Les Garrigues és l’única comarca catalana que ha perdut empadronats entre el 2022 i el 2023. El territori de Ponent tenia 19.011 habitants l’1 de gener de l’any passat, i enguany ha caigut fins als 18.887, segons dades del padró publicades aquesta setmana. És el primer cop que només una comarca baixa en nombre de residents des del 2008. Aquell any el país es trobava immers en una onada migratòria que va contribuir a un creixement poblacional d’un milió de persones en set anys. El padró també revela que els municipis turístics de Platja d’Aro (Baix Empordà), Lloret de Mar (Selva) i Calafell (Baix Penedès) són els que han registrat un increment percentual d’empadronats més alt en l’últim any, d’entre els municipis de més de 2.000 habitants.
Les Garrigues havia encadenat quatre anys d’augments lleugers de població, però la tendència és a la baixa des de fa dècades. Tant és així que els empadronats a 1 de gener del 2023 són un 2% menys que l’any 2000, malgrat que la capital, Les Borges Blanques, ha crescut d’aproximadament 5.000 a uns 6.000 habitants en el mateix període.
La Terra Alta, les Garrigues i el Ripollès, les úniques que baixen des del 2000
La comarca se situa a la cua del rànquing de variació percentual en els últims 23 anys, només superada en negatiu per la Terra Alta, que ha vist com el nombre d’empadronats s’ha retallat en un 5,9%. Amb tot, la xifra s’ha recuperat lleugerament aquest any (0,5% més). En la línia de Les Borges Blanques, la capital de la comarca ebrenca, Gandesa, també ha crescut en al voltant d’una cinquena part d’habitants des del final del segle XX.
El Ripollès és la tercera i última comarca que ha perdut habitants des de l’any 2000, un 1,6%, malgrat que aquest any la xifra ha estat lleugerament positiva (0,7%) respecte a l’any passat. De fet, tant el Ripollès com la Terra Alta han registrat augments més significa
Per àmbits territorials, tots els territoris han pujat en població tant aquest últim any com des de l’any 2000, amb Ponent fent l’augment més discret (1,2%), malgrat que des del 2000 ha registrat gairebé 100.000 empadronats més. En la comparació amb fa 23 anys, que dona una fotografia més a llarg termini de les tendències, Terres de l’Ebre (18,1%) i l’Alt Pirineu i Aran (19,8%) estan a la cua.
Flix, el municipi de més de 2.000 habitants que perd més població
Per municipis, els que més baixen percentualment respecte a l’any passat són la Quar (Berguedà), amb un 15% de caiguda; Cava (Alt Urgell), amb gairebé un 14%; i Crespià (Pla de l’Estany), amb un 12%. D’entre les poblacions de més de 2.000 habitants, és Flix (Ribera d’Ebre) la que cau més significativament, amb un 2,4%, seguit de Juneda (Garrigues), amb un 2,3% i Llançà (Alt Empordà), amb un 1,4%.
De fet, Flix també consta com a municipi de més de 2.000 habitants amb més caiguda percentual d’empadronats des de l’any 2000, ja que ha perdut més d’una cinquena part de la població (20,6%). Cardona (Bages), la segueix de prop (-17,9%), així com Badia del Vallès (Vallès Occidental, -15,8%).
Platja d’Aro, Lloret de Mar i Calafell, els municipis que més pugen
D’altra banda, diversos municipis costaners han encapçalat les pujades poblacionals respecte a fa un any, tenint en compte només les poblacions de més de 2.000 habitants. Platja d’Aro (Baix Empordà) ha crescut un 6,9% d’empadronats en només 12 mesos, passant d’11.757 habitants a 12.566. Al seu torn, Lloret de Mar (Selva) té un 6,7% de persones registrades més. Mentre que l’1 de gener del 2022 en tenia 38.941, un any després va passar a tenir-ne 41.559. En aquest període, la ciutat va empadronar uns 1.500 refugiats ucraïnesos, segons va explicar l’Ajuntament a l’ACN aquest febrer.
Calafell (Baix Penedès) ha vist incrementar la llista d’empadronats en un 5,3%, seguit de Sant Cebrià de Vallalta (Maresme), amb un 4,8%; Olesa de Bonesvalls (Alt Penedès), amb un 4,7%; i Cunit (Baix Penedès), amb un 4,5%.
En el rànquing de pujades poblacionals tenint en compte tots els municipis del país, Montmaneu (Anoia) és el que augmenta més percentualment (19,2%), tot i que això es tradueix en 32 habitants. Josa i Tuixén (Alt Urgell), amb un 19%; Arres (Vall d’Aran), amb un 16,4%; i Granera (Moianès), amb un 16,3% la segueixen.
La Selva i el Baix Penedès continuen sent les comarques que més creixen
Per comarques, aquest any la Selva (3,1%), el Baix Penedès (3%) i la Garrotxa (2,7%) han liderat la pujada d’empadronats. Aquestes xifres segueixen la tendència a més llarg termini, ja que des de l’any 2000, la població del Baix Penedès s’ha duplicat, mentre que la de la Selva ha crescut un 58%. El Barcelonès (1,7%) experimenta un increment lleugerament per sobre de la mitjana catalana (1,5%) en l’últim any.
Entre el 2000 i el 2023, el Montmell és el municipi català que puja més, ja que ha més que quadruplicat la seva població (362,5%), passant de 408 a 1.887 habitants. La Pobla de Mafumet (Tarragonès), Olivella (Garraf), Cabrera d’Anoia (Anoia), i l’Albiol (Baix Camp) han triplicat el nombre d’habitants durant aquest segle.
L’àrea metropolitana, la que registra un augment més discret des de l’inici de la pandèmia
Les dades del padró també donen una perspectiva dels últims tres anys, és a dir, des de l’1 de gener del 2020, just abans de l’inici de la pandèmia, fins a l’1 de gener del 2023. I coincidint amb l’impacte de la Covid-19, en aquest període dues de les comarques tradicionalment amb més turisme i segones residències són les que més han crescut des de la llavors. Es tracta del Baix Penedès (7,4% en aquestes tres anys) i la Cerdanya (7,1%), que lideren el rànquing per davant del Moianès (5,6%) i la Selva (4,8%).
D’altra banda, les Garrigues tornen a aparèixer a la cua (0,1%), així com el Barcelonès (0,2%) i la Terra Alta (0,4%). De fet, per àmbits territorials, el Penedès (4,3%) i l’Alt Pirineu i Aran (3,9%) són les àrees que han vist més augment percentual de la mà de la Covid, mentre que l’àmbit metropolità de Barcelona és el que registra un increment més modest (0,8%), molt per sota de la mitjana catalana (1,7%). No obstant, l’àrea metropolitana ha superat la xifra dels 5 milions d’habitants en aquest 2023.
Per municipis, Palau de Santa Eulàlia (Alt Empordà) i Bolvir (Cerdanya) han vist els seus empadronats créixer en més d’un terç en tres anys –entre els de més de 2.000 habitants, destaquen Roda de Berà (Tarragonès), Olesa de Bonesvalls (Alt Penedès) i Vilablareix (Gironès), amb al voltant d’un 15% d’augment. A la banda baixa, Torres de Segre (Segrià) i la Llagosta (Vallès Oriental) són les úniques poblacions amb més de 2.000 habitants que han caigut més d’un 3% de residents des de l’inici de la pandèmia.
