Gonzalo Boye, l’advocat de Carles Puigdemont, ha tornat a posar contra les cordes el magistrat Pablo Llarena i el Tribunal Suprem, acusant tots dos d’atacar l’estat de dret per vulneració del dret al jutge predeterminat per la llei. Amb l’objectiu de deixar sense efecte les decisions adoptades fins ara pel jutge i ratificades pel tribunal, Boye ha registrat un incident de nul·litat d’actuacions amb el qual reclama que s‘anul·li la decisió de no aplicar l’amnistia a Puigdemont i que el seu cas es derivi al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que és l’òrgan competent. De fet, així ho determina una interlocutòria del Suprem dictada el setembre del 2023, que reconeix que la competència recau en el TSJC, i que va ser notificada a Puigdemont i el seu equip el passat 22 d’abril.
En l’escrit, al qual ha tingut accés ‘El Nacional’, Boye denuncia la “resistència virulenta de determinats sectors” a l’hora d’aplicar la llei d’amnistia, especialment als polítics independentistes, tot subratllant que la norma del perdó pretenia una reconstrucció del diàleg institucional després del procés independentista. “Si els jutges poden ignorar la finalitat d’una llei i reinterpretar segons criteris aliens a la seva funció jurisdiccional, l’estat de dret deixa de ser tal. En aquest context, el dret penal perd el seu caràcter d’ultima ratio i es converteix en un instrument de disciplinament polític. El sistema judicial deixa de protegir drets i comença a encapsular-se i aïllar-se” exposa Boye a la interlocutòria.
Boye també al·lega que la continuïtat de la causa al Suprem vulnera el dret al jutge predeterminat per llei, argument rebutjat anteriorment per l’alt tribunal espanyol. Però ara, la defensa de Puigdemont aporta el cas d’un ciutadà que va presentar una demanda civil per danys morals a causa del ‘procés’ contra Puigdemont. Una interlocutòria del Suprem del setembre del 2023 va determinar que la competència sobre aquella demanda requeia al TSJC. Aquesta interlocutòria, i la competència que determina, va ser ratificada pel mateix TJSC.
En base aquest fet, l’advocat recorda al Suprem que un càrrec públic no pot estar aforat simultàniament a dos òrgans diferents, com el Suprem per al que és penal i el TSJC per qüestions civils. De fet, només és una situació que es podria donar en una persona que fos senador i diputat autonòmic, que no és el cas. D’aquí que defensi que el Suprem no té competència per decidir sobre l’amnistia ni per continuar la instrucció.
“El principi d’unitat de fur exigeix que una mateixa autoritat judicial conegui de totes les causes derivades del càrrec aforat, per evitar decisions contradictòries i garantir una tutela judicial coherent”, remarca l’escrit. “Dividir la competència entre dos òrgans trenca aquesta unitat, podria generar conflictes de jurisdicció i esberla la lògica de l’aforament, que és precisament protegir l’exercici institucional del càrrec mitjançant un fòrum únic i superior”, afegeix l’escrit.
