L’Oficina Antifrau de Catalunya (OAC) ha detectat almenys deu casos i pràctiques irregulars al Parlament en matèria de personal i obstacles en el dret d’accés a la informació pública. Així, considera irregulars les llicències per edat, les primes o subsidis per jubilació i premi de vinculació, la provisió en el lloc d’oïdor de comptes, l’ampliació d’una plaça en el concurs de lletrats, l’ampliació de places en el concurs d’uixers, un conflicte d’interès de la secretària general, llocs de comandament pendents de definir, la creació de ‘llocs instrumentals en connexió amb processos d’estabilització, la selecció d’interins de reforç i l’increment de personal eventual.
Cada capítol amb una irregularitat detectada finalitza dient que “cal que el Parlament de Catalunya revisi les irregularitats assenyalades, així com els efectes que poden derivar, i que informi del resultat d’aquesta revisió i de les mesures que consideri endegar al respecte”.
Aquestes irregularitats i males pràctiques s’han traslladat en un informe raonat a la presidenta del Parlament, Anna Erra, per tal que, en el termini de 30 dies, informi a l’Oficina Antifrau sobre les mesures adoptades al respecte o bé, si escau, els motius que impedeixen actuar d’acord amb les recomanacions i els recordatoris que s’hi formulen.
Llicències d’edat
Pel que fa a llicències d’edat, la denúncia anònima rebuda per Antifrau assenyala que, tot i que les llicències per edat del personal del Parlament es van suprimir el gener de l’any 2022, des del moment en què es va impulsar la modificació, es van tramitar i concedir 13 llicències i moltes d’elles diferides a un any vista o més. L’OAC ha examinat les 14 llicències per edat lliurades pel Parlament autoritzades l’any 2021 (13) i el 2022 (1), poc abans de que les llicències per edat fossin derogades pel Parlament. Tal com exposa l’informe raonat, les 14 resolucions que autoritzen les llicències per edat determinen la data d’inici d’efectes de la llicència, que en tots els casos està ajornada respecte a la data de la resolució, la data de fi d’efectes de la llicència, que es correspon a la data legal de jubilació, i els percentatges de retribucions bàsiques i complementàries a percebre durant el període de la llicència així com el percentatge a percebre de l’anomenada prima de jubilació.
En primer lloc, l’informe deixa constància de “la notable dificultat en la determinació del règim jurídic aplicable a les llicències examinades atès que amb la derogació de les llicències per edat es va establir un règim transitori, el qual ha estat modificat pel Parlament fins en tres ocasions i, posteriorment, un règim definitiu de revocacions que, al seu torn, ha estat modificat dos cops”. Respecte a les revocacions, l’informe assenyala que 12 de les 14 llicències examinades havien d’iniciar els seus efectes amb posterioritat a la seva derogació. L’informe també manifesta que “en cap de les 14 resolucions d’autorització examinades no es motiva ni es fa referència a les necessitats del servei que justifiquen l’ajornament de la llicència per edat –tal i com establien les Normes d’aplicació de la llicència per edat i de la reducció de la jornada laboral per edat aprovades per la Mesa del Parlament el gener del 2017- més enllà d’informar sintèticament que la persona sol·licitant accepta la petició d’ajornament que se li efectua“.
Sobre aquest extrem, l’informe diu que les mateixes Normes establien que l’autorització de les llicències per edat pot restar condicionada a les necessitats del servei, les raons de la qual han d’estar motivades, de manera que es poden ajornar 6 mesos, prorrogables com a màxim per 6 mesos més. Antifrau remarca que “aquesta manca de motivació és particularment rellevant si es té en compte que l’ajornament hauria possibilitat la continuïtat en la prestació de serveis de les persones sol·licitants fins l’inici d’efectes de la llicència, que en 12 casos és posterior a la data de la derogació de les llicències per edat.” Afegeix que en 10 casos ha permès sumar més temps de còmput per incrementar significativament els percentatges de retribució a percebre durant la llicència i també en la prima de jubilació.
L’escrit de l’Oficina també assenyala que “en cap de les 8 resolucions que superen els 6 mesos d’ajornament es diferencia entre el període d’ajornament inicial i la seva pròrroga per necessitats del servei, i, fins i tot, en 5 d’aquests casos se supera el màxim de 12 mesos d’ajornament d’efectes”.
