El conseller considera que qualsevol acord de legislatura ha d’incloure mesures estructurals en matèria d’habitatge
El conseller de Territori i Sostenibilitat en funcions, Damià Calvet, assegura que JxCat i ERC recuperaran el lloguer social obligatori amb una nova llei durant aquesta legislatura. Així mateix, afirma que qualsevol acord entre partits polítics que vulguin formar Govern ha d’incloure mesures “estructurals” en matèria d’habitatge, com l’elaboració d’un pla sectorial. En paral·lel, el mercat residencial també ha patit els estralls de la pandèmia, amb un increment de l’oferta de lloguer, amb la consegüent contenció de rendes, i una reducció de les compravendes. El Departament de Territori i Sostenibilitat reclama més recursos a l’Estat i entre 500 i 600 milions dels fons europeus per rehabilitar el parc d’habitatges.
A finals de desembre de 2019, el Govern va aprovar el Decret llei 17/2019 de mesures urgents d’accés a l’habitatge. La norma obligava els grans tenidors a oferir un lloguer social per a famílies en situació de vulnerabilitat. A finals de gener d’aquest any, el Tribunal Constitucional va tombar el decret, aprovat també pel Parlament, en considerar que la norma no tenia el rang adequat.
“Els grups parlamentaris que donem suport al Govern en funcions, JxCat i ERC, ens hem compromès a recuperar el lloguer social obligatori en forma de llei i fer-ho molt ràpidament i a l’inici d’aquesta legislatura”, assegura el conseller en una entrevista a l’ACN. Calvet afirma que el lloguer social obligatori és un “avenç importantíssim” i és “irrenunciable” per al Govern.
El responsable de Territori i Sostenibilitat també tem una possible derogació de la llei de contenció de rendes, aprovada pel Parlament el setembre de 2020, després que el Tribunal Constitucional admetés a tràmit un recurs presentat pel PP.
Vuit mesos després de l’entrada en vigor de la norma, el seu impacte en les rendes encara no es pot calcular. “El context d’emergència sanitària, econòmica i social ha tingut més efectes sobre el mercat de lloguer que la mateixa llei”, afirma el conseller.
La pandèmia ha provocat un increment de l’oferta d’habitatge per l’entrada en el mercat dels apartaments turístics i pisos buits, amb una consegüent contenció de les rendes. Ara, la reactivació econòmica pot causar un repunt dels preus i una “nova onada de desnonaments”, unes situacions que el Govern preveu evitar amb la llei de contenció de rendes. “Tindrem una llei que evitarà un efecte rebot molt ràpid i una especulació que torni a inflar el mercat de lloguer”, afirma Calvet.
La situació epidemiològica també ha produït una disminució de prop del 20% de les compravendes d’habitatges el 2020 i el Departament de Territori i Sostenibilitat preveu arribar a les xifres prèvies a la pandèmia cap al 2024. “En aquests anys hem de crear condicions perquè la reactivació econòmica general inclogui el mercat de l’habitatge”, sosté el conseller.
Els acords de Govern
Una d’aquestes condicions és, per a Calvet, l’elaboració de polítiques a llarg termini. “Qualsevol acord de legislatura entre partits polítics que vulguin formar Govern ha d’incloure mesures estructurals”, afirma.
El conseller en funcions ha assegurat que els pactes han de “ser bons i arribar a temps” i ha destacat la importància de disposar d’un “acord sòlid” que permeti al Govern fer “bones polítiques” de reactivació econòmica del país i protecció social.
“Seria bo que l’acord d’investidura al qual s’arribi inclogui les mesures estructurals en matèria d’habitatge i ho faci dins la temporalitat legal que marca la llei”, reitera.
Entre aquestes mesures, el conseller en funcions proposa l’elaboració d’una nova llei d’habitatge que inclogui tota la legislació, “bona, però dispersa”, sobre la matèria. Així mateix, remarca la importància aprovar definitivament el pla sectorial de l’habitatge i dotar les polítiques d’aquest àmbit de més pressupost.
En aquest sentit, el responsable de Territori i Sostenibilitat ha denunciat la manca de recursos del Pla Nacional d’Habitatge del govern espanyol, així com el repartiment entre les diferents comunitats autònomes. Catalunya rep actualment el 14% del pressupost del pla, però representa el 16% de la població de tot l’Estat i entre un 19% i un 20% en matèria econòmica. Per aquest motiu, el conseller en funcions reclama a l’Estat augmentar la dotació del pla, amb l’objectiu d’arribar als 1.000 milions d’euros de pressupost per a habitatge a Catalunya.
Una altra font de recursos seran els fons europeus. El Departament de Territori i Sostenibilitat demana una dotació d’entre 500 i 600 milions d’euros per al programa Rehabilitem.cat, centrat en “crear condicions” d’assessorament tècnic, subvencions i acompanyament financer per donar més eficiència energètica del parc d’habitatges.
