El president de la Cambra de Comerç de Barcelona, Joan Canadell, ha estimat que l’impacte real d’una aturada de país d’un dia no arribaria al 0,15% del Producte Interior Brut (PIB) i s’hi ha mostrat a favor si hi ha “unitat” de partits i societat civil. Canadell s’ha expressat així en un article a ‘El Punt Avui’, on ha reconegut que una aturada en resposta a la sentència del procés tindrà un “impacte” en el PIB, que xifra en entre tres i cinc dècimes si s’allargués entre dos i tres dies i del 0,44% si el seguiment fos total. “No és una xifra desestimable, però no és res comparat amb el 8% anual que els darrers informes del Ministeri d’Economia fixen com a dèficit fiscal amb l’Estat (gairebé un mes de producció total aproximadament)”, ha afirmat. El president de la Cambra ha afirmat que el món empresarial “haurà de dir-hi la seva” quan surti la sentència i ha reconegut que decidir com a representant dels empresaris quina ha de ser aquesta resposta “no és fàcil”.
En aquest sentit, ha explicat que des de la Cambra han defensat que una aturada no ha de ser bona o dolenta ‘per se’ sinó que “depèn del que es pretengui i de l’estratègia que hi ha al darrera”. “Si és una mesura fruit de la unitat de partits i associacions de la societat civil, i sobretot si hi ha un objectiu i una planificació sobre què fer després, nosaltres hi estaríem probablement d’acord”, ha asseverat. En canvi, no ha recomanat fer una aturada “com a reacció en calent i sense coordinació”.
El president de la Cambra ha criticat també el posicionament d’algunes patronals en contra de l’aturada perquè frenaria l’economia. “Si el que preocupa altres entitats empresarials és la qüestió econòmica, hauríem d’estar recordant permanentment que és insostenible aquest dèficit fiscal, que, segons l’economista Santiago Niño Becerra, ja arriba als 400.000.000.000 d’euros”, ha afirmat. Ha continuat afirmant que dir que no es pot aturar l’economia un dia quan els presos ho són “per haver defensat un estat com a única opció per solucionar definitivament aquest dèficit, diu molt poc d’aquells que pretenen defensar l’empresa catalana”.
El Sindicat d’Estudiants convoca una vaga de tres dies després de conèixer la sentència de l’1-O
Al seu torn, el Sindicat d’Estudiants (SE) vol que els alumnes d’instituts i universitats catalans aturin les classes quan es conegui la sentència del judici de l’1-O i es concentrin a Plaça Sant Jaume. L’endemà convocarà manifestacions arreu del país i el tercer dia, preveu que la vaga d’estudiants coincideixi amb la de treballadors i es culmini amb una manifestació unitària a la tarda. Aquesta és la resposta que ha dissenyat el Sindicat per estar ”a l’alçada de l’ofensiva repressiva” que considera que s’està vivint al país. Per això, el Sindicat fa una crida a la mobilització massiva.
En un comunicat, l’organització referma el seu compromís amb la lluita per a ”l’alliberament nacional” i defensa la necessitat ”d’enfortir la mobilització”. Pel Sindicat, l’única manera de ”vèncer” és a través de la mobilització de masses i demana una estratègia combativa que vinculi la lluita per ”la llibertat dels presos polítics, el retorn dels exiliats i la fi de la repressió franquista” amb la lluita contra el ”regim que la genera”, i per la ”república socialista de Catalunya”. Segons els estudiants, aquesta república rebria el suport majoritari de la classe treballadora i dels ”oprimits i oprimides”.
En el comunicat, el Sindicat remarca que la sentència del judici ”farsa” de l’1-O té l’objectiu ”clar”, d”’aixafar les aspiracions de canvi social profund” del poble de Catalunya. Veuen aquesta resolució judicial com una resposta a la ”victòria” del referèndum de l’1-O, i una reacció a les mobilitzacions massives dels darrers anys. Pel Sindicat, aquestes mobilitzacions tenien com a objectiu ”trencar amb la monarquia i el règim del 78”, fer enrere ”les retallades” de la dreta espanyola i catalana i acabar amb ”els desnonaments i la precarietat nacional” així com posar fi a les sentències ”masclistes i patriarcals”. Consideren doncs, que s’ha provocat la crisi ”més important del règim capitalisme del 78”, en quaranta anys.
