De quatre a deu 2
(experiment per practicar el recurs del nus temàtic)
Segona part
En algun moment entreobres els ulls, però res. Fas esforços per despertar-te. No pots seguir les explicacions del professor i prendre nota d’alguna oració completa més, o com a mínim alguna paraula. Res. Debades t’esforces, no retens les idees, que es mantenen com mapes surant en l’aire. Et revifes, romans més espavilat i et sents com acabat de baixar d’un globus, apuntes dues o tres oracions més i tornes a cabotejar fins a quedar adormit. Els fulls en blanc no li serveixen gens. En arribar al final de la classe, et sobreposes a causa de l’enrenou. No t’avergonyeixes, i ningú se’n riu ni es fica amb tu, o això creus.
Els teus apunts s’assemblen a un galimaties. Et fa mal el cap. Sí, has dormit, però no et sent més descansat, ans al contrari com malfet i la rigidesa del clatell et produeix dolor a les cervicals per moure el coll quan maldes per girar cap a un costat. Massa sovint a remolc dels altres, còpies els apunts d’algú de bona voluntat que te’ls deixa. Entre unes coses i altres escrius un hipotètic resum, poc esclaridor. En el fons, et refies més d’allò de l’altre que és evident no pas del teu. La teva lentitud mental no et permet esclarir-ho. Lluites contra les medicines que t’adormen. Et costa superar la somnolència en què elles t’emboliquen i que et fan retardar en tot. Mentre que altres companys en un instant poden entendre el que els hi expliquen, vés a saber el temps que tu necessites.
Continuarà
Joan Guerola
