L’informe anual sobre la situació dels drets humans al món que fa Amnistia Internacional (AI) adverteix que l’Estat espanyol encara té moltes mancances en la protecció dels drets humans, la investigació sobre la seva vulneració i, sobretot, en la rendició de comptes quan aquests drets són violats pel propi Estat. Així, en el cas de Catalunya posa d’exemple la falta d’investigació, o la seva lentitud, en casos com els de ‘Pegasus’, les infiltracions policials en moviments socials o les tortures franquistes a la comissaria de Via Laietana. Per tot això, a Espanya, la principal preocupació d’Amnistia Internacional és la “persistent falta de rendició de comptes per les violacions de drets humans comeses per l’Estat”.
La lentitud i l’arxivament de processos judicials relacionats amb violacions de drets humans, o el fet que, si més no, no s’iniciïn, “també contribueixen a perpetuar aquest clima d’impunitat”, diu l’entitat. Això no sols impedeix que les víctimes aconsegueixin la justícia i la reparació que mereixen, sinó que també erosiona l’estat de dret, assegura AI.
Al maig, una investigació realitzada pel Parlament Europeu va confirmar que s’havia utilitzat el programa espia Pegasus contra almenys 65 persones, entre les quals hi havia periodistes, figures polítiques i membres de la societat civil catalana. No hi va haver avenços en la investigació d’almenys 13 demandes per l’ús de programari espia presentades davant de diversos tribunals espanyols. Al juliol, a causa de la manca de cooperació de les autoritats israelianes, l’Audiència Nacional va tancar provisionalment la investigació sobre l’ús de Pegasus contra el president espanyol, Pedro Sánchez, i els seus ministres de Defensa i Interior.
Segons AI, el projecte de llei d’amnistia pels independentistes contenia alguns aspectes “preocupants” a les seves disposicions, com la possible inclusió de casos d’ús excessiu de la força per la policia i la protecció insuficient dels drets de les víctimes de delictes.
AI també denuncia que no es van obrir investigacions arran de la informació publicada a mitjans de comunicació sobre agents de policia d’incògnit que s’havien infiltrat en moviments socials, polítics i independentistes emprant relacions íntimes i sexuals com a tapadora, sobretot a Catalunya i el País Valencià. El Ministeri de l’Interior va argumentar que aquestes operacions eren activitats d’intel·ligència autoritzades pel govern i que romanien classificades en virtut de la Llei de Secrets Oficials.
Finalment, l’informe també lamenta la “impunitat” dels delictes contra la humanitat comesos durant el franquisme. A l’octubre, un jutge de Barcelona va tancar la investigació de la denúncia presentada per Carles Vallejo en què aquest al·legava que havia estat torturat a la comissaria de policia de Via Laietana de Barcelona. S’hi va interposar un recurs.
També es recrimina que es va obrir una investigació penal per ofenses als sentiments religiosos contra els autors d’un gag humorístic sobre la Verge del Rocío al programa ‘Està passant’ de TV-3.
L’informe també fa esment a la mort d’un esquizofrènic a Badalona el novembre del 2021 a mans dels Mossos d’Esquadra per culpa de diverses descàrregues de pistola elèctrica fins i tot quan ja era a terra.
Migrants, salut, habitatge, ‘llei mordassa’ i medi ambient
Pel que fa a altres aspectes relatius a l’estat espanyol però no únicament relacionats amb Catalunya, l’organisme esmenta la falta de drets de les persones refugiades i migrants, la violència sexual i de gènere, el dret a l’habitatge i a la salut, els drets de les persones grans, la vigència de la ‘llei mordassa’, els delictes d’odi o el respecte al medi ambient.
Segons l’informe, “no hi ha voluntat política per a obrir investigacions independents i efectives sobre greus violacions de drets humans”, com les de les residències durant la covid-19, després del salt de la tanca de Melilla el 2022 o després dels abusos policials a l’hora de reprimir algunes manifestacions. “La impunitat davant d’aquests fets no sols vulnera els drets de les víctimes, sinó que també envia un missatge descoratjador a la societat, perpetuant la manca de rendició de comptes de l’Estat i que les víctimes no aconsegueixin justícia i reparació”.
A més, lleis com la de secrets oficials del 1968, un vestigi del passat franquista, continuen impedint la investigació i l’accés a la justícia en matèria de drets humans. Aquesta llei, que classifica com a secret informació d’interès públic com les armes espanyoles venudes a països com l’Aràbia Saudita o Israel, que poden estar utilitzant-se per a cometre violacions de drets humans, “empara l’opacitat i dificulta l’esclariment de greus violacions de drets humans, perpetuant la impunitat i la manca de transparència”. “Reformar-la seria un bon punt de partida per a demostrar un compromís real amb els drets humans”, diu AI.
Tot i això, l’anterior legislatura va portar avenços legislatius importants en matèria de drets humans a Espanya. Des de la lluita contra la violència sexual fins al reconeixement dels drets de les persones trans. No obstant això, aquests assoliments estan “entelats per un risc real que aquests avenços esdevinguin lletra morta si no es prenen mesures concretes per a la seva implementació efectiva”. La desigualtat en la implementació d’aquestes lleis, i altres com la Llei de Memòria Democràtica, en les comunitats autònomes, genera escletxes en la protecció dels drets humans, diu l’informe. Mentre que en algunes comunitats s’avança en l’aplicació de les mesures necessàries, en unes altres s’observa una negativa a impulsar-les o fins i tot s’aproven lleis autonòmiques que contradiuen els avanços reeixits a escala estatal.
Alguns exemples d’aquesta disparitat són l’accés a l’avortament: La llei que permet a les adolescents de 17 i 18 anys interrompre l’embaràs sense necessitat de consentiment parental podria veure’s limitada en comunitats que en dificultin l’accés. Pel que fa al reconeixement dels drets de les persones trans podria veure’s menyscabat per lleis autonòmiques que discriminin o restringeixin el seu accés a serveis sanitaris o administratius. Les mesures per a garantir el dret a l’habitatge podrien ser ineficaces si no s’implanten de manera coordinada entre les administracions estatals i autonòmiques.
“És fonamental que les administracions, tant estatals com autonòmiques, treballin plegades per a assegurar la implementació efectiva de les lleis que protegeixen i fer realitat els drets humans. La falta d’acció en aquest sentit podria convertir aquests avenços legislatius en simples declaracions d’intencions sense impacte real en la vida de les persones”, conclou AI.