Primes de jubilació
Segons l’informe raonat, la denúncia fa notar, que, tot i que el desembre del 2021, en una modificació de l’Acord de condicions de treball del personal del Parlament s’estableixen algunes limitacions al premi de jubilació a partir de l’any 2027, aquest és un concepte que continua vigent; i que, a més, es preveu que fins l’any 2026, tot el personal que acrediti un mínim de 16 anys al Parlament cobri per aquest concepte el salari brut corresponent a la darrera anualitat. I afegeix que el referit acord estableix una altra gratificació anomenada prima de vinculació, amb les modalitats de premi de gran vinculació i de premi de vinculació extraordinària.
Antifrau assenyala que “cap de les versions analitzades dels Estatuts del Règim i el Govern Interiors (ERGI) no regulen la prima o subsidi de jubilació ni la prima de vinculació. L’únic esment en els ERGI a la prima de jubilació del que es té coneixement és el que apareix en un article afegit arran de l’acord del juliol del 2022 de la Comissió d’Afers Institucionals (CAI) en el que es regula el nou Permís progressiu per proximitat a l’edat legal de jubilació, al qual associa el dret a la percepció parcial de la prima de jubilació però sense definir-la ni regular-la“. Així mateix, apunta que aquestes gratificacions tampoc no es troben previstes ni en l’Estatut bàsic de l’empleat públic, ni en cap altra legislació.
Al respecte, l’informe d’Antifrau manifesta que “cal tenir en compte la jurisprudència del Tribunal Suprem” i fa referència a la recent sentència del gener del 2023 en la que, pel que fa a l’àmbit local, ha estimat que només es poden considerar vàlides les gratificacions per jubilació que s’ajustin a dret en la mesura que tinguin fonament en alguna norma legal d’abast general, relativa a la remuneració dels funcionaris.
Provisió en el lloc d’oïdor de comptes de l’any 2015
En l’informe d’Antifrau es diu que “pel que fa a les irregularitats denunciades relatives a la cobertura del lloc d’oïdor o oïdora de comptes del Parlament, s’ha constatat que el darrer i únic nomenament en aquest lloc de treball va ser l’efectuat mitjançant un encàrrec de funcions a una funcionària interina del Parlament mitjançant resolució d’1 d’octubre del 2015 de la llavors secretària general”.
L’informe remarca que “cal entendre que els ERGI estableixen expressament el sistema de provisió mitjançant concurs específic per al lloc d’oïdor, i no per lliure designació, en atenció a les rellevants funcions de fiscalització i de gestió econòmica que li corresponen”. En aquest sentit, Antifrau afegeix que “no obstant això, el sistema emprat l’any 2015 per a la provisió del lloc va ser un encàrrec de funcions, que és un sistema de provisió extraordinari i temporal per a necessitats urgents, i que no està previst en els ERGI”.
En l’informe de l’Oficina es posa de relleu que aquest sistema estableix que el nomenament en funcions restarà automàticament sense efecte si, esgotat el termini màxim de 6 mesos a comptar a partir de la resolució per la qual s’efectua l’encàrrec de funcions, no s’ha procedit a la publicació del concurs corresponent. En aquest sentit, Antifrau expressa que “la manca de la deguda convocatòria per part del Parlament un cop transcorregut el termini de 6 mesos hauria deixat sense efectes el nomenament de l’any 2015 i, en qualsevol cas, no ha permès, en els darrers 7 anys, exercir les rellevants funcions de fiscalització i de gestió econòmica que corresponen a aquest lloc amb les condicions d’independència que deriven d’una provisió definitiva mitjançant concurs específic tal com s’estableix expressament en els ERGI”.
Sobre aquest aspecte i en darrer terme, Antifrau evidencia que poc després de la presentació de la denúncia es va convocar el concurs específic per proveir d’acord amb els ERGI el lloc d’oïdor.
Ampliació d’una plaça de lletrat i onze d’uixer
Pel que fa a les irregularitats denunciades en l’ampliació d’una plaça en el concurs oposició lliure per proveir una plaça de lletrat del Cos de Lletrats del Parlament, convocat el setembre del 2006, s’ha comprovat que un any i mig després, el febrer del 2008, la Mesa del Parlament va acordar ampliar en una plaça el nombre de places a l’oferta pública d’ocupació de l’any 2006 i, subsegüentment, la convocatòria del concurs, resultant un total de dos llocs de lletrat a proveir.
