El Tribunal Suprem ha arxivat les actuacions contra l’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont i el diputat de JxCat al Parlament Francesc de Dalmases per la suposada trama russa del ‘procés’. El tribunal recorda que el cas li va arribar per l’aforament dels dos polítics i arran d’una exposició raonada del magistrat del jutjat d’instrucció número 1 de Barcelona Joaquin Aguirre, que investigava el cas. Com que l’Audiència de Barcelona va arxivar el cas per la resta d’investigats, el Suprem diu que ha de fer el mateix. La sala penal també diu que “en l’exposició raonada no es descriu cap fet que pugui ser considerat delictiu”.
Aguirre va enviar el juny passat l’exposició raonada al Suprem, que va la va deixar en suspens a l’espera de la resolució de l’Audiència sobre els recursos en contra d’aquella interlocutòria que incloïa l’exposició raonada. En una interlocutòria de vuit pàgines, el Suprem, en la mateixa línia que la fiscalia, diu que ha d’arxivar el cas perquè l’Audiència va anul·lar la interlocutòria d’Aguirre el desembre passat.
En l’anul·lació, l’Audiència sostenia que el magistrat Aguirre va utilitzar “un subterfugi processal” per obviar les instruccions del mateix tribunal que anul·lava la pròrroga per seguir investigant el ‘cas Volhov’ on també s’indagava sobre els contactes entre suposats enviats del Kremlin amb Puigdemont i el seu entorn.
El maig passat, l’Audiència ja va obligar Aguirre a tancar la investigació perquè no s’havia prorrogat correctament el termini d’instrucció l’agost del 2023, però el jutge va intentar aprofitar una escletxa per obrir al mes de juny un procediment derivat de la peça ‘Catmon-Igman’ per un delicte de malversació i alta traïció en què investigava 13 persones, entre elles els expresidents de la Generalitat Artur Mas i Puigdemont. Segons la interlocutòria també figuren com a investigats exalts càrrecs del Govern, com Elsa Artadi; l’exresponsable de relacions internacionals de CDC, Víctor Terradellas; el diputat de Junts Francesc Dalmases; l’advocat de Puigdemont, Gonzalo Boye; l’empresari rus establert a Barcelona Alexander Dmitrenko, a qui Espanya li va negar la nacionalitat pels seus suposats contactes amb els serveis d’intel·ligència russos; Josep Lluís Alay, cap de l’oficina de Puigdemont; dos empresaris i dos periodistes, Carles Porta i Natàlia Boronat.
Gairebé tots els investigats van recórrer contra la interlocutòria de reobertura del jutge Aguirre, mentre que es van oposar als recursos la fiscalia i les acusacions populars de Barcelona amb la Selecció, Cataluña Suma por España, Juristes Constitucionalistes per les Llibertats, Impulso Ciudadano i SCC.
Però els magistrats de l’Audiència, per unanimitat, van recordar que la seva interlocutòria del maig passat era “clara, precisa i no admetia dubtes sobre la seva interpretació i forma de compliment: donar per finalitzada la instrucció de la peça separada amb efectes des de l’1 d’agost del 2023”. Així, el tribunal deia que no es podia fer cap altra diligència que no estigués ordenada abans d’aquella data. Un cop rebudes, l’instructor havia de decidir si arxivava la causa o l’enviava a judici.
Però Aguirre va decidir aprofitar una peça no tancada, la Catmon-Igman, centrada en irregularitats de la Diputació de Barcelona, per reaprofitar algunes diligències i encarregar-ne de noves per indagar en la suposada trama russa, investigar més persones i nous delictes. El tribunal li recorda que cada peça separada tenia un objecte concret.
Per això, el tribunal barceloní deia al desembre que li “sorprèn que ara, utilitzant un subterfugi processal”, el magistrat faci servir el mòbil de Terradellas, decomissat en la peça Catmon-Igman, per reobrir la causa tancada el maig passat. de fet, diuen que la “maniobra processal” d’Aguirre és “irregular” i incompleix l’ordre que li va donar el tribunal a un magistrat inferior jeràrquicament. I deia que Aguirre no podia fer servir “cap excusa” per incomplir la resolució o “plantejar imaginatives solucions alternatives processals no contemplades pròpiament en les lleis i que burlen la decisió prèvia del tribunal, cosa que suposa un frau de llei”. De fet, consideraven que la interlocutòria d’Aguirre reobrint el cas suposava un “clar i flagrant incompliment” del que va acordar l’Audiència i vulnera diversos drets, “la seguretat jurídica i normes essencials del procediment”.
Els magistrats també retreien a Aguirre que inclogués en la seva interlocutòria del juny “consideracions generals sobre la guerra híbrida”, “informes de treballs doctrinals i periodístics, divagacions sobre qüestions polítiques i filosòfiques, així com l’exposició de dades biogràfiques d’alguns investigats, tot esquitxat amb opinions purament personals de l’instructor i la seva pròpia visió sobre l’evolució històrica del ‘procés’”.
A més, l’Audiència deia que tampoc les noves diligències acordades pel magistrat aportaven noves proves rellevants sobre la peça Catmon-Igman que permetin obrir una nova peça separada. De fet, l’acusaven de “limitar-se a reproduir els fets que ja havien estat objecte d’investigació”. Així, asseguraven que no hi ha indicis sòlids del delicte de traïció, i continuar la investigació suposaria “abocar-la a una investigació penal prospectiva prohibida a l’ordenament jurídic”. “Perquè la tutela judicial sigui efectiva, la resolució ferma ha de ser executada en els seus propis termes”, afirmava la interlocutòria de l’Audiència.
Per tot això, el tribunal declarava totalment nul·la la interlocutòria del juny d’Aguirre, li ordenava que “compleixi estrictament l’ordenat”, que deixés de fer més diligències sobre la suposada ingerència russa i que anul·lés tot el que ha fet des de l’agost del 2023. A més, l’Audiència enviava la resolució directament al Suprem perquè la tingués en compte a l’hora d’analitzar l’exposició raonada que Aguirre va enviar per als aforats Puigdemont i Dalmases.
A més, avisava a Aguirre que “una persistent actuació renuent al compliment del que s’ha acordat per aquesta superioritat podria donar lloc a l’exigència de la consegüent responsabilitat”.
