Edició 2342

Els Països Catalans al teu abast

Dilluns, 23 de desembre del 2024
Edició 2342

Els Països Catalans al teu abast

Dilluns, 23 de desembre del 2024

Canvi d’alcaldia al poble més petit de Catalunya: Joan Tor plega després de 36 anys

La seva filla, Queralt Tor, agafa el relleu i, amb tota probabilitat, serà la nova alcaldessa de Gisclareny

|

- Publicitat -

El poble més petit de Catalunya, Gisclareny, canviarà d’alcalde. Joan Tor, que ho és des del 1976 -amb un parèntesi de 8 anys-, ha decidit no repetir. L’alcaldia, però, no anirà gaire lluny perquè amb tota probabilitat la seva filla, Queralt Tor, li agafarà el relleu. Tor recull l’herència “amb respecte” i conscient que, als pobles petits, hi ha molta feina per fer. Però aquest cop tindrà contrincant: Emili Casas (PSC), un veí de Bagà que no viu ni vota al poble. No és la primera vegada que es presenta una llista fantasma, però els veïns creuen que no servirà de res: “Aquí ens coneixem tots i, si ve algú de fora, no té res a fer. Ni els coneixem, ni els volem conèixer”, diu Enric Franch, veí i propietari de l’únic restaurant del poble.

Publicitat

En el darrer segle, Gisclareny ha perdut centenars d’habitants. Ara, en té 28 -25 amb dret a vot- i, que hi resideixin tot l’any, només 20. El turisme i la ramaderia són la principal i única font d’ingressos. Des de l’any 2018, ostenta el títol de poble més petit de CatalunyaEls seus veïns, la majoria vinguts de l’àrea metropolitana, subratllen la natura i la tranquil·litat com dos dels millors al·licients del poble, i aquesta calma no es perd durant les eleccions. De fet, aquí la campanya ni tan sols existeix.

Gisclareny funciona per consell obert i, per tant, no s’escullen regidors sinó que només s’escull l’alcalde. Exercint d’alcalde des del 1979 -amb un parèntesi de vuit anys-, Joan Tor ha decidit no tornar-se a presentar. “Ja he fet el que havia de fer”, subratlla. La seva filla, Queralt Tor, li agafa el relleu i es presenta per primer cop a les eleccions sota la mateixa marca política: Acord Municipal, una llista vinculada a ERC.

Joan Tor admet que, el fet que la seva filla li segueixi els passos, li fa molta il·lusió: “El meu pare va ser qui m’hi va fer entrar. Quan tenia 23 anys em va dir que havia de mirar de posar-m’hi per tirar el poble endavant, i estic content d’haver-ho acceptat”, subratlla. Altres veïns, com l’Antoni Baños, també estan molt contents que la Queralt Tor hagi fet el pas: “Quan era petita ja li vaig dir que, si algun dia es presentava, jo la votaria, i ara ho faré”.

Queralt Tor segueix el relleu del seu pare conscient que als pobles petits hi ha molta feina per fer: “Som pocs i quan reparteixes tasques, toca molta feina per a cadascú. L’alcalde és des del que obre la porta perquè ve algú a l’Ajuntament, el que envia tota la documentació administrativa, el que està al cas de les subvencions. Tothom et ve a demanar a tu, és un tot”.

Sense secretari municipal

Com molts altres pobles petits, Gisclareny s’ha topat de cara amb la falta de secretaris. Des de setembre que no en té. Tenen els comptes intervinguts i Tor reconeix que treballar així és “molt complicat”.

A Joan Tor li ha quedat pendent veure com es fa realitat una de les seves principals lluites: que Gisclareny tingui una carretera d’accés “com cal”, però assegura que ho deixa “del tot encarrilat” perquè es faci realitat en breu. Per Queralt Tor, aquest continuarà sent un dels reptes principals. “És un dels cavalls de batalla de la nostra història. Hem de fer que arribar a Gisclareny sigui una cosa assumible i assequible”, afegeix. La millora de les comunicacions és un altre dels seus reptes si és alcaldessa. L’altre repte és “la supervivència” del mateix poble. “No oblidem que aquest poble havia tingut una població molt gran, de fins a 500 persones”, recorda Eduard Martín, un dels veïns.

Llista fantasma sense futur

Aquest cop, Tor tindrà rival. Es tracta d’Emili Casas, un veí de Bagà que no viu ni vota al poble i es presenta pel PSC. “Em van demanar de fer-ho i vaig acceptar perquè penso que a Gisclareny tothom és molt bona gent”, subratlla. Però la majoria de veïns consultats per l’ACN asseguren que Casas no té res a fer. “Aquí ens coneixem tots i no volem que ningú de fora ens vingui a dir què hem de fer”, subratlla Enric Franch, propietari de Cal Misèria, l’únic restaurant del poble.

De fet, aquesta no és la primera vegada que a Gisclareny es presenta una llista fantasma i mai ha estat l’escollida. “Som pocs i hem de ser ben avinguts i, a vegades, la política en pobles petits com aquest el que fa és espatllar-ho”, subratlla l’actual alcalde, Joan Tor.

Publicitat

Opinió

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Minut a Minut