Joan Tura va néixer el 1912 a Mollet del Vallès i el 1940 va ser deportat a Mauthausen. Un any després, el 23 d’octubre de 1941, va ser assassinat. Així ho recorda la llamborda Stolpersteine que aquest diumenge s’ha col·locat davant de la casa on va viure. Amb aquesta ja són més de 500 les llambordes que s’han instal·lat a 69 municipis del país. “La llamborda demana respecte i humanitat, que és el que ells no van tenir”, explica Montserrat Tura, neboda de l’homenatjat. De la seva banda, la consellera de Justícia, Gemma Ubasart, ha destacat que les llambordes també serveixen perquè les noves generacions puguin “entendre i comprendre” que “darrere de cada dret i llibertat hi ha persones que van fer-ho possible” i cal “seguir-ho defensant”.
Catalunya compta des d’aquest diumenge amb un total de 503 llambordes Stolpersteine repartides per 69 municipis diferents. Les darreres cinc s’han col·locat aquest diumenge al matí a Mollet del Vallès, en un acte que ha comptat amb la consellera de Justícia, Drets i Memòria, Gemma Ubasart. Es tracta de plaques artístiques creades per l’artista alemany Gunter Demnig, en record a totes les persones víctimes del nacionalsocialisme alemany. Se situen davant de l’última residència on la persona va viure en llibertat i s’hi grava el nom complet de la persona, l’any de naixement i de deportació, el camp de concentració on va ser enviada i la seva situació final.
La consellera Ubasart ha exposat que amb aquestes llambordes també es vol “recordar i celebrar la vida d’aquestes persones”: “Volem conèixer on van viure, els anhels i esperances que tenien i per tot allò que van lluitar”. “Les llambordes ens serveixen per recordar aquestes persones, però també el seu compromís per fer un país i un món més just i lliure”, ha afegit. De fet, Ubasart ha dit que el fet que aquestes plaques es puguin trobar pels carrers de les ciutats i pobles facilita que les noves generacions “puguin entendre i comprendre que darrere de cada dret i llibertat hi va haver persones com les que avui homenatgem que van fer-ho possible”, tot afegint que “cada dret i llibertat s’ha de continuar defensant”.
“És una llamborda que demana respecte i humanitat, que és el que ells no van tenir”
A Mollet del Vallès s’hi han instal·lat un total de cinc llambordes Stolpersteine, una de les quals la de Joan Tura i Ros. Va néixer en aquesta població del Vallès Oriental el 1912 i el 22 de gener de 1939 va haver de marxar a l’exili a través del coll de Banyuls. A Mollet hi va deixar la seva dona i quatre fills. Era pagès i el fill gran de Feliu Tura, que va ser alcalde de la població durant la II República. La neboda de Joan Tura, l’exconsellera de Justícia Montserrat Tura, ha explicat que el seu tiet va marxar per anar a buscar el seu pare, que també havia hagut de fugir a l’exili. Per recordar-lo, la família ha col·locat una bicicleta i unes espardenyes amb sola d’espart a l’entrada de casa, ja que és com va marxar el 22 de gener de 1939 i “ja no va tornar mai”.
Tura ha destacat que el de les llambordes Stolpersteine és un homenatge molt bonic perquè “és tan senzill que s’adiu amb el tipus de persones que estem homenatjant”. “És una llamborda que demana respecte i humanitat, que és el que ells no van tenir”, lamenta. En aquest sentit, ha explicat que ser familiar d’un deportat que va morir en un camp d’extermini és una cosa que “condiciona la personalitat” perquè “durant tots aquests anys tant els seus fills com els nebots hem intentat treballar per un món millor i hem intentat no pensar obsessivament amb els turments en els quals van ser sotmesos”. Aquest homenatge, creu Tura, “ve a representar que allò no va passar només en un indret tancat, sinó que les espurnes de l’holocaust arriben a molts indrets del món”.
Una de les filles de l’homenatjat, Neus Tura, també ha estat present a la col·locació de la llamborda i s’ha mostrat molt agraïda. Tura ha explicat que gairebé no recorda el seu pare, ja que quan va haver de marxar ella tant sols tenia cinc anys: “Recordo molt poca cosa, el que m’ha explicat la mare….”. També ha relatat que en el temps que va estar exiliat a França el seu pare va escriure moltes cartes a la família però un cop va arribar a Mauthausen es va acabar la comunicació. De fet, ha relatat que es van assabentar de la seva mort per la Creu Roja.
A banda de la de Joan Tura, aquest diumenge s’han col·locat quatre llambordes més a Mollet del Vallès. Es tracta de les de Joan Molins i Maynou (3 de maig de 1911), que va ser arrestat a Dunkerque i va morir a Gusen el 23 d’octubre de 1941; de Vicenç Bachs i Vilà (10 d’octubre de 1906), que va ser detingut a Alsàcia entre el juny del 1940 i el gener del 1941 i va morir a Gusen el 7 de juliol de 1941; de Pere Cuyàs i Niubó (25 de maig de 1905), que el desembre de 1940 va ser enviat cap a Mauthausen, on va morir el 1941; i també d’Antonio López i Tarragona (21 de febrer de 1910), natural d’Almeria, que va arribar a Mollet el 1923 i el juny del 1940 va ser arrestat pels nazis i va ser assassinat l’any següent.