Antifrau posa de relleu que els ERGI estableixen que “en les convocatòries pot constar que el nombre de places quedarà ampliat en el cas que es produeixin vacants dels mateixos llocs de treball entre la data de la convocatòria i la de l’inici de les proves”. En aquest sentit, subratlla que, d’acord amb la informació i documentació examinada, s’ha constatat que l’acord d’ampliació es va adoptar coincidint amb el dia que es varen publicar les qualificacions de la segona prova del procediment, i, per tant, molt després de la publicació el desembre del 2007 de les qualificacions de la primera prova, és a dir, coneixent els resultats de les proves del concurs, i, a més, sense que l’acord fes cap referència a que en la convocatòria inicial s’hagués fet constar la possibilitat d’ampliació de places, ni fes cap referència a que s’hagués produït cap vacant entre la data de la convocatòria i la de l’inici de les proves.
Una irregularitat similar s’ha detectat en el cas de l’ampliació d’un concurs oposició lliure per a proveir onze places d’uixer del juny del 2018. Aquesta convocatòria sí que feia esment a que el nombre de places convocades quedaria ampliat en el cas que es produïssin vacants dels mateixos llocs de treball entre la data de la convocatòria i la de l’inici de les proves, i, de l’altra, que 9 mesos després de la convocatòria, el març de 2019, la Mesa va acordar ampliar en tres places més el nombre de places convocades. S’ha constatat que l’acord d’ampliació es va adoptar quan ja s’havia realitzat i qualificat la quarta prova del procés selectiu i convocat la cinquena prova pel desembre del 2018, i, a més, sense que es fes cap referència a que s’hagués produït cap vacant entre la data de la convocatòria i la de l’inici de les proves.
Sobre aquest mateix fet, l’informe analitza un altre aspecte i indica que “la denúncia assenyala que gràcies a l’ampliació de places del concurs es va seleccionar una de les persones candidates la qual, posteriorment, hauria anat ocupant llocs de nivell superior sense complir el requisit d’antiguitat mínim de 2 anys”. L’informe exposa, en primer lloc, que, segons informació del Parlament, la persona referida en la denúncia va prendre possessió d’una plaça d’uixer al maig de 2019, ocupant una de les places ampliades; posteriorment. El maig del 2021 va ser adscrita provisionalment en comissió de serveis com a uixer especialitzat malgrat que no era l’aspirant a qui pertocava ocupar el lloc d’acord amb l’ordre de puntuació en el total de la valoració de mèrits en el concurs específic previ per a proveir definitivament diversos llocs singulars d’uixer en el Parlament. Al desembre del 2021, va ser nomenada cap d’unitat mitjançant la seva participació en una convocatòria extraordinària per cobrir aquest lloc en encàrrec de funcions, sense que la convocatòria tingués en compte el requisit d’haver romàs en el lloc de treball amb destinació definitiva des del qual es concursa un mínim de dos anys, essent aquest un requisit d’exigència habitual en aquest tipus de procediment en el Parlament.
Conflicte d’interès de la secretària general
L’OAC també apunta contra l’exsecretària general del Parlament Esther Andreu pel seu conflicte d’interès en el procés selectiu per constituir una borsa de treball per cobrir temporalment les vacants d’uixer que es produïssin a la cambra entre el 2022 i el 2023. Antifrau recorda que el juny del 2022 ja va adreçar a la llavors presidenta del Parlament, Laura Borràs, les consideracions resultants del treball encarregat arran l’acord del maig del 2022 de la Mesa del Parlament segons el qual se sol·licitava a l’OAC l’elaboració d’un informe sobre aquell procés selectiu.
Ara, l’informe raonat reitera que Antifrau va concloure que la llavors secretària general es trobava en una clara situació de conflicte d’interès real en la seva intervenció en el procés selectiu de referència, el qual no es va gestionar adequadament. Concreta, a més, que en aquest cas concorria una causa d’abstenció, a partir del parentiu de consanguinitat en primer grau amb un dels aspirants, ja que era el seu fill.
Prossegueix remarcant que la secretària general del Parlament va cessar en el seu càrrec el juny del 2022 i recorda que les conclusions de l’Oficina Antifrau també assenyalaven que arran de l’anàlisi documental limitat del procediment es varen posar de relleu un nombre important d’incidències que generaven dubtes raonables sobre la seva correcta tramitació respecte les que no s’ha obtingut informació que confirmi que el Parlament hagi efectuat algun tipus d’actuació correctora i/o d’exigència de responsabilitats.
