L’exeurodiputat de Junts Toni Comín ha presentat un recurs al Tribunal General de Justícia de la Unió Europea contra la negativa del Parlament Europeu a reconèixer el seu escó aquesta legislatura després que el Tribunal de Justícia de la UE desestimés el passat 19 d’agost la petició de cautelars que va demanar. El TJUE, última instància a Luxemburg, va rebutjar ordenar el seu reconeixement provisional perquè les cautelars no tenien un “vincle directe” amb el cas en el qual s’havien presentat, un altre recurs de Comín i del també exeurodiputat Carles Puigdemont per l’escó de la legislatura anterior. Ara Comín ja ha presentat un nou recurs i una petició de cautelars en primera instància al TGUE, segons confirmen fonts del seu equip jurídic.
De fet, en la seva decisió del 29 d’agost el TJUE ja deia que no estava negant la “tutela judicial” a Comín perquè l’exdiputat tenia l’opció de presentar el recurs pertinent en primera instància al TGUE “acompanyat d’una sol·licitud de mesures cautelars”. Per tant, aquest és el segon recurs que presenta Comín per demanar el reconeixement com a eurodiputat, però en aquest cas per la segona legislatura.
La saga pels escons independentistes
L’anterior recurs és del 2019 i, després de ser rebutjat en primera instància al TGUE, ara està en mans del TJUE, que resoldrà el pròxim 26 de setembre. El TJUE es pronunciarà sobre una controvèrsia de la legislatura passada, però que s’ha repetit en aquest mandat. La qüestió clau sobre la taula és si el Parlament Europeu ha de tenir en compte la llista definitiva de la JEC que envia Espanya amb els eurodiputats que han jurat la Constitució o la primera llista de candidats electes que es publica al BOE.
Puigdemont i Comín formaven part de la llista de Junts que va guanyar les eleccions europees del maig del 2019 a Catalunya i li pertocaven dos escons. La JEC va incloure Puigdemont i Comín en la llista de candidats electes, però la legislació espanyola exigeix el jurament de la Constitució per prendre possessió del càrrec. Cap dels dos ho va fer, de manera que en la llista definitiva no apareixien ni Puigdemont ni Comín. Tampoc hi havia Oriol Junqueras, a qui el Suprem no va deixar sortir de la presó preventiva per jurar la Constitució.
D’aquesta manera, el llavors president del Parlament Europeu Antonio Tajani no els va reconèixer com a eurodiputats a l’espera que els tribunals resolguessin la controvèrsia. Puigdemont i Comín van prendre l’escó finalment el desembre del 2019, quan l’aleshores president de l’Eurocambra, David Sassoli els va admetre arran de la sentència del TJUE sobre la immunitat de Junqueras, que establia que la condició d’eurodiputat s’obté únicament per l’elecció a les urnes.
Amb tot, Puigdemont i Comín van demandar l’Eurocambra per la negativa de Tajani a reconèixer-los des del principi. En una sentència en primera instància, el Tribunal General va desestimar la demanda avalant a Tajani. A més, els serveis jurídics de l’Eurocambra van afirmar davant d’aquesta instància que Sassoli els va reconèixer “probablement de forma il·legal” perquè el Parlament “mai ha rebut la notificació que van ser escollits a Espanya”.
Decisió al setembre
Tanmateix, els eurodiputats de Junts van recórrer en última instància al TJUE, que dictarà sentència el 26 de setembre. A l’espera de la seva decisió, l’advocat general del TJUE, Maciej Szpunar, encarregat de donar la seva opinió consultiva ja va esmenar el TGUE i els serveis jurídics actuals de l’Eurocambra. A l’abril va avisar que la llei electoral espanyola que obliga els eurodiputats a jurar la Constitució “contravé” la legislació europea i el principi de sufragi universal.
L’opinió de l’advocat general no és vinculant i, per tant, el TJUE encara pot variar la seva interpretació i el sentit de la decisió final sobre la negativa del Parlament Europeu a reconèixer inicialment Puigdemont i Comín com a eurodiputats.
