Aquest dijous s’ha complert 46 anys de la transició. El govern espanyol ho ha aprofitat per produir aquest anunci, on dos combatents de la Guerra Civil es reconcilien. Per tal d’evitar que aquesta falsa imatge de reconciliació nacional, us proposem visitar cinc exposicions d’art, on poder treure’s aquesta idea del cap. Les exposicions, per més inri viuen en uns standars de qualitat molt alts, cosa que demostra la virtut dels professionals de la cultura a Barcelona i per extensió, Catalunya.
LIBERXINA, Pop i nous comportaments artístics, 1966-1971
MNAC
Fins al 22 d’abril de 2019
El Museu Nacional d’Art de Catalunya explora els anys seixanta de la mà dels comissaris Alex Mitrani i Imma Prieto. L’exposició transita en uns anys convulsos de l’art català que normalment han estat poc definits pels historiadors. Liberxina es desenvolupa al voltant de Francesc Artigau, Robert Llimós, Equipo Crónica, Estampa Popular, Evru, Antoni Llena o Antoni Miralda, Norma Narotzky o Amèlia Riera. Artistes que transiten entre la rebel·lió i la democràcia, l’interior i l’exterior. Però que ens la seva contemplació permeten entendre el final del franquisme i els primers anys del règim del 78.
Jaume Plensa
Fins al 22 d’abril de 2019
MACBA
EL MACBA aquest hivern mostra a l’escultor de Barcelona en tota la seva magnitud. Més de trenta anys de creació artística resumits a les parets blanques del museu d’art. EN una evolució que bé podria acompanyar a la de la democràcia. “Les seves obres s’adrecen a la condició mateixa de l’ésser: la seva essència física i espiritual, la consciència de si mateix i del seu passat, els seus codis morals i dogmes i la seva relació amb la natura. El que no podem explicar és, precisament, allò que ens explica com a persones”.
Rèquiem per norma, Lorenza Böttner
Virreina Centre de la Imatge
Fins al 3 de febrer de 2019
Paul B. Preciado, un dels teòrics sobre la qüestió de gènere amb més prestigi del principat, ha comissariat l’exposició Rèquiem per norma, una mostra on entrem en la vida de Lorenza Böttner (Punta Arenas, Xile, 1959 – Munich, Alemanya, 1994), qui perdé els dos braços en un accident d’infantesa. L’artista, viurà l’Europa convulsa dels anys setanta i vuitanta, un moment històric que és qüestionat a la mateixa exposició, en el si d’interessants reflexions sobre la qüestió de gènere.
Stanley Kubrick
CCCB
Fins al 31 de març de 2019
Stanley Kubrick, fora de ser una de les més grans llegendes del cinema, també desenvolupa una forta crítica política a la seva societat. Així la magnífica exposició del CCCB es pot llegir, com una manera d’entendre el món occidental dels anys setanta. Les històries sobre la seva mort, la pel·lícula que va fer sobre la lluna o la seva relació amb Kirk Douglas, mostren a un director que va patir a la censura a Europa per diferents films seus. Tota la filmografia del director, pot explicar els anys setanta des d’una òptica més internacional, alhora que extrapola els problemes d’Espanya a l’àmbit universal.
Tàpies biografia política
Fundació Tàpies
Fins al 24 de febrer de 2019
La Fundació Tàpies de la mà de Carles Guerra exposa a la vida política d’Antoni Tàpies, un recorregut que marcat pel franquisme i la seva reconversió en democràcia. Des de la militància antifranquista, a la comunista, al catalanisme. Tot un totum revolutum ideològic que mostra l’evolució del pensament de Tàpies al llarg de la seva vida, cosa que també mostra l’evolució del pensament progressisme català durant bona part del segle XX.
