El record d’una vida dedicada a la interpretació i la pèrdua progressiva de la memòria és el joc de miralls que proposa el documental ‘Mentre siguis tu’, el llegat cinematogràfic de Carme Elias després del seu diagnòstic d’Alzheimer. Fa quatre anys, l’actriu catalana i la seva amiga i directora Claudia Pinto van decidir rodar en secret la seva tercera i última pel·lícula juntes, el testimoni de “l’últim viatge conscient” de l’actriu catalana. El que va començar sent un projecte nascut i fet créixer en la intimitat, ha acabat projectant-se públicament al Festival de Sant Sebastià i continuarà rodant-se durant el certamen. “Espero tenir una mort digna i que quan no hi sigui, el meu cos tampoc”, confessa l’actriu en una entrevista amb l’ACN.
‘Mentre siguis tu’ comença amb una entrevista que fa anys li van fer a una encara debutant Carme Elias, on manifestava que el seu temor més gran era quedar-se en blanc dalt d’un escenari. L’acció es trasllada immediatament després al rodatge de ‘Las consecuencias’, un film dirigit per Claudia Pinto i protagonitzada per la mateixa actriu. Elias repeteix una vegada i una altra una mateixa escena, que no acaba de quedar com ella vol perquè s’oblida del text. L’acció retrocedeix llavors fins al moment en què Carme Elias i Claudia Pinto es coneixen, en el rodatge de ‘La distancia más larga’, una dècada abans. La trama simultanieja a partir de llavors el passat i el present, combinant des de visites al metge amb imatges d’estrenes de teatre i cinema del passat o moments del seu dia a dia a casa.
L’acció s’articula a través del records al passat, mentre obre caixes d’un magatzem amb objectes personals que l’actriu conservava o improvisant lectures d’alguns dels seus dramaturgs preferits amb l’amic i director teatral Juan Carlos Corazza. S’hi inclouen moments transcendentals de la seva vida, com quan va recollir el Gaudí d’Honor, el Goya o quan va anunciar públicament que tenia Alzheimer.
Un dels punts crucials del documental és el fet que abordi el dret a morir dignament sense tabús, a través de converses amb amics o professionals. Ara, amb 72 anys, Carme Elias té clar que vol tenir una mort digna i, per això, han iniciat tota la documentació legal necessària per fer-ho possible. De fet, el rodatge de la cinta va coincidir temporalment amb l’aprovació de la Llei de l’eutanàsia.
Un procés íntim entre dues amigues
Per Clàudia Pinto, la gènesi de la cinta va sorgir un dia d’estiu, quan la directora va proposar de manera espontània deixar un testimoni per explicar el seu procés. Havia de ser un viatge íntim entre dues amigues acompanyades de la família sense pretensions de ser mostrat però s’ha acabat convertint en un documental projectat a un dels grans festivals cinematogràfics d’Europa que narra el procés d’acceptació de la malaltia. “S’hi inclouen els dubtes, les preguntes i les pors. No hi ha certeses i hem anat seguint la nostra intuïció”, assegura la cineasta.
De la seva banda, Elias celebra que sigui una pel·lícula “molt vitalista”, allunyada del patiment i que planteja l’acceptació d’un diagnòstic com el de l’Alzheimer des de “l’acceptació i la lucidesa”. “La lectura emocional que en pot fer la Carme està a l’abast de pocs”, assevera Pinto.
