De quatre a deu 4
(experiment per practicar el recurs del nus temàtic)
Homenatge als alumnes que els costa els estudis
Quarta part
Estàs sol, sense amics, sense vida social perquè t’adorms en qualsevol moment i indret. Prou que ho deus saber el que vol dir això. De debò que sí? No vas a fer el toc ni beus com altres malparits. Ni cardes com ho fa algú o alguns companys. No t’és igual, segur que no, o sí que passes. Amb tot, que hi farem. Hi ha qui només desitja que l’ignorin. No és pas el teu cas.
Tot just acabat el curs, t’acomiades d’alguns companys i, quan algú et demana d’intercanviar número de mòbil, ho fas sense problemes. L’hi dónes a una noia poc parladora que el rep amb un somriure que t’encoratja, però que en el fons igual ho fa per compassió.
Et relaxes a casa dels pares durant l’estiu. Cada vegada que tens son, dorms el que et ve de gust. Un plaer, quan despertes espavilat. En una d’aquestes ocasions, aconsegueixes estudiar, com a obligació autoimposada, una hora i escaig amb total concentració, abans que et pugui tornar a venir la son. Et quedes parat, Déu ni do! De manera regular compleixes la norma d’estudiar una hora i mitja, no aixeques la mirada de la plana i tractes de retenir les parts estudiades. Et dóna una embranzida que tu diràs i et sorprens. Els llibres són com una persona a qui costa agafar-se, però que els convé acaronar.
Al setembre, aproves una assignatura amb nota mínima, tot i això ja està aprovada. Hosti, en veure-la quasi caus desmaiat. No hi falten durant l’examen unes curtes becaines, t’entra aquesta calor que et puja de dins i que et fa confondre quan et pregunten pels conills australians i tu contestes sobre els conills italians. Vaja, ja hi som amb les distraccions! No t’estranya. No et desmoralitzes i tornes a la concentració de seguida per fer l’examen prou bé i et dóna satisfacció.
T’animes a repetir primer d’universitat que els continguts et resulten semblants a l’anterior, per descomptat ho tens una mica més conegut. Només que els companys del grup són nous, i sobretot que no hi és la noia que et deixava apunts. Segueixes amb els cops de cap en classes i amb la lluita contra la son. Dos companys nous es pixen de riure i fan broma: els carallots et diuen el dormilega. Aquest cop t’afecta una mica i et fa empassar saliva amb dificultat. No t’estranya que et volti pel cap fotre’ls una hòstia a cadascú.
Continuarà
Joan Guerola
