Catalunya serà el territori més afectat pel tancament de les centrals nucel·lars, que ara mateix cobreixen més de la meitat de la demanda energètica i donen feina a 10.500 persones. L’estudi de PwC ‘Impacte del tancament nuclear a Catalunya’ presentat aquest divendres adverteix que les conseqüències negatives es notaran a partir del tancament de la primera central espanyola, Almaraz I, que està previst pel 2027. Segons l’estudi, la pèrdua de la generació nuclear al mix elèctric suposarà un augment del preu elèctric d’entre 13 i 30 euros el megawatt/hora. Segons els càlculs de l’informe, Catalunya patirà un augment de la factura elèctrica d’entre 543 milions als 1.221 milions d’euros, tenint en compte diferents escenaris del preu del gas.
Seguint aquests càlculs, han afirmat que l’allargament de 10 anys de la vida operativa de les centrals, reduiria la factura elèctrica catalana en, almenys, 5.400 milions d’euros, dels quals 2.000 beneficiarien la indústria. “L’objectiu és descarbonitzar i hem d’anar en aquesta línia, avui dia no podem prescindir de l’energia nuclear a Catalunya perquè si no tindrem una apagada energètica”, ha avisat Salvador Sedó, director de desenvolupament sostenible a Foment del Treball, que ha participat en la presentació de l’estudi.
L’informe avisa del risc per a la seguretat de subministrament elèctric a Catalunya després de l’apagada nuclear, que passarà a dependre “de forma crítica” dels cicles combinats, cosa que suposarà una “pèrdua de competitivitat industrial”, sobretot pels sectors industrials intensius en consum d’energia.
“Seran els cicles combinats els que ocuparan una part important de la generació nuclear i això suposarà una pèrdua d’independència energètica”, apunta Òscar Barrero, soci responsable del sector de l’energia de PwC a Espanya.
També adverteixen que sense la generació nuclear, que genera un subministrament constant, incrementa la dependència energètica de l’exterior i redueix l’atractiu de Catalunya per atreure noves indústries tecnològiques intensives en consum d’electricitat.
Pel que fa a l’impacte en l’ocupació, l’estudi apunta que la desconnexió nuclear suposarà la pèrdua de 10.500 llocs de treball a Catalunya que genera el sector, una aportació directa al PIB català de 900 milions d’euros.
Segons l’actual pla vigent, firmat amb el sector el 2019, el 2030 tancarà la central d’Ascó I. Ascó II serà la següent a tancar el 2032 i finalment Vandellòs II clausurarà el 2035.
Amb tot, l’estudi insisteix que l’impacte a Catalunya es pot notar des del tancament de la primera central espanyola el 2027, que pot precipitar l’apagada nuclear. “Un cop tanqui Almaraz serà inevitable que tanquin la resta de les centrals, a causa de la pèrdua de competitivitat que sofrirà el sector, apalancada en gran mesura en l’aprofitament de sinergia i en el repartiment de costos entre les centrals”, apunta l’informe, que també afirma que un cop s’hagi consumat aquest tancament l’extensió de l’operació de les altres suposaria un “greuge comparatiu” entre territoris.
Els autors de l’estudi han criticat que el protocol firmat el 2019 pel tancament de les centrals “no s’està complint”, en primer lloc, perquè la taxa de l’Empresa Nacional de Residus Radioactius (Enresa) ha pujat per sobre del màxim permès. El soci responsable del sector de l’energia de PwC a Espanya ha afegit que les expectatives de desplegament de renovables inclosos en el pla nacional integrat d’energia i clima (PNIE) pel 2030 que “estan lluny de complir-se”, sobretot en el cas de l’eòlica.
“Hi ha hagut un avenç molt important en renovables, però no és suficient, no estem arribant als objectius del PNIE que contemplen gairebé 130 gigawatts de solar i eòlica i ara en tenim 64”, ha dit.
Barrero també ha avisat que ara ja s’estan veient els efectes del tancament de les nuclears a Alemanya on s’està veient que un 39% del mix de generació elèctrica continua proveint de combustibles fòssils, sigui carbó o cicles combinats. “Compte, a veure si seguirem els següents als alemanys a l’hora de cometre errors en política energètica”, ha advertit el responsable del sector de l’energia de PwC.
Tot plegat, ha afegit, en un context geopolític que no va tenir en compte ni la pandèmia de covid, ni la guerra d’Ucraïna ni les tensions per l’ascens de Donald Trump als Estats Units.
La situació ha provocat que els propietaris de les centrals nuclears reflexionin sobre la viabilitat del negoci, tenint en compte els costos d’explotació, de la gestió dels residus, de les taxes i de l’amenaça de tancament. “Avui les empreses es plantegen a futur si continuar surt a compte o no”, ha dit Barrero.
En aquest sentit, Ignacio Araluce, president del Foro Nuclear ha advertit que les regions “més riques i desenvolupades” a l’Estat com ara Catalunya o el País Basc són les que “dependran més” energèticament. “Catalunya dependrà de tothom”, ha avisat.
