L’alcaldable del PSC, Jaume Collboni, afirma en una entrevista a l’ACN que està obert a dialogar “amb tothom” si guanya el 28M. Assenyala que la conjuntura política no és la del 2019 i creu que es va superant la política de blocs. Això sí, afirma que no governarà amb un partit que utilitzi l’Ajuntament per “fer proclames contra l’Estat” i defensa que si és alcalde farà “polítiques progressistes”. El candidat fa gala de l’estabilitat i “cohesió” del govern de coalició amb BComú, però critica que moltes mesures s’han pres “sense haver escoltat i dialogat suficient” i basant-se “en el prejudici ideològic”. També creu que és “incoherent” que Ada Colau es presenti a un tercer mandat i que ho fa perquè el projecte dels comuns és “personalista”.
El candidat del PSC constata que el més “honest” en un escenari que “ningú sap què passarà” el 28-M és plantejar sobre quina base vol arribar a acords. En aquest sentit, fixa tres ítems a l’hora de negociar possibles pactes si guanya: compromís amb el creixement econòmic, garantir les polítiques socials i de cohesió i “lleialtat” a l’Estat i les institucions europees. “Jo no estaré amb un partit que converteixi l’Ajuntament en una plataforma per atacar l’Estat o fer proclames contra l’Estat o les institucions europees”, deixa clar.
“Amb qui es pot fer la coalició? Ja veurem”, continua, i es mostra obert al diàleg amb diferents formacions. Si no guanya, assegura, se n’anirà a l’oposició. Preguntat per si posa cap veto a algun partit, com ara ERC, Collboni diu que dialogarà “amb tots els partits democràtics”. Afortunadament, conclou, les coses han canviat “en positiu” després dels darrers anys, i cita com a mostra d’això l’acord de pressupostos de la Generalitat entre ERC i el PSC. Considera que el conflicte polític “s’ha canalitzat” i “hi ha un salt qualitatiu” que permet el diàleg.
Sobre Junts, el candidat es pregunta quin és el programa de Xavier Trias i li retreu que “amagui” les sigles del partit en la seva candidatura. A banda, sobre el pacte a la Diputació de Barcelona, Collboni prefereix no parlar de comoditat i creu que tot depèn del que s’acorda. Així, fa un balanç positiu perquè s’ha aconseguit, diu, que la diputació estigui “al servei dels municipis” i no s’ha pactat res en l’àmbit nacional.
“Endreça” i “civisme” a la ciutat
Collboni assegura que la ciutat no està “endreçada” i admet que no està “gens content” amb la gestió de la transició arran del nou contracte de neteja, ja que apunta que les concessionàries “no ho han fet del tot bé”. Per això, afirma que si és escollit alcalde convocarà les empreses concessionàries del contracte per veure quines mesures s’han de reforçar per accelerar la transició i fer-la bé.
D’altra banda, afegeix que cal que els barcelonins també hi posin de la seva part, i per això es proposa renovar i actualitzar l’ordenança de civisme i el règim sancionador. “Fa massa anys que no parlem de civisme a la ciutat”, remarca. Com a exemple, proposa incorporar en l’ordenança els patinets elèctrics com un vehicle més i planteja endurir les sancions.
En matèria de seguretat, Collboni aposta per continuar desplegant els nous agents de la Guàrdia Urbana que s’han anat convocant durant aquest mandat i destaca que amb 3.500 s’arribarà a un màxim històric. Un cop desplegats tots, opta per reforçar la ‘policia de barri’ per promoure la prevenció dels conflictes. A més, celebra que en l’acord de pressupostos de la Generalitat es contemplin 600 mossos més a la ciutat de Barcelona.
Urbanisme i mobilitat
Pel que fa a l’urbanisme i la mobilitat, el candidat socialista és partidari de recuperar interiors d’illa en contraposició al model ‘Superilla’, perquè considera que és “més econòmic i coherent amb la trama Cerdà” i és “menys invasiu”. “L’alternativa al cotxe no és tancar carrers; és més i millor oferta de transport públic”, indica en relació, sobretot, a les Rodalies i a la primera corona metropolitana.
