“És injustificable que encara no s’hagi interromput la transferència d’armament” a l’Aràbia Saudita. Són paraules del conseller d’Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència, Alfred Bosch, que ha demanat al Gobierno “un compromís clar i ferm amb la defensa dels drets humans” recordant que l’Estat espanyol és el quart proveïdor d’armes a aquest país, segons un informe de l’Institut Internacional d’Estudis per a la Pau d’Estocolm.
El mateix Bosch va enviar fa unes setmanes una carta a diferents ministeris del Gobierno arran d’una moció del Parlament de Catalunya que instava el Govern a “realitzar les gestions oportunes davant del govern espanyol” amb l’objectiu de suspendre la venda d’armes. La carta del conseller alerta que “les exportacions a l’Aràbia Saudita podrien ser utilitzades en el conflicte del Iemen” i que aquest armament “podria ser utilitzat per cometre o facilitar violacions greus dels drets humans i del dret internacional humanitari”. El text s’ha enviat a la vicepresidència del govern espanyol, el Ministeri d’Interior, el Ministeri de Defensa, el Ministeri d’Afers Estrangers, el Ministeri d’Hisenda, el Ministeri d’Indústria i Comerç i la Secretaria d’Estat de Comerç.
Bosch es va reunir aquest dijous amb Amnistia Internacional Catalunya, una trobada en la qual l’entitat va presentar les seves línies prioritàries d’actuació i va traslladar al conseller la seva preocupació per aquesta qüestió. Justament, fa uns mesos, Amnistia Internacional i altres organitzacions van denunciar públicament la venda d’armes d’Espanya a l’Aràbia Saudita, i van emplaçar el Govern i el Parlament de Catalunya a mostrar el seu suport a aquesta denúncia.
Vint municipis de tot Catalunya han aprovat una moció reclamant la suspensió de la venda d’armes espanyoles a la coalició saudita que intervé al Iemen. La moció ha estat promoguda per les entitats de la campanya Armes sota Control: Amnistia Internacional, FundiPau, Greenpeace i Oxfam Intermón.
Diplocat celebra el primer acte des del 155
D’altra banda, el Consell de Diplomàcia Pública de Catalunya (Diplocat) ha celebrat avui el seu primer acte des de la seva extinció en el marc de l’aplicació del 155. Es tracta d’un seminari al Recinte Modernista de Sant Pau, a Barcelona, amb presència de la seva secretària general, Laura Foraster. En una atenció als mitjans, la successora d’Albert Royo ha dit que no es pot “limitar” la tasca de Diplocat. Segons ella, l’organisme “ha fet fins ara” i “seguirà fent”, la feina d'”exportar la imatge de Catalunya, els seus actius, i els seus valors a l’estranger”. Foraster ha anunciat que el consorci elaborarà un pla estratègic “de la mà dels seus membres”.
Segons Foraster, Diplocat ha d'”ajudar a totes les associacions i entitats de la societat civil que vulguin sortir a l’estranger” i ha d’establir “ponts de diàleg” amb la resta del món. “La diplomàcia pública té una part molt important d’escoltar, no només de ser escoltats a fora”, ha concretat. De fet, el primer seminari internacional de l’entitat des del 155 reflexiona sobre el paper de la diplomàcia pública.
Sobre la reactivació de l’organisme, Foraster ha dit que estan “molt tranquils” respecte a la vigilància anunciada pel govern espanyol respecte a Diplocat. “Vigilats, ja ho estàvem abans”, ha afegit. Foraster també ha explicat que l’organisme elaborarà un pla estratègic que comptarà amb la contribució de les gairebé 40 institucions públiques i privades que formen part del consorci.
La conferència inaugural del seminari ha estat a càrrec del catedràtic Nicholas J. Cull, que en una atenció als mitjans posterior s’ha mostrat partidari que Catalunya faci diplomàcia pública. “Les grans províncies com ara Escòcia, Flandes, Quebec i Catalunya tenen l’obligació de presentar-se a la comunitat internacional, i no només per dir que són un lloc fantàstic”, ha dit, “sinó per contribuir als problemes que ens afecten a tots”. Cull creu que “els estats-nació sols no poden solucionar els problemes” d’avui en dia al món. En aquest sentit, ha rebutjat la decisió del TC que, segons Cull, afirma que l’Estat, i no les autonomies, té el monopoli sobre la diplomàcia pública.
