L’exsecretari primer de la Mesa del Parlament Eusebi Campdepadrós ha recorregut la interlocutòria del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que el deixa a punt de judici per suposadament desobeir el Tribunal Constitucional (TC) en admetre a tràmit el 2019 dues propostes de resolució a favor de l’autodeterminació i contra la monarquia.
Campdepadrós assegura que no delinquir, perquè “no tenia intenció ni voluntat d’incomplir un mandat judicial, sinó que va actuar de bona fe i absolutament convençut de la rectitud i correcció jurídica de la seva decisió”. La fiscalia i la magistrada instructora acusen Campdepadrós, l’expresident de la cambra i conseller, Roger Torrent, i altres dos membres, Josep Costa i Adriana Delgado.
En el seu escrit de 32 pàgines, Campdepadrós argumenta que la proposta de resolució de JxCat, ERC i CUP contra la sentència del Tribunal Supremo de l’1-O no deia que s’estigués exercint el dret a l’autodeterminació de Catalunya, sinó que “simplement incloïa la proclama política de la defensa en abstracte del dret d’autodeterminació”. Tampoc es reprovava la figura del rei Felipe VI, sinó “la institució de la monarquia de forma genèrica”. Per això, els membres de la Mesa, diu l’exsecretari primer, no van percebre que aquests textos incomplissin les resolucions anteriors del TC.
En el ple del Parlament del 12 de novembre del 2019 es va votar aquesta resolució i es va aprovar. La suspensió del TC va arribar pocs minuts després de la votació, assegura Campdepadrós, i així ho van ratificar els serveis jurídics de la cambra. De fet, el correu electrònic del TC va arribar tard, perquè un primer correu pesava massa i el sistema informàtic del tribunal va impedir-ne la sortida.
L’escrit de defensa cita diversa jurisprudència internacional per assegurar que Campdepadrós va actuar convençut que estava obligat a admetre a tràmit les resolucions, i encara considera que el TEDH així ho estableix. A banda de tot això, al·lega que s’ha vulnerat el seu dret a la tutela judicial efectiva i al dret al jutge ordinari predeterminat, en considerar que la interlocutòria que finalitza la instrucció ha estat dictada per un “tribunal no competent per investigar els fets”, ja que ell no és diputat al Parlament i per tant ja no és aforat.
TSJC: “El Parlament no és un lloc immune”
La magistrada del TSJC, Maria Eugènia Alegret, assegura que el Parlament “no és un lloc immune al compliment de la legalitat i al principi de jerarquia normativa”. Així, admet que la Mesa no ha de verificar la inconstitucionalitat de totes les iniciatives parlamentàries, però sí que ho pot fer amb aquelles que ho són clarament, i més encara si ho ordena el Constitucional. Per això, la magistrada considera que els quatre exmembres de la Mesa no es poden emparar en la seva inviolabilitat parlamentària, que lliga més a la llibertat d’expressió que a la decisió de deixar tramitar dues iniciatives que estaven sota advertència del TC.
La fiscalia els acusa de desobediència per haver admès a tràmit i permès que es debatés al ple el text de dues resolucions, el 12 i el 26 de novembre. A la primera hi constava un compromís amb l’exercici del dret a l’autodeterminació, mentre que la segona, una resolució de resposta a la sentència del Suprem per l’1-O, reiterava la reprovació del Rei.
