L’advocat sud-africà Brian Currin ha estat entrevistat aquest matí a Catalunya Ràdio. El mediador internacional acaba de participar el procés de Pau a Euskadi i ha estat preguntat sobre el Procés. L’entrevista, però, s’ha centrat primer amb la qüestió de la pau al País basc. D’aquesta manera ha declarat que “Estic decebut amb la qüestió basca, no s’ha solucionat el problema dels presos ni el de la reconciliació. L’objectiu de l’empresonament no és castigar les famílies. La dispersió és una violació de les convencions europees de drets humans. La realitat és que les famílies dels presos d’ETA han de recorre centeners o milers de quilòmetres per veure els seus éssers estimats”.
Com es evident, durant tota l’entrevista ha anat fent símils entre el procés català i altres, evidentment més violents. Així ha parlat de com a Irlanda es van disminuir les penes dels presos de l’IRA, a canvi d’una no-reincidència total. L’advocat ha afirmat que això també es podria fer en el cas basc. Un procés en el qual va rebre fortes pressions per tal de deixar de mitjançar. En l’entrevista ha afirmat que el govern espanyol va contactar amb el sud-africà per tal que s’hi deixés d’involucrar. Així com va rebre una carta d’ETA falsificada per tal que abandonés Espanya.
Ja centrat en el cas català, ha afirmat que un mediador és una persona discreta, que treballa fora del focus, per tal d’anar teixint complicitats, però que en el fons és el mateix col·lectiu que ha de decidir si necessita un mediador/facilitador. D’aquesta manera ha recordat que ni al País Basc o Irlanda tots els partits es van posar d’acord per trobar una solució mitjançada, sinó que va ser la part rebel (ETA i Batasuna o el Sinn Féin i l’IRA) qui van reclamar els seus serveis. Una vegada iniciats, s’hi van sumar les altres parts.
Preguntat sobre el possible desenllaç violent de la situació a Catalunya, Brian Currin ha declarat que això només passarà si les diferents parts no reconeixen que estan en un conflicte polític. D’aquesta manera, ha afirmat que en Madrid considerar ETA i Batasuna una colla de gàngsters, era impossible arribar a qualsevol acord i per tan només quedava la violència.
Prudent de no fer cap afirmació categòrica sobre la situació política d’Espanya, ha assegurat que “Espanya té por, creuen en la Constitució del 78 i no en un estat dividit. Un referèndum pot ser molt útil, però s’ha de fer emparat amb la Constitució d’Espanya. I ja sabem quin és la posició d’Espanya sobre aquest fet”. Sobre la situació dels presos catalans ha recordat la primera mesura del polític afrikaner Frederik de Klerk; l’alliberament dels presos polítics de l’apartheid per tal de poder negociar.
