La literatura occidental ha tractat àmpliament la qüestió del judici, de les contradiccions de les lleis de l’home i les lleis dels déus o de l’Estat. Contradiccions que han ocupat centenars de milers de línies en llibres i hores de metratge. Davant de la situació anòmala que suposa el judici als líders independentistes. Us deixem amb cinc obres que ens poden fer reflexionar sobre el judici, la llei i l’Estat.
Antígona, Sofòcles (442 a.C.)
L’obra del gran autor hel·lè, Sofòcles, suposa un qüestionament general de les lleis i obligacions de la família en relació a les de l’Estat. Després dels fets d’Edip Rei, Polinices i Etèocles (fills del doble borni) es tornen el poder de Tebes. El segon no vol cedir el poder passat el seu termini. Amb l’ajuda de la ciutat d’Argos, Polinices intenta conquerir Tebes. En la batalla moren els dos germans i Creont, el nou rei de Tebes impedeix el funeral del traïdor. Antígona desafiarà l’Estat de Tebes que prohibeix enterrar el seu germà Polinices per tal d’impedir la seva vida eterna.
L’obra suposa el xoc entre la llei de l’Estat (Creont no vol enterrar a un traïdor) i la llei de la família (s’ha d’enterrar un germà). La valentia d’Antígona ha estat recordada al llarg del temps com una mostra de coratge i llibertat davant de l’opressió.
El procés, Franz Kafka (1925)
L’autor txec en llengua alemanya, Franz Kafka, ha resultat un dels escriptors que ha sabut descriure millor el surrealisme de la llei. A El procés, s’explica l’arrest de Josef K. Un gerent bancari que es detingut un matí sense motiu aparent. Els funcionaris no l’arriben a acusar mai de res, però el protagonista ha de dansar entre els camins de la burocràcia de l’Estat.
L’obra va ser publicada pòstumament, per Max Brod i es considera inacabada. El Procés es famós pel passatge on s’explica el conte: Davant la llei. Orson Welles el 1962 la va portar al cinema en una adaptació que plasma el sentit surrealista de les incontrolables forces de l’Estat contra la llibertat del ciutadà.
Matar un rossinyol, Harper Lee (1960)
Lee mostra en aquest llibre el racisme imperant a la justícia dels EUA durant els anys trenta. En un poble fictici d’Alabama, Tom (de raça negra) és acusat de violar una noia blanca. El pare de la narradora es fa càrrec de la defensa en el judici. Una defensa que haurà de lluitar contra els apriorismes racials del poble, del tribunal i de l’Estat.
El llibre està basat en gran part en els records d’infantesa de l’autora. Nascuda a Alabama, el seu pare fou advocat i estigué involucrat en diversos casos racials. Matar un rossinyol, doncs, és una reflexió molt pertinent sobre com actua l’Estat contra un grup de persones i com a base de mentides els pot marginar constantment.
https://www.youtube.com/watch?v=cmm126kLFTU
Eichmann a Jerusalem, Hannah Ardent (1963)
La barbàrie nazi s’usa com argument ad hitlerum, però aquí és pertinent citar el llibre de la pensadora jueva Hannah Ardent; Eichmann a Jerusalem. Com és sabut, l’Operació Finale del Mossad va portar al nazi Adolf Eichmann davant dels tribunals. Ardent descriu el procés judicial, alhora que mostra la verdadera naturalesa homicida de l’holocaust.
Davant de la gravetat dels fets explicats, la ploma d’Ardent es manté fidels als fets i intenta explicar-los a l’opinió pública per la seva naturalesa. En aquest assaig desenvoluparà el concepte de ‘la banalitat del mal‘.
Pandora al Congo, Albert Sánchez Piñol (2005)
L’autor que saltà a la fama amb La pell freda el 2002, explica en aquesta aventura el cas de Marcus Gravey, acusat de matar a dos aristòcrates britànics al Congo belga. El protagonista, Tommy Thomson escriurà l’exoneració de l’acusat a petició de l’advocat de Gravey.
El llibre barreja la fantasia i el relat històric, per tal de teixir una aventura colonial que denuncia la falta d’escrúpols d’un advocat per tal d’aconseguir la fama i l’absolució del seu client. Una gran reflexió sobre el procés judicial, que creua l’opinió pública i el fet artístic.
