El “Sense ficció” de TV3 estrenarà aquest dimarts a les 23.05h “Egunkaria: Ales de paper”. El 20 de febrer del 2003 l’Estat va tancar el diari Euskaldunon Egunkaria, amb l’acusació d’estar vinculat amb ETA, i la Guàrdia Civil va practicar cinc detencions, d’entre les quals, la del director i la del president. El 14 d’abril del 2010, l’Audiència Nacional els va absoldre per falta de proves. Com es pot tancar un mitjà de comunicació sense cap mena de prova? El documental dona respostes a la pregunta.
El 20 de febrer del 2003 l’Estat va tancar el diari Euskaldunon Egunkaria. Els anys 2000 i 2001 havien estat anys molt durs. D’una banda, hi havia els atemptats d’ETA. I, de l’altra, l’assetjament dels aparells de l’Estat sobre els partits polítics bascos i sobre tot l’àmbit de la cultura i la llengua basques. Era la segona legislatura de José María Aznar, concretament la segona part del seu últim mandat.
Des del començament, el segon equip de la segona legislatura va voler fer entendre que tot girava al voltant d’ETA. Era el moment àlgid del “Tot és ETA”. Iñigo Iruin, advocat del cas Egunkaria, recorda que una de les coses que es deia era: “Existeix una xarxa d’empreses que ETA fa servir per blanquejar diners”.
Com es va perpetrar l’operació contra el diari basc Euskaldunon Egunkaria? Per què va decidir l’Estat actuar-hi en contra? Què es pretenia aconseguir amb la detenció, la tortura i la humiliació pública de persones conegudes i prestigioses del món cultural basc? Per què la Guàrdia Civil va tancar l’únic rotatiu en èuscar?
El documental “Egunkaria: ales de paper” busca donar respostes a aquestes preguntes, posant el focus en diverses claus i factors de l’època. Fruit d’una investigació en profunditat i gràcies al testimoni dels que van viure els fets en primera persona i a les imatges inèdites extretes dels arxius del mateix Egunkaria, es revelen punts de vista i dades desconegudes fins ara.
En un principi la Guàrdia Civil va començar a treballar pel seu compte en el finançament d’ETA i la va relacionar amb 25 empreses de l’àmbit de la cultura i la llengua basques. “L’objectiu dels informes és suggerir que el director o els membres del consell d’administració s’anomenen seguint els suggeriments d’ETA”, afirma Iruin. D’altra banda, Martxelo Otamendi, director d’Egunkaria, interpretava el missatge que se’ls volia enviar des de l’Estat: “Estem disposats a fer el que sigui. I com que no us creieu que anem de debò i que estem disposats a fer el que sigui, farem el que ningú s’espera.”
Otamendi recorda el moment de la seva detenció: “Van dir en castellà: ‘Obriu, Guàrdia Civil!’. I em van apuntar amb una pistola, des d’un metre de distància”. Un altre dels detinguts va ser Joan Mari Torrealdai, president d’Egunkaria: “Els vaig preguntar per què se m’emportaven d’aquella manera, com si fos Bin Laden. I em van contestar: ‘Hay plumas que matan más que las pistolas'”.
El 14 d’abril del 2010, l’Audiència Nacional resol que no existeixen proves contra els cinc acusats i els absol del cas Egunkaria. Entre altres coses, el jutge va mantenir que no tenien cap relació amb ETA, que la Constitució espanyola no emparava la decisió de tancar el mitjà de comunicació i que Egunkaria no exaltava el terrorisme ni el finançava.
L’advocat Iñigo Iruin manté que “rere el tancament d’Egunkaria no hi ha cap raó jurídica de l’estat de dret, sinó una raó d’Estat”. El director del diari hi posa nom i cognoms: “Aleshores Acebes era ministre de l’Interior i Ignacio Astarloa, secretari de Seguretat. Jo sempre he pensat que Ignacio Astarloa va ser-ne el factòtum. Un ministre no fa aquestes coses. D’això se n’encarrega un segon.”
Els autors del documental “Egunkaria: ales de paper” reflecteixen amb imatges la ferida que el tancament va causar a la societat basca i donen un cop d’ull al seu interior mitjançant nombrosos testimonis: detinguts, advocats, periodistes, polítics i el mateix president del tribunal que els va jutjar i absoldre. I es continuen preguntant com es pot tancar un diari sense cap mena de prova.
“Egunkaria: ales de paper” és una producció de La Tentación Producciones amb la participació d’EITB i la col·laboració del Govern Basc, Gipuzkoako Foru Aldundia, Etorkizuna Orain i la Fundació Otxoa de Barandika.
