCMA, i que el Parlament va tramitar al gener. Les esmenes a la llei del CAC van adreçades a la supressió de l’organisme, mentre que proposa diverses modificacions per a la llei de la CCMA.
En primer lloc, assenyala que els mitjans de comunicació públics catalans han de perseguir l’interès públic i afegeix que això suposa “perseguir la major efectivitat possible de drets i llibertats fonamentals” prevists a la Constitució, l’Estatut i el Dret de la UE. També defensa que han de “promoure els principis i valors constitucionals i estatutaris com la democràcia, el pluralisme polític, la difusió de la cultura i la promoció de les llengües oficials”.
“Especial autonomia”
Altres esmenes proposen modificar la definició de la CCMA per agregar que és una entitat de dret públic amb “especial autonomia”, personalitat jurídica pròpia i plena capacitat d’operar, encara que aquests dos últims elements ja consten en la llei actual.
A més, una de les qüestions que canvia és que l’organisme “gaudeix d’autonomia en la seva gestió i independència funcional respecte del Govern de la Generalitat i de l’administració d’aquesta última”.
Membres de la CCMA
Sobre els membres del Consell de Govern de la CCMA i la seva elecció, Cs planteja que no puguin estar afiliats a cap partit polític, entitats vinculades a aquests, sindicat o entitat “que pugui ser considerada grup d’interès que tingui com objectiu influir en les decisions del poder legislatiu i/o executiu”.
Això suposa una novetat respecte la llei actual, que estableix que la condició de membre del Consell de Govern és incompatible amb ser membre del Parlament o el Govern, l’exercici de qualsevol càrrec electe o de designació política, i amb l’exercici de funcions de direcció en partits polítics, organitzacions sindicals o empresarials.
En la mateixa línia, el partit taronja assenyala que els membres d’aquest òrgan no poden haver exercit en els darrers quatre anys funcionis directives o d’especial responsabilitat en partits polítics, sindicats o entitats que siguin grups d’interès, ni haver estat nomenats en algun càrrec “que deguin el seu nomenament al suport de partits polítics”.
L’esmena també indica que aquestes incompatibilitats s’aplicaran per a les persones que es vegin afectades per aquestes causes o quan afectin a alguna de les persones amb les quals mantinguin una “relació familiar fins al segon grau de consanguinitat o afinitat o relació afectiva, professional o econòmica”.
