Contundent text del president del Cercle Català de Negocis, Albert Pont, dirigit a la plana política independentista. Sota el títol ‘L’outsider’, Pont ha publicat aquesta setmana un article on apunta a “una llarga llista de despropòsits” que han servit per a “enterrar la confiança” de la ciutadania en els polítics i les institucions catalanes. En aquest sentit, destaca la història de l’associació que presideix pel que fa a la lluita per la independència de Catalunya: “Des dels nostres inicis, vam divulgar els motius econòmics per la independència. Avui, tots aquells arguments formen part de l’imaginari sobiranista. Així és com s’amplia la base i no d’altra manera”, diu. I explica el cas dels empresaris que -des del 2012- van decidir pagar els impostos a Catalunya per “dotar la Generalitat de recursos econòmics per fer la independència”; “esforços neutralitzats des de la direcció d’alguns partits sobiranistes, i des de la pròpia Agència Tributària Catalana”. Ara, la Hisenda espanyola els ha revocat el NIF de les seves empreses i “l’ATC s’ho mira i calla”.
Per tot això, el president del CCN parla d’una “feina ingent” però “estèril”: “Anys després, vàrem saber que tot responia a una voluntat manipuladora per generar confiança vers els nostres representants i institucions, per permetre’ls vendre’ns amb èxit un relat que mai es compliria”, escriu per assegurar que “el processisme necessitava generar un estat tal de consciència i de màxima excitació col·lectiva que ens fes absolutament vulnerables al xoc emocional que havia d’arribar per perpetuar l’autonomisme”. Amb tot, reivindica com un “sol poble partícip d’un transcendental projecte comú” va fer néixer “l’esperit” de l’1-O.
“Calia sacrificar uns pocs per salvar tota la resta i que res no canvies en essència”
Pel que fa a la classe política, insisteix que “ni hi havia estructures d’estat, ni mínima intenció de fer efectiva la declaració d’independència” i assegura que tampoc hi és avui tot i la majoria al Parlament. Per això, apunta, calia tenir preparat el relat del “victimisme”: “calia una acordada escenografia que el fes inqüestionable. Potser caldria sacrificar uns pocs per salvar tota la resta i que res no canvies en essència”, diu Pont. En aquest sentit, afirma que “l’escenificació de la violència” de l’Estat “només volia fer creïble el relat” i que si aquest no ha il·legalitzat els partits polítics o les entitats independentistes és perquè no hi veu una “amenaça real o els considera útils”.
“L’aparent manca d’unitat política només és això, una burda aparença”
D’altra banda, el president del Cercle Català de Negocis recorda com van ser un dels primers actors a exigir unitat del sobiranisme i destaca com els mateixos polítics van “neutralitzar” ‘Junts pel Sí’ perquè ningú tornés a plantejar una proposta similar. “Avui comencem a sospitar que l’aparent manca d’unitat política només és això, una burda aparença”, diu, per explicar que ja no la reclamen per no acabar “alimentant una falsedat” que desviï l’atenció de l’opinió pública “vers allò que realment ens pot fer avançar cap a la independència”.
I és que, segons diu, entre 2014 i 2017 el CCN va posar al servei de la Generalitat diversos experts en temes crucials de cara a aquest objectiu i “encara esperem que ens atenguin”, així com també van fer gestions internacionals i “advertir algunes de les autoritats avui empresonades sobre el paranys que posaria l’Estat” pel que fa a temes com la deslocalització d’empreses. “Algun dia sabrem si les nostres autoritats fugien de la justícia espanyola o de nosaltres mateixos, si s’entregaven per ser jutjats o bé per posar-se sota la protecció de l’Estat davant un poble que s’acabava de partir la cara per ells i que no hagués perdonat una traïció semblant. No han de témer el judici de la justícia espanyola, sinó el judici de la història”, etziba Pont.
“Fa temps que tot gira insuportablement entorn als presos, exiliats i les lluites de poder”
“Avui el processisme busca el nostre esgotament”, conclou el president del CCN, que diu que “fa temps que tot gira insuportablement” entorn als presos, els exiliats i les lluites de poder per a concretar que “si de debò els volem protegir dels seus propis botxins, més valdria deixar-los fer un pas al costat”. Segons ell,” res del que es pugui decidir des de l’exili o la presó ens acostarà a la independència” i cal un “relleu de la plana major sobiranista”.
“Avui tenim més clar que mai que la independència és possible i que si no hagués estat pels ‘farols’ enlluernadors d’alguns polítics, la teníem a tocar. Només havien de defensar-la”, etziba per aclarir que és comprensible que no volguessin assumir certs riscos però que “ara estem en condicions de generar una nova oportunitat” amb “les lliçons apreses”.
