De quatre a deu 1
(experiment per practicar el recurs del nus temàtic)
Primera part
Per què si ho veus tan difícil, et compromets a anar per aquí. Si vius al poble, quedaràs estigmatitzat per la malaltia. Quasi segur que ni t’arribaràs a casar.
Després de caure malalt, el teu destí natural és quedar-te a casa i dedicar-te a la feina dels camps amb el teu pare. En els dies lliures podries fer alguns jornals a la verema, o en la recollida de taronges. Així tindràs prou per viure tranquil, ja que de les pròpies collites es guanya ben poc. Tanques la porta al darrere i deixes els teus que et recullin les misèries.
Prens, ni més ni menys, la decisió d’anar a la universitat. Els teus pares deuen pensar que t’has begut l’enteniment, però només s’hi oposen de manera lleu, ja que no tenen més fills i desitgen el millor per a tu, encara que pensen que és un camí amb resultats inimaginables.
En una de les classes, escrius la data i de les explicacions del professor n’aconsegueixes escriure mitjana oració, i poca cosa més, ja que de sobte notes les parpelles que et freguen els ulls alhora que un mareig profund. Assegut sobre una cadira amb els colzes sobre una taula, perds força i entres en un buit amb sensacions nocturnes. Et cau el cap a un costat i, com pots, l’aguantes amb una mà. Et desinfles i quedes com aixafat.
Continuarà
Joan Guerola