Destaca en positiu que s’hagin compromès en els pressupostos de la Generalitat 12 estacions de metro noves fins al 2030, i que “per fi” s’hagi reactivat la construcció de l’L9. Segons ell, el que cal fer des de l’administració és fomentar alternatives, perquè la mobilitat individual amb el vehicle privat a la ciutat és “forçada” la majoria de vegades. A més, matisa que el que contamina no són els vehicles en si sinó “els motors de combustió”, i que cal deixar que la gent “es bellugui” mentre la indústria de l’automòbil ja viu una transformació cap a l’electrificació.
D’altra banda, critica Xavier Trias per l’oposició a la unió del tramvia per la Diagonal i li demana “sentit comú”. L’oposició de Trias, afegeix, té més a veure amb una “obsessió personal” que no pas amb una opció “raonable”. “Les infraestructures ferroviàries es connecten, aquí i a la Xina popular”, declara. A més, recorda que Damià Calvet va signar l’acord per la connexió dels dos tramvies quan era conseller de Territori.
No hi ha marge per ampliar el nombre de turistes
En l’àmbit turístic, Collboni reconeix que no hi ha marge per augmentar el nombre de turistes que visiten Barcelona, però sí que veu marge per augmentar la “qualitat” del turisme que ve. Proposa atraure turisme asiàtic i nord-americà i argumenta que és el que té més nivell adquisitiu i alhora és “respectuós”.
Sobre el cas concret de massificació als búnquers del Carmel, admet que els veïns que es queixen “tenen raó” i ho veu “inadmissible”. Collboni apunta a un “optimisme” excessiu durant l’etapa Trias a l’hora de descentralitzar el turisme cap a punts de la ciutat com aquest sense preveure actuacions per controlar-lo. “Si promociones els búnquers del Carmel no pots no fer res allà”, es queixa. L’exemple que s’ha de seguir en aquesta zona, assenyala, és el del Park Güell. Per això, el que farà l’Ajuntament, explica, és perimetrar-ho i controlar-ne l’accés, i diu que això estarà fet a finals d’abril.
Respecte al PEUAT, creu que en general està bé la “contenció” que recull, ja que permet el creixement d’hotels en zones com la Sagrera, però no en zones com l’Eixample o Ciutat Vella. Ara bé, sí que defensa que s’hauria d’incloure una excepció per obrir la possibilitat de fer hotels a edificis singulars patrimonials que estan buits i que són relativament petits i que estan sobretot a Ciutat Vella.
Pel que fa a l’ampliació de l’aeroport del Prat, un dels punts de discòrdia amb BComú durant el mandat, Collboni no està d’acord en el fet que voler l’ampliació sigui negacionisme climàtic, com diu Colau. “El debat sobre l’aeroport és el debat sobre com volem créixer econòmicament”, indica. En aquest sentit, es mostra partidari de reduir els vols de trajectes de curta distància que es poden fer en tren, però assenyala els vols transcontinentals com una oportunitat per al creixement econòmic, ja que permet a una ciutat estar connectada i atraure talent científic o acadèmic, per exemple, i cita el cas de Boston.
“Si algú defensa no créixer econòmicament que ens digui quina és l’alternativa”, replica Collboni, que no veu lògic ampliar l’àrea econòmica de la ciutat i la Fira però no la porta d’entrada principal, que és l’aeroport. Per tot plegat, insisteix a fer un debat “rigorós” i construir “un consens” polític i social per fer-ho possible.
Habitatge
L’alcaldable socialista situa l’accés a l’habitatge de lloguer com un dels principals problemes a la ciutat. Per fer-hi front, planteja principalment dues vies: topar els preus del lloguer i el ‘pla 500’, perquè l’Ajuntament bonifiqui amb 500 euros el lloguer de pisos de petits propietaris d’un o dos habitatges destinats a gent jove i menors de 35 anys. Segons Collboni, el consistori té en llista d’espera 30.000 persones que esperen un habitatge assequible i, d’aquestes, el 60% son menors de 35 anys.
Sobre la regulació dels lloguers, diu que el govern espanyol hi està treballant i confia que vegi la llum aviat: “Totes les grans decisions son complexes perquè impliquen molts actors i s’ha de trobar el punt òptim, però estic convençut que la tindrem ben aviat”. “Com a mínim hauria de permetre que no pugés més, perquè el que està passant a Barcelona és escandalós”, conclou.
