L’Hostal de Pinós (Solsonès) va obrir les portes l’any 1524 per allotjar pelegrins i donar-los menjar. Cinc segles després, l’establiment continua servint àpats, tot i que als anys setanta va perdre la funció d’hostal. La Mònica Segués fa una vintena d’anys que està al capdavant del restaurant i assegura que es tracta d’un dels establiments més antics de Catalunya que ha romàs obert de forma ininterrompuda. Segués diu que la pandèmia va ser un cop molt dur per a l’establiment i ara s’hi ha sumat l’encariment del preu de l’energia i de les matèries primeres. Tot i això, es mostra optimista: “Si hem aguantat 500 anys, podrem aguantar-ne 500 més”. L’hostal es troba al costat del Centre Geogràfic de Catalunya.
Allà on antigament hi havia llits de palla, ara hi ha taules i cadires on se serveixen menjars cada dia excepte el dimarts que és el dia de descans setmanal. Situat al bell mig de Catalunya, l’Hostal de Pinós va obrir portes per primer cop l’any 1524 i, des d’aleshores, no ha deixat mai de servir menjars. L’actual responsable de l’establiment, Mònica Segués, explica en una entrevista a l’ACN que als anys setanta l’hostal va deixar de tenir habitacions i va passar a ser només un restaurant de cuina tradicional catalana.
Segués lamenta que en aquests moments el sector de la restauració passa per una època complicada: “Venim d’una pandèmia i quan comences a treballar et trobes que s’ha encarit tot. Hem apujat una mica els preus perquè no era sostenible poder-ho pagar tot”. Com passa en d’altres zones rurals, a Pinós també es troben dificultats a l’hora de trobar personal qualificat per treballar al restaurant. Tot i això, es mostra optimista: “Aquest hostal ha patit molt, ha sobreviscut a guerres, nevades, pluges i es manté intacte. Si ha suportat totes aquestes penúries imagina’t si no ho farem ara que tenim moltes més comoditats”.
Una ubicació “privilegiada”
En Xavi Solà és guia turístic i membre de l’associació Ruta del Barroc. Ofereixen una ruta turística al Santuari del Miracle i a Pinós, que es troben molt a prop. Solà relata que l’Hostal de Pinós es troba en un punt geogràfic “privilegiat”: “Està situat a 900 metres per sobre del nivell del mar en un turó amb vistes als quatre vents”. Aquesta ubicació, explica Solà, fa que en aquest indret ja s’hi trobin restes dels ibers i els romans. “Ens trobem en territori de frontera entre la Catalunya Vella i la Nova. Era una zona molt transitada per on hi passava la ruta de la sal i un lloc de pas de la transhumància”, explica el guia, que diu que això va provocar que s’hi instal·lés un hostal l’any 1524.
A més, Solà recorda que la llegenda diu que a l’any 1505 un veí de Matamargó es va aturar a resar al Santuari de Pinós, construït l’any 1312, i, enmig de la oració, se li va aparèixer la verge. A partir d’aquest fet es va construir l’església de Santa Maria de Pinós i, al seu costat, l’Hostal de Pinós. Solà explica que aquest hostal fa cinc segles “acollia els pelegrins que anaven al santuari atrets per l’aparició de la verge o gent de pas que s’hi quedava a fer nit”. Recorda que l’hostal tenia una sala molt gran on s’hi servien menjars i, al costat, “grans habitacions on tots els hostes dormien junts en màrfegues de palla”. A més,
L’hostal conserva elements originals de quan es va obrir l’establiment com ara una inscripció a l’entrada on es llegeix que “a l’hostal, sense diners, no donen res”. Solà relata que el fet que l’hostal estigui situat al centre geogràfic de Catalunya també li dona un “interès molt gran”. “Això és molt atractiu per la gent que ve de fora”, exposa Solà
