Catalunya es bolca aquest diumenge en la revetlla de Sant Joan, una de les festes més destacades del calendari. La Flama del Canigó n’és un dels elements destacats, amb multitud de pobles que esperen el foc per encendre les fogueres. En alguns municipis s’han restringit els petards per sensibilitzar la ciutadania sobre les molèsties d’un dels pals de paller de la celebració. Al Pirineu, el Sant Joan té perfil propi amb les falles i els corriols de foc que es configuren de les muntanyes als pobles. Al cantó oposat, la platja és l’escenari més destacat de la revetlla a Barcelona. L’any passat van congregar 80.000 persones. A Tarragona, els protagonistes són els diables i les bèsties.
La Flama del Canigó, les fogueres, els petards, la coca, la música i el ball són els ingredients que conformen l’esquelet de bona part de les revetlles catalanes, i les de Barcelona no en són una excepció. Tots els barris sense excepció organitzen actes per celebrar l’arribada de l’estiu en una de les nits més curtes de l’any, però a la capital catalana el tret diferencial el marca, probablement, la celebració a les platges.
Com cada any es preveu que milers de veïns i persones de fora de la ciutat s’apropin a aquest escenari per gaudir de la revetlla. L’any passat en van ser 80.000, i aquesta vegada l’Ajuntament preveu una xifra similar. En la revetlla anterior el consistori va desallotjar les platges a dos quarts de set de la matinada.
La platja, escenari de la revetlla a la costa barcelonina
Al litoral de les comarques barcelonines, bona part de les revetlles es concentren a les platges. Com a la ciutat de Barcelona, molts altres ajuntaments preparen aquests dies dispositius especials de seguretat i neteja. Una de les celebracions més genuïnes, però, no és arran de mar, sinó que es trasllada terra endins, al carrer Sant Joan de Mataró, que celebra la seva ‘festa major’.
En escassos 200 metres de carrer, el Sant Joan mataroní passa necessàriament per aquest punt de la ciutat. Com cada any, els veïns trauran el sopar al carrer i poc abans de la mitjanit un grup de bruixes enfila la Baixada de les Escaletes amb les torxes enceses. Veïns i convidats seguiran el seguici fins a l’encesa de la tradicional foguera.
Pobles de Girona restringeixen els petards
A comarques gironines, diversos municipis apliquen restriccions per la revetlla. A Figueres només es podran llançar petards F3 (coets, fonts, petards voladors o similars) a l’espai habilitat a plaça Europa. La nit de Sant Joan i la revetlla de Sant Pere (28 de juny) fins a les dues de la matinada. La resta de dies fins a les nou de la nit. L’alcalde, Jordi Masquef, diu que “la campanya és consensuada amb veïns i entitats, i vol sensibilitzar la ciutadania dels efectes del soroll”.
De la seva banda, l’Estartit (Baix Empordà) tornarà a convertir-se en el punt neuràlgic d’aquesta revetlla a la demarcació, coincidint amb la cloenda de la setzena edició del festival Ítaca Sant Joan. S’ha habilitat un espai per llançar petards a l’aparcament de la platja. A Palamós la revetlla coincideix amb la Festa Major. Després de l’arribada de la flama del Canigó, hi haurà sopar popular i celebració al barri de Sant Joan. Hi ha barraques a la platja Gran i hi passaran grups com Nexe, Diversiones, Diamond Stick i La Nit del Canet.
Diables, bèsties i castells al Camp de Tarragona
A Tarragona, la Flama del Canigó arriba al barri mariner del Serrallo i obre la cercavila de foc i les enceses de lluïment de diables i bèsties de foc. La plaça Corsini serà l’epicentre de la foguera on es llegirà el manifest dels ninots de les foguerades. Un dispositiu especial de seguretat i neteja garantirà que no hi hagi incidents.
Com a les comarques gironines, alguns municipis posen fre a la pirotècnia. A Roda de Berà i Altafulla es proposa substituir petards sorollosos per coets lluminosos. Fa quatre anys Roda de Berà ja va ser el primer municipi de Catalunya que va aprovar l’ús de pirotècnia menys sorollosa en els actes organitzats per l’Ajuntament.
A Valls la revetlla arriba en plena festa major i configura un Sant Joan amb nom propi amb la diada castellera de dilluns. És el tret de sortida de la temporada amb actuacions de la Colla Joves Xiquets de Valls i la Colla Vella dels Xiquets de Valls.
Falles i fogueres il·luminen la nit al Pirineu i Ponent
A la demarcació de Lleida, les falles són les protagonistes de la nit de Sant Joan, sobretot al Pirineu. A Isil (Pallars Sobirà), els fallaires pugen fins al Faro i a partir de les deu de la nit baixen formant un camí de foc fins al poble. A Alins (Pallars Sobirà), els fallaires sortiran durant el vespre en direcció al Botanal i l’ermita de Sant Quirc. En aquests dos indrets, encendran les falles i començaran el descens a partir de dos quarts de dotze de la nit.
Pel que fa a Ponent, Lleida enceta la revetlla acompanyant la Flama del Canigó. Hi haurà una trentena de punts actius de fogueres i una quarantena de policies locals, alguns de paisà, vetllaran per la prevenció d’incendis. Altres actes destacats són la baixada de falles de secà de Tàrrega, la rua de llum de Balaguer o l’espectacle de foc de Mollerussa.
Revetlla sense petards a Manresa
A la Catalunya Central, la majoria de pobles celebren Sant Joan amb la tradicional foguera i amb concerts. A Manresa, a més, es durà a terme la 25a revetlla infantil sense petards. A la capital de l’Anoia la nit de Sant Joan estarà marcada per la celebració del 40è aniversari de l’arribada de la Flama del Canigó i la revetlla al Casal Popular d’Igualada. Una de les activitats més tradicionals d’aquesta diada a Igualada és el correfoc, que comença a les 9 del vespre per als més petits i a mitjanit per als adults.
A la capital d’Osona, la revetlla estarà marcada per la Flama del Canigó. La comitiva arriba a dos quarts de nou davant de l’estació, des d’on començarà la marxa de torxes fins a la plaça Major. Aquí s’hi duran a terme els tradicionals parlaments i l’encesa de la foguera. Enguany també es retrà homenatge a Carles ‘Tati’ Furriols amb la descoberta d’una placa a la seva memòria i una ofrena.
