L’índex de risc a les carreteres catalanes, que mesura la probabilitat de patir un accident, ha crescut un 5,7% en els darrers 3 anys, canviant la tendència a la baixa que s’arrossegava des de fa 11. Així es desprèn del 23è estudi IRAP del RACC que analitza el trienni 2021-2023. L’increment s’explica perquè la sinistralitat amb víctimes mortals o ferits greus ha pujat un 14% però la mobilitat només ho ha fet un 8%. L’informe ha mostrat que les possibilitats que tingui lloc un accident greu són 4 cops majors a carreteres convencionals i que el 45% dels sinistres greus tenen una moto implicada. L’Arrabassada torna a ser la via més perillosa i el tram que concentra més accidents és l’enllaç de l’A-2 amb l’AP-2 i amb la B-20, la B-10 i la C-32.
L’informe iRAP (abans EuroRAP) s’ha donat a conèixer aquest dimecres i recull el període 2021-2023, de forma que comença després de la pandèmia, quan encara hi havia restriccions de mobilitat. Així, fa una fotografia dels darrers tres anys en què els conductors han hagut d’adaptar-se a la “nova normalitat”.
Cristian Bardají, director de l’àrea de Mobilitat del RACC, ha detallat que a diferència de la tendència d’anys anteriors, l’índex de risc, que mesura les probabilitats de patir un accident, ha crescut un 5,7% en aquest trienni. Aquest fet s’explica perquè el nombre d’accidents amb víctimes mortals i ferits greus ha pujat un 14%, de 509 a 581, mentre que la mobilitat només ha crescut un 8%.
“Les dades ens donen un toc d’alerta perquè veiem que estan evolucionant de forma diferent a com ho feien fins ara tenint en compte que l’objectiu segueix sent reduir a zero les víctimes mortals el 2050 i retallar-les un 50% el 2030”, ha apuntat Bardají.
En aquest sentit s’ha expressat el president del RACC, Josep Mateu, que ha recordat que des de l’any 2000 el nombre de víctimes mortals s’ha rebaixat dràsticament, passant de 700 a 181. “La diferència és notable però el nostre objectiu segueix sent arribar a zero”, ha remarcat.
Més accidents a les carreteres convencionals
L’estudi IRAP avalua el risc d’accidentalitat i la concentració d’accidents tenint en compte el volum de trànsit que circula per cada tram de carretera per obtenir una radiografia de la distribució del risc i aconseguir millorar la seguretat viària en els punts més afectats.
Així, el treball ha analitzat més de 6.300 km de la xarxa viaria catalana, on es concentra el 93% de la mobilitat del territori i on tenen lloc el 78% dels accidents amb ferits greus i víctimes mortals
Segons han indicat els responsables del RACC, un 24% de la xarxa viaria analitzada presenta un risc alt o molt alt d’accident greu o mortal. A més, també han assenyalat que a les carreteres convencionals, les que no estan desdoblades, la probabilitat de patir un sinistre amb conseqüències “lesives greus o mortals” és quatre cops major que a la resta. “Això posa de manifest les bondats que tenen les carreteres desdoblades sobre les convencionals en matèria de seguretat”, ha apuntat Bardají.
En el 45% de sinistres hi ha motos implicades
Una altra de les conclusions destacables de l’informe és que en el 45% de sinistres greus i mortals registrats en aquest període hi han participat motocicletes. Bardají ha assegurat que combatre aquest fenomen i revertir aquesta xifra ha de ser una prioritat, donat que aquesta tipologia de vehicles només representen un 2,4% de la xifra global de mobilitat.
Per altra banda, l’estudi també ha indicat que des del 2013 els accidents amb bicicletes implicades s’han mantingut a l’alça, amb un augment del 75%.
L’Arrabassada torna a liderar el llistat de carreteres més perilloses
Un any més, l’Arrabassada ha tornat a ser considerada la carretera més perillosa de Catalunya, sobretot per l’elevada xifra de sinistres amb motocicletes implicades que hi tenen lloc. En aquest sentit, les dades han assenyalat que del 100% dels accidents registrats entre 2021 i 2023, tots tenien una moto implicada.
