El candidat socialista a l’alcaldia de Barcelona, Jaume Collboni, intensifica la pressió als comuns per ser investit com a alcalde aquest dissabte en el ple de constitució dels ajuntaments.
En una intervenció davant membres de la seva candidatura i de la federació del PSC a Barcelona, Collboni ha afirmat que si surt escollit formarà “un govern amb els comuns amb la millor tradició dels alcaldes socialistes des de Pasqual Maragall”. No és el primer cop que reivindica la figura de Pasqual Maragall, tot i les crítiques del germà i candidat d’ERC, Ernest Maragall.
El socialista ha avisat que “només hi ha dues opcions”, la seva o la de Xavier Trias (Junts), i ha assegurat que si és investit alcalde garantirà un “govern de progrés” i se n’evitarà un “de front independentista” a la ciutat.
En un acte envoltat de membres de la candidatura i la federació del PSC a Barcelona, Collboni ha demanat als comuns que facin possible la seva investidura com a alcalde “per responsabilitat” i ha recordat que així ho van fer el 2015 i el 2019 els socialistes. “Ara els toca als comuns. Si voten la meva candidatura, aquest dissabte hi haurà alcalde d’esquerres a Barcelona i impedirem un govern independentista“, ha subratllat.
Per formar govern amb els comuns, Collboni necessitaria encara el suport d’algun partit i el PP no ha tancat la porta a donar-li suport si Ada Colau no forma part de l’executiu, va apuntar aquest dimecres el líder del PP, Alberto Núñez Feijóo.
El socialista ha insistit que els regidors hauran d’escollir entre “Trias o Collboni“. Així mateix, ha comparat la seva proposta amb la d’un govern de “Junts en minoria fruit d’un pacte independentista”, sobre un eventual acord de Junts amb ERC.
Collboni ha lamentat que els dirigents d’ERC es desmarquessin “massa aviat” d’un acord amb els socialistes i els comuns i ha criticat que aquest possible pacte de Trias amb els republicans seria una “pantalla passada a la política de blocs”. El candidat socialista ha dit que Barcelona, Catalunya i l’estat espanyol es troben en un “moment transcendental” i que la ciutat pot enviar “un missatge molt clar” però que s’han de “mullar”.
