El nou alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, ha reconegut que tot i que és possible “arrencar” el mandat amb 10 regidors allò “òptim” és tenir un govern “més ampli”. D’aquesta manera, l’alcalde socialista ha deixat la porta oberta al fet que els comuns tornin a entrar al govern municipal, tot i que l’acord assolit amb el PP per tal que fos investit alcalde amb el suport dels dos grups era, precisament, que els d’Ada Colau no entressin a l’executiu municipal. En una entrevista a RAC1, Collboni ha recordat que ell ja va oferir als comuns entrar al seu govern, però esperarà que passin les eleccions generals del 23 de juliol per tornar a plantejar aquest escenari.
El socialista ha assenyalat durant l’entrevista que està preparant un executiu per governar “el temps que sigui necessari” tot i que és “conscient” del que suposa fer-ho amb 10 regidors. Per això, ha repetit que aspira a majories suficients i que se sentirà més “còmode” amb qui també se senti “còmode” amb el PSC. Així, el nou alcalde veu “raonable” que més endavant es pugui ampliar l’executiu, tot i que ha indicat que “ningú sap” quina serà la situació d’aquí a uns mesos; el socialista també ha destacat que qui ha decidit anar a l’oposició ha estat BComú, però no descarta que això canviï. “Més endavant, veurem en quin moment polític ens veiem”, ha conclòs.
Tanmateix, Collboni sí que s’ha mostrat contundent amb el PP, tot titllant-lo de ser un partit “antiètic”, malgrat que els seus vots van investir-lo alcalde i que ja negocien 43 mesures proposades pels populars. D’altra banda, a diferència d’ERC, el socialista ha explicat que defensa un pacte amb Junts a la Diputació: “És la millor solució i dona continuïtat”.
Respecte al ple d’investidura celebrat el passat dissabte, 17 de juny, Collboni ha apuntat que entén “perfectament” que hi hagi gent “disgustada”, tot subratllant que té “el màxim respecte” a Xavier Trias, a qui, de fet, després del 28-M va suggerir partir-se l’alcaldia. Malgrat això, ha defensat que ell va actuar segons les regles del joc i sense amagar en cap moment que mantenia la seva candidatura a la investidura, tot i que durant la campanya va jurar i perjurar que si perdia les eleccions no presentaria la candidatura a l’alcaldia.
