La població resident a Catalunya era de 7.722.203 persones l’1 de gener del 2020, fet que suposa un increment de 102.709 en relació amb l’any anterior i consolida la tendència creixent que va arrencar el 2015, segons les estimacions de l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat). La migració amb l’estranger, amb un saldo de 108.264 persones, ha provocat aquest augment, mentre que el saldo migratori amb la resta d’Espanya i el creixement natural s’han mantingut negatius, amb -2.455 i -2.999 persones, respectivament, ha informat l’Idescat.
En termes relatius, el 2019 la població ha crescut un 13,4 per cada 1.000 habitants, a causa d’un creixement migratori del 13,8 per mil i un creixement natural o vegetatiu del -0,4 per mil. La població ha augmentat a 37 comarques i a l’Aran (Lleida), i ha disminuït a quatre: les de més creixement han estat el Baix Penedès (Tarragona), amb un 25,7 per mil, el Moianès (Barcelona), amb un 23,6, i el Tarragonès, amb un 19,6, mentre que les que més han perdut població han estat l’Alt Urgell (Lleida), amb un -7,2 per mil, i la Terra Alta (Tarragona), amb un -7,1 per mil.
Per grups d’edat, l’Idescat assenyala que els principals augments es localitzen en la població de 16 a 64 anys i els més grans de 65: puja en els grups de 10 a 34 anys, de 45 a 79 anys i de 85 anys i més, i ha disminuït en els de 0 a 9 anys, de 35 a 44 anys i de 80 a 84 anys.
El saldo migratori amb l’estranger ha aportat creixement a un nombre més gran de comarques, on destaca la del Barcelonès, amb un saldo de 47.913, mentre que les de saldo més negatiu són l’Alt Urgell, amb -59, Pallars Sobirà (Lleida), amb 2, i la Terra Alta, amb 36. El saldo migratori amb la resta de Catalunya i d’Espanya ha estat positiu a 30 comarques i negatiu a 11, i pel que fa al creixement natural, els naixements només han superat les defuncions a 11 comarques i l’Aran.
ENVELLIMENT DE LA POBLACIÓ
L’Idescat assenyala que continua el procés d’envelliment de la població catalana, per la combinació d’una natalitat baixa i una esperança de vida alta, en què el percentatge de població de 65 anys i més ha passat de 18,9% al 19% el 2020. L’envelliment presenta diferències importants al territori: a cinc comarques, més d’una quarta part de la població té 65 anys i més, la Terra Alta, el Pallars Jussà (Lleida), el Ripollès (Girona), el Priorat (Tarragona) i les Garrigues (Lleida).
El pes de la gent gran en relació amb els adults no ha variat: l’índex de dependència de la gent gran –nombre de persones de 65 anys i més per cada 100 persones de 15 a 64 anys– s’ha mantingut en 28,8, però el pes de la gent gran en relació amb els joves ha augmentat i hi havia 124,2 persones grans de 65 anys per cada 100 menors de 15 anys a 1 de gener del 2020.