Clatellot inesperat per part dels Estats Units d’Amèrica (EUA) a l’Estat espanyol, en el seu informe anual sobre les pràctiques en matèria de drets humans que elabora sobre diversos països. L’informe d’enguany reconeix l’escàndol de l’espionatge a polítics i activistes independentistes, el ‘Catalangate’, com una ingerència arbitrària i il·legal en la vida privada i la correspondència de les persones afectades, i ho recull com a tal en l’apartat que porta aquest mateix nom. L’informe va publicar-se el passat dilluns, 20 de març, coincidint justament amb l’inici de la missió de l’Eurocambra per investigar l’ús del programari espia Pegasus.
L’informe elaborat pels serveis dels EUA recorda que el 18 d’abril, el grup d’investigació Citizen Lab va treure a la llum l’informe en el qual confirmava l’espionatge de l’Estat espanyol durant 3 anys a 65 persones relacionades amb l’independentisme, des dels polítics i líders fins a membres de la societat civil amb el programari il·legal Pegasus. “Entre les persones considerades objectius es trobava el president en exercici i diversos expresidents del govern català, membres del Parlament Europeu, justes, activistes i polítics catalans”, exposa l’informe. Uns fets que va confirmar l’aleshores directora del CNI, Paz Esteban, durant una sessió a porta tancada del Congrés, en la qual va admetre que el CNI havia piratejat els mòbils de 18 líders independentistes, però subratllant que es va fer “amb autoritzacions judicials”, segons s’exposa a l’informe.
El document també aborda les declaracions que posteriorment va fer el ministre de Presidència, Félix Bolaños, en les quals afirmava que el president Pedro Sánchez, així com les ministres Margarita Robles i Arancha González, també van ser víctimes de l’espionatge amb Pegasus. “Va afirmar que el Govern espanyol continuava investigant qui hi havia darrere de l’atac. A finals d’any, el govern no havia fet pública cap conclusió sobre els incidents”, indica l’informe.
Un altre cas d’ingerències arbitràries que exposa l’informe dels EUA és la condemna del TEDH al govern espanyol a indemnitzar sota el concepte de “danys i perjudicis” els magistrats que el 2014 van signar un manifest on exposaven el seu suport a la possibilitat d’exercir el dret a decidir de la ciutadania catalana. “El tribunal va dictaminar que els expedients, que s’havien filtrat a la premsa, no s’havien recopilat en conformitat amb cap llei“, etziba l’escrit.
Finalment, abordant la llibertat d’expressió, l’informe admet que el govern espanyol “no va restringir ni interrompre l’accés a Internet ni va censurar els continguts online”. No obstant això, assenyala que “hi ha informes que el govern podria haver vigilat les comunicacions en línia dels polítics independentistes catalans, tot i que el govern mantenia que tenia l’autorització legal adequada”.
Es pot consultar l’informe complet a través d’aquest enllaç.
