En política diuen que els catalans sempre tenim una pulsió anarquista amagada. El què és segur és que tenim una pulsió ironica ben visible. Sinó, qui faria que el dia de la pàtria fos per commemorar una derrota? Sota aquesta premisa us recomanem cinc llibres per tal d’entendre millor l’ànima catalana i la complexitat de l’11 de setembre.
Victus (Albert Sànchez Pinyol, 2012)
Pinyol va publicar el 2012 la seva novel·la sobre el 1714. El llibre explica les desventures de Martín de Zubiría y Olano durant la Guerra de Successió peninsular i el setge de Barcelona. El títol mostra la filosofia de l’autor, fent de la frase de Titus Livius; Pugna Magna Victi Sumus, un relat per tal de mostrar la grandesa i la glòria d’una lluita sense cap esperança. En moments d’incertesa, va bé refugiar-se en la grandesa d’uns homes, que davant la derrota van entonar el Donec Perficiam.
Barcelona 1714 (Oriol Garcia i Quera, 2002)
El còmic Barcelona 1714 reconstrueix l’episodi històric que va desembocar en la diada nacional de Catalunya. La història mostra la lluita durant el setge a través d’històries anònimes. La documentació exhaustiva de la bande dessinée fa del còmic una bona manera d’endinsar-nos en la història. La qualitat del dibuix està a l’altura dels fets narrats.
Historia del Memorable Sitio y Bloqueo de Barcelona, y Heroica Defensa de los Fueros y Privilegios de Cataluña en 1713 y 1714. (Mateo Bruguera, 1871-72)
Davant del debat sobre l’autenticitat de la lluita “patriòtica” del 1714, va bé endinsar-se en les fonts originals. Mateo Bruguera fou un historiador carlista que va posar per escrit la història del setge. La publicació per fascicles entre el 1871 i el 1872 va propiciar l’aparició de pamflets contra l’opressor castellà i l’aparició del diari El Rayo que defensava aquests postulats.
Tria Personal (Pere Calders, 1993)
Durant 300 la nació catalana ha estat més o menys oprimida, periòdicament s’ha bombardejat Barcelona, prohibit el català o posat a la presó els líders dels moviments separatistes. L’humor sempre és una via d’escapament; la ironia una defensa. Per això recomanem els contes de Pere Calders, farcits d’ironia i surrealisme. L’ànima catalana queda completament descrita gràcies a la intel·ligència d’un dels millors autors catalans.
Atles de les micronacions (Graziano Graziani, 2016)
La situació de la República catalana, proclamada, desconvocada, defensada i folkloritzada segurament seran un divertiment en l’estudi a les facultats de ciències polítiques. Però hi ha més nacions que viuen en aquests estranys estats. Graziano Graziani descriu 56 micronacions que han declarat la seva independència. L’Imperi d’Atlantium, Regne Gai i Lèsbic de les Illes del Mar del Corall o la República de Minerva mostren com el fet de declarar la independència és més habitual del que pensem. Altra cosa és que tingui el més mínim sentit.
