La Generalitat llançarà el 20 de març el primer nanosatèl·lit a l’espai de la mà de l’start-up catalana Sateliot, des de la base de Baikonur, al Kazakhstan. Així ho ha anunciat el conseller de Polítiques Digitals i Funció Pública, Jordi Puigneró, en un acte al districte administratiu amb la presència dels membres de la indústria de l’espai catalana. Aquest no serà l’únic dispositiu que el Govern llançarà a l’espai al llarg del proper any, ja que Open Cosmos ha guanyat licitació per llançar el segon dispositiu a finals del 2021 o principis del 2022. Aquest dimecres s’han signat els contractes entre l’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya (IEEC) que licita els dos projectes en nom del Govern, i les dues empreses ajudicatàries.
🔴 El 20 de març s’enlairarà des del Kazakhstan el 1r nanosatèl·lit @gencat, que donarà connectivitat IoT a tot Catalunya. El 2022 s’enlairarà el 2n nanosatèl·lit (construït a Catalunya) per oferir serveis d’observació de la Terra #CataloniaNewSpace🚀
📲https://t.co/IhXlnfJZ3r pic.twitter.com/71IsuuA5XQ
— Jordi Pu1gnerO (@jordiPuignero) January 27, 2021
El primer dels nanosatèl·lits serà de tres unitats, desenvolupat per Sateliot i fabricat per Open Cosmos i oferirà serveis de connectivitat global d’Internet de les Coses a tot el territori català, després d’un primer periode de prova.
L’objectiu d’aquest dispositiu serà permetre la comunicació i l’obtenció de dades de sensors ubicats arreu del territori, fins i tot en zones de difícil accés o que no tenen cobertura de les xarxes de telecomunicacions terrestres convencionals. En aquest sentit, el conseller delegat de Sateliot, Jaume Sampere, ha recordat que la cobertura actual només arriba al 10% de la superfície i ha parlat de la “revolució” que representarà “donar connexió de forma global”.
Inicialment aquest dispositiu, que es licita per 574.000 euros, donarà servei a la Generalitat i no s’obrirà a l’usuari final. Tot i això, la conselleria explica que les dades seran explotades en un primer moment pels departaments de la Generalitat, amb la voluntat, a posteriori, d’obrir-les a universitats, centres de recerca, centres tecnològics i empreses.
L’equip de la conselleria de Polítiques Digital ha iniciat el compte enrere dels 51 dies que falten pel llançament d’aquest nanosatèl·lit, que es farà a les tres de la matinada hora catalana.
El segon nanosatèl·lit no sortirà a l’espai fins a finals del 2021 o inicis del 2022. Amb un pressupost d’1,7 milions d’euros, es dedicarà a l’observació de la Terra i proporcionarà informació per prevenir catàstrofes i lluitar contra el canvi climàtic. En aquest cas, serà un dispositiu de sis unitats, que permetrà obtenir imatges des de l’espai en diferents bandes espectrals per a l’estudi del territori.
Tots dos estaran operats i controlats des de l’Observatori Astronòmic del Montsec, gestionat per l’IEEC i que passarà a ser la “base d’operacions”, amb l’objectiu que Catalunya no només sigui un país consumidor sinó productor de dades que s’extreuen gràcies als nanosatèl·lits d’ara endavant i a més cobrirà “tota la cadena de valor, des de la fabricació fins a l’operació, la descàrrega de dades i la generació de productes”, ha dit director de l’IEEC, Ignasi Ribas.
Els representants de la indústria han valorat que la signatura de contractes per llançar els nanosatèl·lits són un “pas endavant” per posicionar Catalunya en el nou mercat i han recordat que hi ha investigadors catalans que fa anys que treballen amb aquest tipus de dispositius. En aquest sentit, el conseller delegat de Sateliot ha animat l’Estat i la Unió Europea que “segueixi l’impuls” del Govern i aposti per aquesta indústria innovadora. En la mateixa línia, el conseller delegat d’Open Cosmos, Rafael Jordà ha assegurat que estan “il·lusionats de seguir creixent i de créixer a casa” i de “fabricar satèl·lits orientats a generar dades per trobar solucions als majors problemes mundials”.
Els dos llançaments s’inclouen dins l’estratègia New Espace, amb un pressupost de 18 milions en els tres anys vinents. Una quantitat “minsa” en comparació amb les inversions d’altres Estats, ha admès Puigneró, que ha dit que espera que encara que hi hagi canvi de govern aquesta iniciativa continuï. “No se m’acut cap Govern que no vulgui i desitgi impulsar aquests projectes”, ha dit.
A més, el conseller ha contestat les crítiques que ha rebut el programa per part d’alguns partits de l’oposició i ha defensat la importància de l’economia de l’espai, que preveu que creï 1.200 llocs de treball. “S’ha intentat batejar aquest projecte com la Nasa catalana, per mi això és un elogi però no tenim cap pretensió d’enviar un astronauta a la Lluna o a l’espai exterior, sobretot perquè no hi cap ningú en un satèl·lit com aquest”, ha ironitzat.
A més, ha respost a les insinuacions que apunten que els milions dedicats a l’estratègia podrien dedicar-se a programes assistencials tot afirmant que “aquest país ha de treballar perquè en el futur no haguem de donar tantes beques menjador”. “Catalunya no serà un país social si no és un país digital, i per ser un país digital hem de ser un país connectat per terra, per mar i per l’espai”, ha afirmat el titular de Polítiques Digitals.
El nom dels satèl·lits el posaran els infants
Els dos nanosatèl·lits seran batejats amb el nom que triïn els infants a través del programa informatiu infantil, InfoK, que convocarà un concurs aquesta setmana. El Departament de Polítiques Digitals espera que, amb aquesta iniciativa, es fomentin les vocacions científico-tecnològiques entre els més joves i apropar una indústria com és la nova economia de l’espai.