David Prat, director general d’Infraestructures de Mobilitat del Departament de Territori, s’ha referit a aquesta via i ha assegurat que la Generalitat “ja no sap que més fer” per a reduir-hi els accidents. Ha explicat que en els darrers tres anys s’hi ha produït deu sinistres greus, cap mortal, però tots amb motos. Ha recordat que l’any 2022 es va fer una inversió de 700.000 euros en separadors de fluxos i cunetes trepitjables per a millorar la seguretat a la via.
“Hem fet moltes intervencions però veiem que no hi ha una correlació entre els accidents que hi ha i les millores que es poden fer”, ha assenyalat Prat que s’ha mostrat convençut que en aquesta carretera “hi ha un problema d’incivisme”.
A banda de l’Arrabassada, en aquest llistat també hi figuren d’altres vies com la T-314 entre Cambrils i Reus; la B-502 entre Vilassar de Mar i Argentona; la BV-5001, entre Martorelles i Vilanova del Vallès; la TP-7225, entre Reus i el Morell; la GI-64, entre Torroella de Montgrí i l’Estartit; la BP-2151, entre Sant Sadurní d’Anoia i Sant Pere de Ribes; la GI-643 entre Torroella de Montgrí i Parlavà; la BV-1201, entre Olesa i Castellbisbal i la GI-673 i GI-674 entre Caldes de Malavella i Llagostera.
Per contra, la carretera més segura i, per tant, la que té menys risc d’accidents, és la C-25 entre Gurb i Calldetenes. Tot i la seva alta intensitat (més de 20.000 vehicles diaris) no ha registrat cap accident mortal o greu en l’últim trienni. El segueix el tram de la A-7 que va de Vandellós a Cambrils, el de la C-16 entre Navàs i Gironella i el de la B-40 entre Viladecavalls i Terrassa.
L’A-2 torna a encapçalar les vies amb més concentració d’accidents
Tal i com ja va passar en l’anterior edició de l’estudi, l’enllaç de l’A-2 amb l’AP-2 i amb la B-20, la B-10 i la C-32 ha tornat a ser el tram que concentra més accidents. El segueix de ben a prop la C-58 entre Cerdanyola del Vallès i Barcelona i la zona del Nus de la Trinitat.
D’acord amb l’estudi, més de la meitat dels trams amb més accidents es troben a l’àrea metropolitana de Barcelona on hi ha elevades densitat de trànsit. Alhora, les dades mostren que en el 76% dels sinistres que tenen lloc en aquestes zones hi ha estat involucrada una motocicleta.
El Bus VAO de la B-23 també per a motos
El director del Servei Català de Trànsit, Ramon Lamiel, ha insistit en la idea d’usar els carrils del Bus VAO d’accés a Barcelona per a motocicletes. Si bé l’any passat ja va obrir la porta a fer-ho, enguany a proposat aprofitar la infraestructura que s’està construint a la B-23 per testar aquesta mesura. “On existeix el carril és més complicat habilitar-lo per a motos i transport públic, però on se’n fa un de nou, ja d’entrada el podem dissenyar pensant en aquesta mena de trànsit”, ha explicat Lamiel que ha dit que si funciona el SCT tindrà més arguments per estendre la proposta a d’altres carrils de Bus VAO com el de la C-58.
Nous trams de velocitat variable a l’AP-7
Lamiel ha aprofitat per referir-se a la sinistralitat a Catalunya i ha revelat que les dades mostren que és troba entre un 20 i un 25% per sota que la de 2019 i un 10% menys que al 2023.
Ha parlat de les víctimes mortals a l’AP-7 i ha dit que l’any 2019 hi havia 15 persones que hi van perdre la vida, mentre que aquest 2024 se n’han comptabilitzat sis. Amb tot, ha reconegut que la xifra de ferits greus sí ha pujat.
Ha destacat les mesures que el SCT ha aplicat en aquesta via, entre les quals destaquen les mesures de control de velocitat al centre i les que s’apliquen els diumenges des del sud i fins a Martorell. “Aquestes quedaran implantades perquè estan donant resultats”, ha afirmat.
A més, ha anunciat que el SCT està treballant per implantar sistemes de velocitat variable en més trams, “de forma que el límit es reduirà quan sigui necessari i de forma puntual, i la via podrà recuperar la velocitat habitual quan ja no sigui necessari aplicar restriccions”.
