Corinna Larsen, l’examant del rei fugat, acusa Joan Carles I de causar-li “depressió” i d’allunyar-la dels fills, els amics i els socis de negoci assetjant-la durant gairebé 10 anys. En la demanda presentada al Tribunal Superior de Justícia d’Anglaterra i Gal·les que ha pogut veure l’ACN, Larsen relata continues “difamacions”, “amenaces” i “seguiments” de l’exmonarca que s’han perllongat des del 2012 fins a l’actualitat. Així, explica diversos episodis en què Joan Carles I l’hauria desacreditat davant d’amics, familiars i contactes de negocis assegurant que li havia robat diners i que no era una persona “de fiar”. També denuncia intents d’agents secrets, suposadament vinculats al rei fugat, d’entrar a casa seva o col·locar una balisa de seguiment al seu cotxe.
Per tot plegat, Larsen diu que ha patit “ansietat”, “angoixa”, “humiliació” i un “estigma moral”. “Té problemes per dormir i malsons freqüents per les amenaces a la seva seguretat”, diu la demanda, que afegeix: “El seu estil de vida ha canviat per complet, rarament la conviden a actes socials i gairebé no surt de casa”. L’empresària afirma que l’ha afectat en l’àmbit professional, perquè ha perdut clients, i en el familiar per problemes amb els seus fills.
“Pateix la desconfiança dels seus fills (…), ha perdut amics personals i socis de negocis”, recull la demanda presentada a finals de desembre del 2020. La versió que ha pogut veure l’ACN té algunes parts censurades.
Tot va començar, segons ella, el 2012 quan es va negar a retornar a l’exmonarca 64,8 milions d’euros que li hauria fet com a “regal”. Després de nou anys patint un presumpte assetjament, Larsen ha portat ara als tribunals a Joan Carles I, però també acusa els serveis secrets espanyols, el CNI, d’estar implicats. Segons ella, estava sota una “amplia” vigilància del CNI a petició “o amb el consentiment” del rei fugat. Per exemple, diu que va enxampar uns homes intentant posar “un dispositiu de seguiment” al cotxe, que s’han “interceptat” les seves trucades i que la segueixen pel carrer. Fins i tot, explica que en una ocasió van disparar dos trets a les càmeres de seguretat de la seva residència a Londres.
Els advocats de Larsen asseguren que es va queixar de forma informal el 2018 als serveis secrets del Regne Unit, i un altre cop per carta el 2019. Un assessor de l’empresària també li hauria traslladat el seu malestar a l’ambaixador espanyol a Londres.
Difamacions i assetjament
D’altra banda, Joan Carles I hauria contactat en repetides ocasions amb els seus exmarits, amics i socis de negocis per “difamar-la”, segons Larsen. “Va dur a terme una conducta destinada a soscavar les relacions personals i comercials de la denunciant afirmant falsament que havia robat”. L’examant afirma que el cap de seguretat de l’exmonarca li va oferir al seu conductor que treballés per ell i que el mateix Joan Carles I va escriure a la seva assistent personal perquè li passés informació.
Larsen també explica que Joan Carles I tenia un grup de WhatsApp anomenat “L’orgull” amb el primer exmarit Philip Adkins, el segon exmarit, el príncep Casimir, i els seus dos fills. “Li va robar el títol a la teva mare, moltes coses a mi i moltes coses a HM (sa majestat, en anglès)”, hauria dit Adkins al grup després d’haver mantingut diverses trobades amb l’exmonarca espanyol.
“Ell se sentia enfadat, rebutjat i/o humiliat perquè ella no volia reprendre la relació romàntica, i volia castigar-la per no voler sotmetre’s a la seva voluntat”, diu la demanda, que també atribueix aquest comportament al fet que a l’exmonarca “li preocupava que ella pogués revelar informació sobre els seus negocis i afers”.
Larsen culpa Joan Carles I de la pèrdua de clients perquè, segons ella, la va titllar de lladre a contactes importants, com per exemple el rei i el príncep de l’Aràbia Saudita. “A finals del 2015, el contacte de la demandant amb molts amics i socis de negocis s’havia acabat”, diu el document presentat a la justícia britànica.
