Catalunya esdevé capdavantera en la presa de mesures concretes per lluitar contra els programaris espia com Pegasus. El Consell Executiu ha aprovat aquest dimarts un acord pel qual adopta una moratòria en l’ús de tecnologies de cibervigilància, en línia amb les repetides recomanacions de les Nacions Unides que reclamen un marc normatiu sòlid per prevenir la vulneració de drets i llibertats.
Aquest acord converteix Catalunya en el segon país del món, després dels Estats Units d’Amèrica, que aplica mesures concretes en aquest camp. L’Executiu ha aprovat aplicar l’anomenada Declaració de Ginebra, una iniciativa impulsada pel mateix Govern amb l’ONG Access Now per avançar cap a la regulació internacional d’aquestes eines.
La declaració insta a implementar una moratòria en l’exportació, venda, transferència i ús d’aquestes eines fins que s’estableixin garanties rigoroses en matèria de drets humans. Costa Rica va ser el primer país a fer una crida perquè s’apliqués una moratòria en aquest àmbit.
L’objectiu: Acabar amb escàndols com el Catalangate
Amb aquest acord, el Govern pretén contribuir des de Catalunya al debat global sobre la protecció dels drets humans en l’era digital davant d’un context en què les amenaces de ciberespionatge creixen, com demostra el ràpid augment de les vendes d’eines de cibervigilància selectiva, com Pegasus o Candiru, i escàndols com el del cas Catalangate.
Diversos organismes internacionals han denunciat en repetides ocasions que, malgrat que les tecnologies digitals poden enfortir la democràcia i els drets humans, la manca de regulació i control i l’ús proliferant d’aquestes eines representa una vulneració clara de drets fonamentals, com el dret a l’honor o el dret a la intimitat.
Segons les Nacions Unides, el programari Pegasus s’utilitza almenys en 45 països en quatre continents, fora de qualsevol marc legal amb l’objectiu, entre d’altres, d’espiar l’oposició o la dissidència política.
El govern dels EUA, el primer a moure fitxa per prohibir-ne l’ús
També ha alertat dels riscos d’aquestes tecnologies el govern dels Estats Units, que la setmana passada, de fet, va fer un pas més enllà i va emetre una ordre executiva per la qual prohibia per primer cop l’ús de programaris comercials de ciberespionatge que amenacin la seguretat nacional i els drets humans arreu del món. En el seu comunicat oficial, l’administració Biden adverteix de l’ús que s’ha fet d’aquestes eines per vigilar selectivament ciutadans sense autorització legal no només per part de règims autoritaris, sinó també de governs democràtics.
D’altra banda, el mateix Govern ja va aprovar l’abril de l’any passat un primer acord que preveia l’impuls d’actuacions polítiques, jurídiques i d’investigació amb relació a l’espionatge i a la intromissió en la privacitat de líders polítics, activistes socials, professionals i altres membres de la societat civil com el que recull l’informe de Citizen Lab que va fer esclatar el Catalangate. A més, el Parlament de Catalunya també va manifestar el seu suport a la Carta catalana per als drets i les responsabilitats digitals, promoguda pel Govern amb la participació de la societat civil.
Els EUA destaquen el Catalangate al seu informe anual sobre drets humans
Un exemple de l’ús de les eines de cibervigilància selectiva per limitar i vulnerar drets és el Catalangate, un cas destapat arran d’una investigació de Citizen Lab i que va esclatar fa tot just un any. Es tracta d’un dels casos d’espionatge més importants del món contra un moviment polític concret, l’independentisme català, en què hi ha com a mínim 65 persones que han estat espiades amb Pegasus, entre les quals el president de la Generalitat, diputats, polítics, periodistes, activistes i advocats.
El Departament d’Estat dels Estats Units, de fet, ha destacat el Catalangate en el seu informe anual sobre drets humans del 2022, publicat aquest mes de març. El document, que recull les pràctiques en drets humans d’Espanya, exposa les dades aportades per Citizen Lab i el perfil de les persones espiades en el marc del moviment independentista entre 2017 i 2020, i recorda que la llavors directora del CNI, Paz Esteban, hauria reconegut en seu parlamentària que el Centre havia accedit als mòbils de 18 líders independentistes, al·legant que disposava de les autoritzacions judicials necessàries per fer-ho.
La Declaració de Ginebra
El setembre passat, arran del cas d’espionatge de Pegasus, el Govern va impulsar la Declaració de Ginebra sobre vigilància selectiva i drets humans, conjuntament amb l’ONG Access Now, per avançar cap a la regulació internacional de les tecnologies de vigilància. Tenint en compte les recomanacions dels experts de les Nacions Unides per assolir una moratòria global en la tecnologia de programari espia i la tasca diligent de la societat civil, la Declaració de Ginebra és un compromís col·lectiu amb els drets humans en l’era digital i per aturar l’ús proliferant de tecnologies de vigilància.
La Declaració, a la qual ja s’hi han sumat actors internacionals com Amnistia Internacional, està oberta a signatures i es convida institucions, comunitat acadèmica i associacions en defensa dels drets humans que se sumin a la iniciativa.
