Qui paga? 2
(experiment per practicar el recurs de l’enumeració)
Segona part
És un no parar. No dubta en cap moment, ja que ho fa com una màquina, sembla mentida. Segur que a ella li sembla que pensar això són exageracions. Potser seré incapaç de fer-li-ho entendre perquè em jugaria qualsevol cosa que no s’adona del que fa. Li ho explico i diu que ella no ho fa; la veritat és que cap geperut es coneix la gepa. El millor seria que la portés a un especialista perquè la tracti per l’addicció, com el que fuma o beu en excés. Hi ha d’haver medicaments per calmar les ganes de comprar, dic jo.
―Qui ha d’instal·lar el rentaplats? ―li pregunto encara que m’ensumo la resposta.
―Vaja pregunta ximple. Doncs tu, no voldràs estar fent el dropo mentre jo contracto un tècnic. De passada, ens l’estalviarem.
―I si em nego a fer-ho.
―Doncs no hi ha menjar ―diu ella sense rumiar gaire.
―Tens un morro que te’l trepitges. No hi haurà menjar. En canvi, hi haurà discussió i escàndol.
Ella no té prejudicis en el moment de muntar un xou, sense fer-li res el que pensaran els veïns.
Ni en els pitjors somnis em vaig imaginar que em trobaria en una situació així.
―Ja veurem si marxo, qui paga els teus nous capricis.
―Qui serà sinó tu, ets el meu marit. El marit està per pagar-li les compres a la dona.
―No diguis bestieses, Rosa. Què faràs amb el taulell i el rentaplats que tenim? Els tiraràs?
―És clar que no. Els deixarem a les golfes —diu movent els ulls com una boja.
―Algun dia haurem de començar a buidar perquè no es pot ni entrar de tants trastos.
Les vegades que pujo a les golfes, tinc la impressió que tots els trastos enforfoguits ja no poden respirar encara que, en algun moment uns quants se’n mouen al voltant i se’n riuen:
Les dues bicicletes,
Una cafetera que va fer servir mig any i va retirar,
Les vambes esportives,
Munts de revistes de cor, i més.
Junts s’estan partint de riure.
―Doncs els posarem al garatge.
Continuarà
Joan Guerola