Llocs de comandament amb escala o titulació indefinits
Segons l’informe raonat, la denúncia presentada assenyala l’aplicació de fórmules excepcionals de provisió de llocs de treball, tot destacant l’ambigüitat de la Relació de Llocs de Treball del Parlament (RLTP), perquè, per exemple, en molts dels llocs de treball no s’estableixen els requisits per ser ocupats; o que en més de 250 llocs de funcionaris, ni una tercera part estaria ocupant el lloc amb caràcter definitiu; o que, pràcticament tots els llocs de comandament (directors, caps de departament o figures equivalents) consten a la RLTP com a cos o escala pendent de creació o d’assignació, o amb titulació pendent de definir.
Antifrau manifesta que analitzades i constatades les dades aportades pel Parlament i tot i que Antifrau no pot entrar a valorar l’oportunitat de les decisions d’autoorganització del Parlament en matèria de personal, resulta pertinent recomanar una revisió de totes aquelles provisions en els llocs de treball en els que s’hagi emprat un sistema diferent al previst en la RLTP o bé en els mateixos ERGI, així com la finalització de la regulació completa d’aquells llocs de treball en els que estigui pendent de crear o d’assignar el cos o escala pendent de creació o bé de definir la seva titulació.
Problemes amb els interins i els eventuals
Pel que fa a la part de la denúncia relativa a la creació ad hoc de places per tal d’afavorir alguns caps de departament, Antifrau ha comprovat que quatre mesos i mig després d’acordar l’oferta d’ocupació pública per a l’estabilització del personal temporal, la Mesa va acordar, el setembre del 2022, la creació de diferents llocs dins la RLTP en atenció a dues situacions: d’una banda, la de les persones que prestaven serveis al Parlament però que no ocupaven un lloc de treball dins de la RLTP, i, de l’altra, la del personal interí nomenat en llocs de treball de comandament o de nivells superior.
En relació amb aquesta darrera situació, l’informe assenyala que el Parlament ha explicat que “els llocs de treball a convocar en els processos de selecció han de ser de nivell base, atès que els llocs de nivells superior s’han de proveir mitjançant processos de provisió i no de selecció”. Continua assenyalant que “per aquest motiu i per donar resposta a la convocatòria de les places ofertades, va sorgir la necessitat de crear llocs de treball de nivell mínim a compte d’aquestes places” i, finalment, precisa que “els llocs de treball que es van crear relatius a aquest punt, són llocs instrumentals que permeten donar resposta a l’oferta d’ocupació pública per a l’estabilització de l’ocupació del Parlament de Catalunya”.
Segons Antifrau, la necessitat que va justificar la creació dels anomenats llocs ‘instrumentals’ era la de poder donar cabuda a les persones que estaven ocupant llocs de comandament o de nivell superior de forma interina. L’informe afegeix que aquest fet, “per sí mateix, planteja una situació irregular en tant que la justificació no obeiria a causes objectives sinó als interessos particulars de determinades persones”. L’informe sosté que, a més, la creació de les places amb caràcter ‘instrumental’ “no sembla compatible amb els requisits establerts a la Llei per a la reducció de la temporalitat en l’ocupació pública, en què, entre d’altres, es requereix el necessari caràcter estructural de les places, i que, estant dotades pressupostàriament, hagin estat ocupades de forma temporal i ininterrompudament com a mínim els tres anys anteriors al 31 de desembre del 2020”.
En relació amb aquest extrem, l’informe assenyala que cal tenir en compte que els referits llocs ‘instrumentals’ es van crear per acord de la mesa del setembre del 2022 i, per tant, amb posterioritat a la data límit de l’1 de juny del 2022 establerta per a l’aprovació i publicació al diari oficial de l’oferta d’ocupació que havia d’articular el procés d’estabilització, cosa que fa difícil entendre la seva inclusió en el procés d’estabilització. A més, l’informe d’Antifrau manifesta que en l’oferta pública d’ocupació per a l’estabilització del Parlament publicada al Butlletí Oficial del Parlament de Catalunya (BOPC) del 20 de maig del 2022 no hi figuren els llocs ‘instrumentals’ i no consta, llevat error o omissió, cap modificació o ampliació posterior d’aquesta oferta. Per això, apunta a un suposat tracte de favor a les persones que ocupaven llocs de comandament de forma interina.
