El conseller de Drets Socials, Carles Campuzano, ha tornat a negar aquest dimecres que ell vinculés la construcció d’una residència de gent gran a Santa Coloma de Gramenet amb l’elecció del candidat d’ERC a l’alcaldia, Gabriel Rufián.
A la comissió de Drets Socials del Parlament, Campuzano ha recordat que el tuit que vinculava els dos aspectes el va fer el compte d’ERC de Santa Coloma, no pas ningú del Govern. De fet, veu “bona” la proposta de Rufián perquè sigui el consistori qui construeixi la residència i la Generalitat concerti les places, cosa que històricament ha passat a Catalunya. Així, ha apostat perquè la iniciativa social i privada i els ajuntaments construeixin aquests equipaments i el Govern financi les places públiques.
En la seva primera intervenció, Campuzano ha dit que ell no va fer aquesta vinculació i tampoc va prometre que la Generalitat construís la segona residència pública de gent gran de la ciutat. També ha considerat “bona” la proposta de l’actual alcaldessa, Núria Parlón (PSC), perquè sigui la Generalitat qui construeixi la residència, ja que és qui té les competències, però ha admès que les dificultats econòmiques ho fan més complicat.
Només 19 residències públiques en les últimes dues dècades
De fet, Campuzano ha emmarcat aquesta qüestió en el fet que en els últims 20 anys la Generalitat només ha construït 19 residències públiques de gent gran, deu de les quals a Barcelona, del miler que hi ha a tot el país. Davant de les dificultats pressupostàries, ha dit que la Generalitat, amb governs de quasi tots els colors, ha prioritzat la concertació de places abans que la construcció dels centres, que s’han encarregat a ajuntaments, entitats socials o privades, i a qui ha donat les gràcies.
El conseller ha explicat que el 2003 es van dedicar 58 milions d’euros a residències de gent gran, la xifra va baixar amb la crisi econòmica del 2011 i va remuntar fins als 99 milions el 2019. Ara, gràcies als fons europeus la inversió ha pujat fins als 700 milions, en el que serà la inversió més important dels últims 20 anys. Això no obstant, també ha admès que les peticions de fons europeus dels ajuntaments arriben als 500 milions, però només es podran donar fins a 125 milions.
En aquest sentit, el conseller ha dit que si es vol que la Generalitat construeixi centres, ha de canviar el finançament de la llei de dependència, que no preveu cap sistema específic per pagar les places públiques, com sí que passa en altres països europeus. De fet, ha dit que Espanya dedica un 0,82% del PIB a dependència, davant de la mitjana europea de l’1,7%, i l’objectiu era que el 2015 s’hi dediqués l’1,5%. Actualment, l’estat aporta 3.000 milions d’euros a dependència a Catalunya, les famílies 3.000 més i la Generalitat els 12.000 restants, ha explicat.
El conseller ha advertit de l’important “repte demogràfic” al qual s’enfronta la societat catalana, amb la jubilació de la generació del ‘baby boom’, cosa que requeriria una inversió continuada de 150 milions d’euros anuals, cosa que el conseller veu ara mateix impossible.
