De quatre a deu 7
(experiment per practicar el recurs del nus temàtic)
Homenatge als alumnes que els costa els estudis
Setena part
— Hòstia, hi sóc d’acord — precises tu — . Alguns professors m’han deixat fer fotocòpies dels exàmens que m’han permès arribar a conclusions. Alguns errors a causa de lapsus mentals que et distreuen la concentració amb el que hom devia estar fent, no pas fa.
— Ves per on! Veus com gràcies a una ajuda tan mínima arribes a alguna conclusió de coses que has de tenir present. Tens dret a veure els teus exàmens tant com n’hagis de menester — et diu l’Aurora —. Mentre que per altres el que fan és tant pa sucat amb oli que es poden concedir alguna distracció, i en acabat, seguir amb la feina. Per contra, si ho fas tu, te la pots fotre de morros amb errors estúpids. Una llàstima que et treguin punts i t’abaixen la nota. Saps que vull dir, no?
— I tant! — fas tu — . Guaita, en una prova havia d’escriure 11435. Hi va haver sorolls i alguns companys van fer comentaris en veu alta i van riure, això a mi em va distreure i vaig acabar escrivint 11413. És obvi que està malament.
Ja no tens ganes de girar cua cap a casa, et dius mentre et mires al mirall. Et fiques al llit de la mateixa banda cada nit, dorms pensant que podries haver fet tot diferent, en els camins que no vas escollir, les oportunitats t’hauries perdut, les raons per les quals no hauries estat feliç al poble, i en algun moment hauries deixat una nota escrita a la teva mare: “Mare, que faig jo en aquest món? Sóc algú a qui la gent pren per boig. No serveixo per a fer res. No vull viure més”.
Un nou dia. La tècnica de la respiració t’ajuda la concentració plena. Sense ordinador, mòbil ni música, tu estudies amb llibre, apunts de la llibreta, llapis i goma o bolígraf; i si et descentres, de seguida respiració. A més a més, el suport de l’Aurora, i amb una voluntat de ferro.
És clar, que no et van abandonar lapsus i buits mentals que et deixen en blanc, però ni de bon tros eren iguals als d’abans. Aproves les que no havies aprovat de primer i una de segon. Encara t’adorms si bé no tant, com si el teu cos s’habitués millor a les medicines. Fas una trobada amb l’Aurora per anar a estudiar al seu pis malgrat que la inseguretat per si et quedes adormit. Passes una estona sense fer-ho, estudiant bé i rectificant alguns errors que tenies en els apunts. Petons per acomiadar-te. Tu ets realista i saps que res és sòlid, però et sents bé.
Segueixen les trobades amb la noia i, mentrestant t’adorms cada vegada menys i ella et consola, et diu que tant li fa si els altres fan els estudis en quatre anys. Tu, en deu.
Joan Guerola
