De quatre a deu 3
(experiment per practicar el recurs del nus temàtic)
Homenatge als alumnes que els costa els estudis
Tercera part
Fa temps, vas tenir un pressentiment correcte i també ho vas assumir. Per més que tu t’animessis a tenir un bri d’esperança en pla somiatruites, ho suspens tot. Això rai! Ni retrets ni rebequeries. Odies fer-te’n. En conseqüència, no et culpes de res.
Depriment? Gens, i ara. Per contra, passen al curs vinent la majoria de companys i companyes, entre elles una noia trempada i molt atenta que cada vegada que et veia lluitar contra la son, acostumava a ser molt solidària ajudant-te amb els seus apunts. Ella no et fa oblidar que encara cerques inútilment una noia hipotètica que podries trobar mentre fas estudis. No t’has de tenir llàstima, i de fet no t’entens. Potser la teva noia, si és que n’hi ha, encara no ha aparegut.
Però ets conscient que possiblement mai no arribes a la meta. No creus ser una malastrugança i vens amb la remota esperança d’arribar-hi, per bé que primer cal vèncer la son. Penses que tornar a casa és el que has de fer. Valia més no haver sortit i de passada evitar un patiment als teus pares. Però t’ha estimulat trobar-te amb la noia trempada que t’ha anat ajudant. Ella t’ha donat una embranzida. De debò que sí.
Això teu no és coratge sinó més aviat tossuderia. Potser, no tens ni dos dits de seny. I què diràs; perdut per perdut, no hi perds res d’intentar-ho. Tanmateix, què n’esperes d’una vida amb tant endormiscament que et fa estar ben espès?
Continuarà
Joan Guerola
