L’exvicepresident del Parlament de Catalunya Josep Costa ha respost al Tribunal Suprem que s’oposa a que li apliquin la llei d’amnistia perquè considera que els fets que se li atribueixen no són delicte. Costa contesta així la providència dictada per la Sala del Penal que donava cinc dies a les parts per pronunciar-se en el litigi, el que va jutjar la Mesa del Parlament quan Roger Torrent n’era el president per desobediència al Tribunal Constitucional. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va absoldre Torrent i els altres membres independentistes de la Mesa, Eusebi Campdepadrós, Adriana Delgado i el mateix Costa, però la Fiscalia va recórrer la decisió davant del Suprem.
A l’escrit, Costa afirma que la justícia penal “manca radicalment de jurisdicció sobre els vots, opinions o expressions de voluntat dels parlamentaris en exercici de les seves funcions”.
També critica que la providència del Suprem es refereixi als “delictes que constitueixen l’objecte del procediment”, de tal manera que “ignora que ni tan sols la sentència recorreguda ha apreciat l’existència de cap delicte”.
Un fet que, a parer de Costa, “no redunda en benefici de l’aparença d’imparcialitat de la Sala, menystenint, a més, la presumpció d’innocència de les víctimes d’aquest procediment penal que ja era, d’inici, nul i il·legal”.
Alhora defensa que els fets sotmesos a la jurisdicció penal en aquest cas “no són, per definició, susceptibles de determinar responsabilitat penal, administrativa o comptable de cap tipus”, per aplicació de la prerrogativa “constitucional i estatutària” de la inviolabilitat parlamentària.
Per tant, els “inexistents delictes” als quals es refereix la Sala del Penal del Suprem “no encaixen en l’objecte material” de la llei d’amnistia, atès que són “actes parlamentaris en tota la seva extensió”.
“Aquesta part rebutja rotundament la naturalesa amnistiable d’allò que no ha estat mai delicte i per tant manté íntegrament la pretensió de nul·litat del procediment i de l’enjudiciament al qual ha estat sotmesa”, afegeix Costa.
Per això Costa s’oposa a l’aplicació de la llei d’amnistia per a aquest cas i demana que continuï la tramitació legalment prevista fins que es dicti sentència, que preveu que declari la nul·litat de totes les actuacions des de l’admissió de la querella contra ell.
