El ministre d’Afers Exteriors, UE i Cooperació, Josep Borrell, ha concedit una entrevista a un diari alemany i, segurament, ha generat l’efecte contrari al que volia.
Què hauran pensat els alemanys en llegir que el ministre espanyol d’Exteriors qüestiona i posa en dubte la decisió de la seva justícia? Borrell es pregunta com hauria actuat el tribunal de Schleswig-Holstein, que va decidir no lliurar a Espanya per rebel·lió l’expresident català Carles Puigdemont, si el desafiament secessionista s’hagués produït a Alemanya.
“No vull valorar això com a ministre d’Exteriors perquè és un assumpte judicial. Però em pregunto què hauria decidit el tribunal si hagués passat el mateix a Alemanya”, diu en una entrevista al diari alemany ‘Handelsblatt‘, recollida per Europa Press.
Opina que el cas de Puigdemont demostra que “encara queda molt per fer” en la construcció de l’espai judicial europeu. Finalment, el jutge instructor, Pablo Llarena, va renunciar a demanar l’entrega de Puigdemont a Alemanya només per delicte de malversació, com va preveure la cort de Schleswig-Holstein, i va retirar l’ordre europea de detenció que havia emès.
Preguntat si veu possible un acord amb el Govern català, admet que “si el problema segueix sent binari i els separatistes només volen parlar d’un referèndum d’independència, les converses acabaran ràpid” perquè això el Gobierno no ho permetrà.
Un nou estatut a través d’un procés llarg
El punt mig per un acord, en la seva opinió, és que els catalans votin un nou Estatut d’autonomia. Amb tot, creu que serà un procés llarg i, com exemple, assenyala que el Canadà va trigar 20 anys a trobar una solució pel Quebec.
Preguntat si espera una ‘tardor calenta’, davant del primer aniversari del referèndum de l’1 d’octubre i l’inici dels judicis dels líders independentistes detinguts, ha donat per fet que l’independentisme ho utilitzarà per tornar a donar el seu suport als presos sobiranistes, però que això és normal.
