El rei espanyol Felipe VI va intervenir personalment per forçar canvis de seus de bancs i grans empreses durant els dies posteriors al referèndum de l’1 d’octubre del 2017, segons ha informat el diari ‘ARA’. En un reportatge publicat aquest diumenge, el rotatiu diu que el cap de l’Estat, el president Mariano Rajoy i la cúpula del govern espanyol van trucar a empresaris i directius per forçar una fugida d’empreses del territori català. Aquestes actuacions formarien part de la reacció estatal a l’1-O que, segons el rotatiu, es va iniciar amb una retirada massiva dels comptes que tenien les administracions i les empreses públiques als bancs catalans, amb l’objectiu que CaixaBank i Banc Sabadell canviessin la seu. Segons l’ARA, Felipe VI va mantenir contactes amb els màxims dirigents de Sabadell i CaixaBank, Josep Oliu i Isidre Fainé. Després de rebre pressions, CaixaBank va negociar els detalls del decret llei que va facilitar el canvi de seu amb Guindos i Jorge Moragas, cap de gabinet de Rajoy, davant les dificultats amb les que es trobava l’antiga caixa d’estalvis, que, per traslladar la seu havia de convocar una assemblea general d’accionistes. Vuit dies després de l’1-O, totes les empreses catalanes de l’Íbex-35 menys una havien anunciat que traslladaven la seu fora de Catalunya.
L”Ara’ també detalla que la setmana del 2 d’octubre es va llançar una campanya de captació comercial dels grans comptes que havien abandonat el Sabadell i CaixaBank, amb el protagonisme destacat del Banc Santander. El banc d’Ana Botín va aprofitar per captar aquests nous clients, en una actuació que va propiciar queixes formals dels bancs catalans, apunten les informacions. Pel que fa a les multinacionals, el diari apunta que el monarca va pressionar sense èxit grans multinacionals perquè efectuessin el trasllat de la seu. Per exemple, l”ARA’ explica que, durant l’acte del Dia de la Hispanitat a Madrid, un emissari de la Casa del Rei va transmetre a “un directiu de Seat” la preocupació de la Corona, tot i que al final, l’empresa de capital alemany va mantenir la seu a Catalunya. Segons el rotatiu, Felipe VI també es va implicar personalment a fer trucades a “altres empreses estrangeres” perquè traslladessin la seu fora de Catalunya. Preguntada pel mateix diari, la Casa del Rei no ha negat les acusacions.
Davant aquestes notícies, l’advocat Gonzalo Boye ha carregat contra el monarca espanyol preguntant-se si l’article 62 de la Constitució espanyola (que descriu les funcions del Rei) és un “catàleg tancat” o pressionar empreses perquè abandonin Catalunya com a resposta a un referèndum està també entre aquestes funcions. En aquest sentit, l’advocat ha qüestionat si, segons l’article 56, Felipe VI ha “d’arbitrar i moderar el funcionament regular de les institucions” des d’una posició de “neutralitat política” o guiant-se per la seva pròpia ideologia. També ha posat en entredit que la inviolabilitat del monarca impliqui que els seus actes no puguin ser (a banda de penalitzats) ni tan sols investigats. I, sobre l’estreta relació de la Casa Reial espanyola i el Gobierno -aleshores capitanejat per Mariano Rajoy-, tenint en compte que “els actes del Rei sempre han de ser aprovats pel president del Gobierno o pels ministres competents”, Boye es pregunta qui va ser el que va aprovar les coaccions de Felipe VI a empreses catalanes.
No soy constitucionalista pero de esta noticia me surgen serias dudas constitucionales… la parte penal la tengo clara:
Així va fer l’Estat la guerra econòmica contra Catalunya https://t.co/sxwDgg2TbF vía @ARAemprenem
— Gonzalo Boye (@boye_g) 7 d’octubre de 2018
Cuando el artículo 56 de la Constitución establece que el Rey “arbitra y modera el funcionamiento regular de las instituciones” ¿debe hacerlo desde una posición de neutralidad política o se puede guiar por su propia ideología?
— Gonzalo Boye (@boye_g) 7 d’octubre de 2018
Si los actos del Rey , según el artículo 56 de la Constitución “estarán siempre refrendados” por el Presidente del Gobierno y, en su caso, por los Ministros competentes ¿A quién le correspondió refrendar los actos descritos en la noticia de @diariARA ?
— Gonzalo Boye (@boye_g) 7 d’octubre de 2018
