Arianna Elendu, activista de l’associació no governamental “No Name Kitchen”, estudiant de sociologia i relacions internacionals i ferma defensora dels drets humans està duent a terme tasques humanitàries a la ciutat de Ceuta. És coneixedora de la dura realitat que afecta els menors estrangers no acompanyats i ha accedit a fer una entrevista sobre les tasques de l’associació. Elendu ha qualificat d’especialment intensa l’activitat per fer front a les necessitats arran de l’arribada de migrants del Marroc a Ceuta en maig, en la qual, tota la gestió ha inclòs un implícit racisme latent i continuat per part de l’administració.
En una entrevista amb l’Agència Catalana de Notícies, has explicat que els menors a Ceuta tenen por. Però de què tenen por?
Bàsicament, els menors que queden a Ceuta, tenen por de ser retornats. Malauradament, no podem assegurar si estan en situació de risc econòmic, social i polític, perquè no els coneixem individualment. La veritat és que el temps amb què treballem no ho permet. L’administració tampoc, malgrat que per poder expulsar-los hauria d’avaluar cada menor i només podria fer retornar aquells que no estiguin en perill.
En algunes de les declaracions de Marlaska, el ministre va afirmar que alguns menors volen retornar a Marroc. És cert?
No, no ho és. De fet en el 100% dels casos que he tractat, les devolucions han estat forçoses. És evident que s’està fent en contra de la seva voluntat. Si bé és cert que hi ha una minoria que s’han mostrat menys reticents, ho ha fet perquè estan sols en una ciutat desconeguda, vivint al carrer, i sense cap mena de xarxa que els doni suport. No obstant això, és una situació clarament minoritària i no em consta que els expulsats fossin exclusivament les persones en aquesta circumstància.
Quin tractament creus que estan fent als mitjans de comunicació?
És molt complex donar una resposta comuna. Depèn molt de cada mitjà i hi ha hagut molta diversitat. Et trobes amb molts mitjans de comunicació que sí que expliquen la veritat, perquè s’han posat en contacte amb nosaltres i els menors, i destaquen que molts menors se’ls retorna en contra de la seva voluntat. També n’hi ha d’altres que estan instrumentalitzats i que busquen fabricar una jurisprudència que doni la raó a Marlaska. Cadascú haurà de viure amb els seus dimonis.
I el ministre d’Interior és coneixedor d’aquesta situació i que podria haver-hi irregularitats en el retorn dels menors?
Es tracta d’una opinió personal, però jo estic convençuda que coneix perfectament la situació a Ceuta. Però crec que fuig d’estudi i responsabilitza la ciutat de Ceuta i les autoritats ceutines, que, al seu torn, també responsabilitzen el Ministeri d’Exterior i Interior. I sembla que és una ordre que no va donar ningú, ja saps com van aquestes coses. Però és obvi que l’ordre la va emetre el Ministeri d’Interior, per tot el que hem vist i hem llegit.
Llavors, per què va afirmar que els menors volien tornar si no és així, estaria mentint obertament?
Personalment, insisteixo que és una opinió personal, crec que va dir que els menors volien retornar al Marroc, perquè sap que perfectament que no pot efectuar les devolucions en contra de la voluntat dels menors. Per tant, l’única opció que té per vendre-ho és que els menors vulguin tornar. Des del punt de vista legal, ell estaria respectant la voluntat dels menors, però no és el cas. Dir que volen tornar és l’única manera de maquillar el que està fent.
I amb quines condicions estan els menors?
Han estat bastant lamentables. Els han tingut repartits en recursos temporals residencials habilitats per la Ciutat de Ceuta. En concret, estan al poliesportiu Santa Amelia, que són “catres” molt senzills, sense res més. Estan amuntegats i amb la vigilància. Molts dels menors ens expliquen que han rebut un tracte poc humà per part dels vigilants.
Un altre de les qüestions que tampoc s’ha respectat és que els menors tenen dret a rebre assistència lletrada. Vam aconseguir advocades. El primer dia que ho vam intentar, també va ser el primer dia de les devolucions. No va funcionar perquè als menors se’ls va donar documentació que exposava la seva situació legal, i se’ls hauria hagut de trucar. Malgrat això, la policia va fer cas omís dels documents. Quan vam a demanar que ens donessin explicacions a Frontera, ens van dir que només executaven ordres, i que ens ho haurien d’explicar des de Delegació de Govern.
Per tant creus que a més a més d’aquestes possibles vulneracions de drets ni podrien haver hagut d’altres?
Sí, penso que els van obligar a apagar el telèfon i a tenir-los incomunicats i volgudament desinformats. Un menor ens va explicar que el van despertar sobtadament de matinada i li van dir que en quinze minuts estaria al Marroc. Això li va provocar una ansietat, tensió i incertesa que pot tenir conseqüències en la seva vida adulta i en la seva infància, que no hem d’oblidar que és el que són: infants.
A més a més. Com ens han explicat les advocades de la Fundació Arrels i altres entitats han publicat en escrits i altres notes de premsa, en queixes a Fiscalia i en comunicacions per posar la situació en coneixement del Defensor del Poble, no es poden fer devolucions col·lectives. Això va en contra dels drets internacionals. Tampoc pots retornar un menor en contra de la seva voluntat. En cap moment s’està respectant l’interès superior del menor, que se l’ha d’escoltar. Se l’ha de respectar. Queda explícitament clar que el procés ha de ser individual. Has de tenir un informe detallat que asseguri que el context al qual estàs retornant aquest menor és un context de seguretat econòmica i emocional entre altres.
Hi ha Racisme a Espanya?
Espanya és i ha estat racista. Evidentment, és una opinió personal. Estem veient un auge de la ultradreta a tota Europa, i Espanya no és una excepció. Tinc la sensació que el fet que es vegi reflectit a les urnes aquest creixement, dona una pretesa legitimitat per expressar coses que abans es condemnaven. Ara tenen un representant al Parlament. Com no han de revestir-se de valor?
Indubtablement, un dels moments que els mitjans van cobrir més extensament, en el que van definir com “la crisi migratòria de maig”, va ser l’abraçada de la voluntària de la Creu Roja Luna amb Abdou, un jove senegalès que acabava d’arribar a la platja de Ceuta. Què en penses?
Sé que Espanya és racista, però a mi la veritat és que em va sorprendre molt el protagonisme que se li donava a Luna i a la imatge de salvadora blanca que alguns mitjans van narrar davant del pobre noi que acabava d’arribar. Jo no em vaig sentir gaire còmoda amb la representació i moltes de les meves companyes que també estan racialitzades, tampoc. Però entenc que hi ha diversitat d’opinions.
Com creus que s’hauria de gestionar la situació de menors estrangers no acompanyats a Ceuta?
Penso que s’hauria de fer tot el contrari del que s’ha fet fins ara. Tant les autoritats ceutines com les estatals tenen l’obligació de vetllar per l’interès superior del menor i això implica dur a terme un procés individualitzat de cada cas en el qual s’escolti la voluntat del menor i es realitzi un informe sobre les circumstàncies de cada infant. Mentre tot això succeeix, òbviament, s’han d’habilitar recursos residencials dignes. No pots tenir a nens, amuntegats en poliesportius, dormint en catres, amb vigilants que són uns pinxos intimidadors.
