L’última vegada que hi va haver un debat de política general al Parlament amb el PSC al Govern va ser el 2009. Els temes centrals del debat van ser la crisi econòmica, el desplegament de l’Estatut -pendents de la sentència del Constitucional, que arribaria el juny de 2010-, Rodalies, la immigració, el ‘cas Palau’, les infraestructures o l’impost de successions. El context polític estava marcat per l’aprovació del nou model de finançament. Aquell executiu d’ara fa 15 anys el presidia José Montilla, en la segona edició del tripartit que van formar socialistes, ERC i ICV-EUiA. La vuitena legislatura la configuraven els grups de CiU (48), PSC (37), ERC (21), PPC (14), ICV-EUiA (12) i Cs (3), en un Parlament presidit per Ernest Benach (ERC).
De què es va parlar al Parlament en l’últim debat de política general amb un president del Govern socialista a l’hemicicle? Els grups que formaven l’executiu d’aleshores (PSC, ERC i ICV-EUiA) van portar en aquell debat diverses propostes de resolució conjuntes que, d’una manera o altra, encara són d’actualitat: el traspàs de Rodalies, el finançament i l’aeroport del Prat.
Rodalies i aeroport
Els grups de l’anomenat tripartit ja reclamaven fa 12 anys l’impuls del traspàs dels serveis ferroviaris de l’Estat amb àmbit limitat a Catalunya. Socialistes, republicans i ecologistes volien formalitzar el traspàs de Rodalies amb la dotació econòmica “suficient” per la modernització del servei. I que el traspàs dels regionals de Renfe fos “efectiu” abans del 2012.
Les propostes conjuntes que van signar Miquel Iceta (PSC), Anna Simó (ERC) i Dolors Camats (ICV-EUiA) també incloïen la petició perquè el Govern continués amb els treballs per a un “canvi del model de gestió” de l’aeroport del Prat. A més, els tres grups d’esquerres valoraven “positivament” l’acord sobre la inversió estatal en infraestructures durant el 2009, en compliment de la disposició addicional tercera de l’Estatut.
El portaveu de CiU, Oriol Pujol, va registrar les propostes del principal grup de l’oposició -i el majoritari de la cambra. En una d’elles, la formació que liderava Artur Mas instava el Govern a negociar “simultàniament” la transferència dels serveis de Rodalies i la mitjana distància de transport terrestre per ferrocarril.
CiU també volia que s’acordés amb l’Estat, abans d’acabar aquell 2009, la creació d’un consorci per a la gestió de l’aeroport de Barcelona en què participessin la Generalitat, les administracions locals concernides, el sector privat i l’administració general estatal. Amb una petició més: que la part catalana tingués en l’òrgan rector la majoria “determinant” per adoptar qualsevol decisió estratègica.
Crisi i finançament
L’esclat de la crisi global -que va col·lapsar l’economia el 2008 i especialment el 2009- marcava el context tant econòmic com social de Catalunya. El pacte pel model de finançament autonòmic del mateix 2009 també centrava el debat polític.
En aquesta línia, CiU volia que el Parlament constatés que la proposta d’acord per la Reforma del Sistema de Finançament incomplia les disposicions establertes a l’Estatut. El grup de Mas i Pujol criticava que, en aquell acord històric, no s’inclogués el rendiment complet de tots els tributs estatals cedits. Sobre fiscalitat, la federació nacionalista també reclamava que el Govern impulsés la supressió progressiva de l’impost sobre successions i donacions al llarg d’un període de 4 anys, com a màxim.
El PPC, liderat per Alícia Sánchez-Camacho i Maria Dolors Montserrat, va registrar diverses propostes de resolució sobre fiscalitat i finançament. En una d’elles volia que el Parlament instés el Govern a adreçar-se a l’Estat per impulsar un acord amb les comunitats autònomes per una reforma “urgent” del finançament local, paral·lel a l’autonòmic.
Sobre fiscalitat, el PPC volia rebutjar l’increment dels impostos impulsats pel govern de l’Estat, en entendre que “agreujava” la crisi i apartava el país del camí de la recuperació econòmica. També pretenia que el Govern reduís en un punt percentual el tipus impositiu de l’IRPF en el tram autonòmic.
Els populars també demanaven que, en tres mesos, el tripartit presentés el projecte de llei de modificació de l’impost de successions i donacions, suprimint l’impost en les transmissions ‘mortis causa’ entre cònjuges o entre pares i fills. El PPC també volia instar el Govern a regular una deducció pel lloguer de l’habitatge habitual, en el tram autonòmic de l’IRPF, fins al 15% de les quantitats pagades i fins a 500 euros.
Al seu torn, Ciutadans s’oposava a l’acord per la Reforma del Sistema de Finançament de les CCAA de Règim Comú, aprovada al Consell de Política Financera del 15 de juliol de 2009, tal com indica una proposta registrada per Albert Rivera.
Estatut i referèndums
15 dies abans de l’inici d’aquell debat de política general havien començat les consultes sobre la independència de Catalunya a Arenys de Munt. Es tractava de les primeres consultes municipals sobre la plena sobirania del país.
Sobre aquest tema, Ciutadans volia que el Parlament instés la Moncloa a fer complir la legalitat vigent i actuar contra les corporacions locals que aprovessiin “acords il·legals” que excedissin de les seves competències i “danyessin la pau social”. De la seva banda, els tres grups del tripartit reclamaven desplegar l’Estatut, inclòs el projecte de llei de consultes populars per via de referèndum de Catalunya.
El grup de Rivera també instava el Govern a “acatar i fer respectar” les resolucions dels tribunals i, en particular, la sentència del TC referent a l’Estatut.
Immigració, català i habitatge
El debat de política general del 2009 també va tocar altres temes, com ara la immigració. El PPC volia que el Parlament instés el Govern a incrementar els recursos destinats als programes de cohesió social i d’integració de la població immigrada a Catalunya. I a tenir en compte que el país rebia més població immigrada que la resta de l’Estat però no obtenia per aquest fet més recursos econòmics. Al seu torn, Ciutadans proposava crear una nova partida de finançament específica per a programes d’acollida i atenció als immigrants.
El tripartit de PSC, ERC i ICV-EUiA apostava per incrementar la qualificació d’habitatges amb protecció oficial. I CiU volia incrementar el nombre de títols de pel·lícules doblades i subtitulades al català aprofitant l’actual marc normatiu, a l’espera de l’entrada en vigor de la Llei del Cinema.
‘Cas Palau’
L’esclat del ‘cas Palau’ també va tenir el seu moment de protagonisme al debat parlamentari. Els grups de PPC i Ciutadans van demanar que se’n constituís una comissió d’investigació. Aquest òrgan que esbrinava les finances de CDC es va acabar constituint el juny de 2010. El president de la comissió va ser el diputat Pere Vigo (ERC).
El diputat de CiU Jordi Turull -actual secretari general de Junts- va constatar que el tripartit havia impulsat la comissió simplement perquè s’apropaven eleccions.
