De quatre a deu 6
(experiment per practicar el recurs del nus temàtic)
Homenatge als alumnes que els costa els estudis
Sisena part
Treballes amb fermesa cosa que et permet aprovar dues assignatures més al final. Tens un missatge de la noia al mòbil. Et diu que el seu nom és Aurora i que t’espera a la cafeteria de la Facultat. No ho pots creure. El tornes a llegir, potser no ho ha comprès de manera correcta, quelcom propi de les confusions que tant l’atordeixen. Hi vas no del tot convençut per si t’has enganyat. Prens un cafè amb ella i quedeu per anar al cinema. Esperes no adormir-te. Et porta a veure la pel·lícula ‘El dormilega’. Rius prou i no dorms. Genial, de debò. En acabat, la fem petar.
— Tenim alguns companys odiosos — diu ella i et sorprèn — . Els malparits igual pensen que ho ets bo com ells o es creuen amb el dret que els alumnes fluixos no interrompin perquè no volen que els alenteixin amb el seu aprenentatge. Qui els va parir, els molt estúpids! Potser, són uns hipòcrites que amaguen una frustració com una casa de pagès.
— Mai no m’he interessat per ells. Vull dir que en passo.
— Doncs, aquesta mena de gent tenen a veure amb tu més del que creus. Ells et marginen i no permeten el teu aprenentatge al qual també tens dret. Ells no volen veure trepitjat el seu aprenentatge i tant els hi fa si trepitgen el dels altres. Són uns prepotents i fanfarrons que es mereixen uns cops de puny alguna volta.
— I què?
— Com que i què, tio?
— M’és igual. Sort d’ells que són llestos i aprenen de pressa. No em fan el pes.
— D’acord, però no sembla ser tot així. Ells no han de marginar els més lents, no els poden arraconar com a trastos poc útils. Pel que fa als professors han d’atendre’t bé, deixar-te els exàmens perquè els analitzes i vegis on t’enganyes a la fi de no fer les mateixes errades. Massa bé deus saber que mai no els ve bé perquè diuen que no tenen temps perquè han d’anar a classe o tenen una reunió. És veritat que sempre tenen el coi de pressa, i altres romanços fastigosos.
— Hòstia, hi sóc d’acord. Alguns m’han permès fer-me fotocòpies dels exàmens que m’ha permès arribar a conclusions. Errors com ara dir: ‘Si més no, és (sense el que) jo aplico’ ‘I per què aquesta teoria que pot ( sense ser) falsa (sense?)’. Vol dir que m’oblido de posar un subjecte, un verb, una concordança correcta, un objecte, una paraula sense les lletres correctes (penedeixeis en comptes de penedeixis). Aquests lapsus mentals poden estar per una alegria, un decaïment negatiu o qualsevol altre element exterior que et pertorba i que distreu la concentració amb el que hom ha d’estar fent. No perquè siguis un cap de pardals, sinó per pura necessitat.
Continuarà
Joan Guerola
