Carles Francino ha escrit un article a El Periódico que és una oda a la falsa equidistància. El text, del qual només val la pena l’últim paràgraf, ja que la resta és pura palla on explica el seu retorn des de Lapònia, és simple i poc digne d’un periodista de la seva talla.
Es veu el llautó clarament quan usa l’exaltació i la incomprensió que podria fer un ciutadà de carrer per a intentar aparentar naturalitat quan el que fa és blanquejar el feixisme: “¿Alguien podría tener –¡por una vez!- un ataque de responsabilidad y pensar dónde carajo nos estamos metiendo?” es pregunta fent referència als polítics catalans i a la dreta espanyola.
Però encara és més greu quan assegura que no comptin amb ell si el forcen a decidir entre Vox i Torra posant-los al mateix nivell. Heus aquí quan l’equidistància es desfà i aflora l’unionisme.
I no acaba aquí la cosa, Francino davant la dicotomia “Torra o Vox” Detesto a los bárbaros, que los hay y en abundancia, pero también a los iluminados y a los oportunistas”. L pregunta és, doncs, què és el Govern català per Francino, un bàrbar o una colla d’il·luminats?