La denúncia anònima que va rebre Antifrau també assenyala que s’hauria utilitzat el recurs de l’interinatge de reforç de forma sistemàtica per a cobrir llocs de treball que haurien de ser coberts mitjançant substitucions o bé de manera indefinida. Antifrau exposa que el Parlament ha informat que ha acordat nomenar set funcionaris interins per acumulació de tasques per terminis de 9 mesos (5 casos) i 8 mesos (2 casos), amb finalització l’agost de 2023.
Respecte d’això, l’informe raonat afegeixi que tot i que el supòsit d’interinatge per fer aquests nomenaments és el d’acumulació de tasques previst expressament en els ERGI –termini màxim de 6 mesos dins un període de 12 mesos–, la base jurídica emprada pel Parlament ha estat l’Estatut Bàsic de l’Empleat Públic (EBEP) que estableix un termini màxim més ampli, que arriba fins els 9 mesos dins d’un període de 18 mesos. A més, afegeix que s’ha pogut comprovar que els set funcionaris interins han tornat a ser nomenats interins amb efectes a partir de l’1 d’agost del 2023, i, per tant, es considera que tots els nomenaments per acumulació de tasques han superat efectivament el termini màxim de sis mesos fixat en els ERGI.
Finalment, en matèria de personal, l’informe raonat manifesta que “tot i que no ha estat objecte de denúncia, no es pot deixar d’assenyalar que, de la revisió analítica de l’evolució del personal del Parlament per tal de contextualitzar les irregularitats denunciades, s’ha detectat que el nombre d’eventuals del Parlament de Catalunya ha passat d’una mitjana de 16 en el període 2010-2020 a 116 el 2022, nombre que s’ha mantingut en el 2023; és a dir, un increment net de 100 eventuals.
L’Informe assenyala que en termes percentuals, en el període 2010-2020, el personal eventual representava el 6% de la plantilla, mentre que en els exercicis 2022 i 2023 ha passat a representar el 30% de la plantilla. En aquest sentit, Antifrau afegeix que els 16 eventuals de la mitjana 2010-2020 coincideixen en nombre al total dels llocs de treball eventuals de la RLTP assignats al Gabinet de Presidència, les Vicepresidències, el Gabinet de Suport dels Membres de la Mesa i Alts Càrrecs, l’Oficina del Cap de l’Oposició i als coordinadors de grups o subgrups. En canvi, els 100 eventuals addicionals, llevat error o omissió, no figuren en la RLTP i coincideixen en nombre al del conjunt d’assistents dels grups parlamentaris que, per exemple, l’any 2023 s’ha situat en 96.
L’informe de l’Oficina apunta que d’acord amb aquestes dades, sembla que l’any 2022 hi va haver un traspàs del personal assistent dels grups parlamentaris, als quals assessora tècnicament i dona suport administratiu, cap a l’administració parlamentària. Sobre aquest punt, finalment l’informe assenyala que “si es confirmés el traspàs de personal assistent dels grups parlamentaris a la plantilla del Parlament sense que aquest personal presti serveis a l’administració parlamentària o bé no assessori ni doni suport administratiu a cap càrrec orgànic de la mateixa, de nou, tot i que l’Oficina Antifrau no pot entrar a valorar l’oportunitat de les decisions d’autoorganització del Parlament en matèria de personal, resulta pertinent recomanar una revisió jurídica de la situació”.
Obstacles sistemàtics per a l’exercici del dret d’accés a la informació pública
Finalment, l’escrit d’Antifrau manifesta que el Parlament li ha informat que ha detectat alguns problemes atès l’endarreriment d’algunes resolucions causat per motius diversos com, per exemple, reclamacions respecte les resolucions realitzades en primera instància o bé les recusacions que s’han realitzat a alguns membres l’Òrgan de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública del Parlament de Catalunya. Sobre aquest punt, l’informe d’Antifrau manifesta que traslladarà la part de la denúncia que fa referència als presumptes obstacles a l’exercici del dret d’accés, així com de les referides incidències en matèria de dret d’accés, a la Síndica de Greuges per tal que consideri aquesta informació en l’avaluació de l’aplicació de les obligacions en matèria de publicitat activa i dret d’accés a la informació pública del Parlament de Catalunya.
