El president del CIDOB i excap de la diplomàcia europea, Josep Borrell, ha criticat que la UE no estigui “jugant un paper” a la guerra de Gaza i ha demanat als països que en formen part que “s’involucrin més”. En unes declaracions a les jornades ‘War and Peace in the 21st Century‘ aquest dissabte a Barcelona, Borrell ha lamentat que la majoria dels estats de la UE estiguin disposats a ajudar Israel “faci el que faci” i ha dit que és difícil que Europa “defensi el dret internacional humanitari” mentre hi ha països – en referència a Hongria- que conviden el primer ministre d’Israel, Benjamin Netanyahu. Així, ha retret que la UE “no sigui rellevant” en la crisi i que qui lideri la possible plau entre Israel i Palestina siguin els Estats Units.
Borell ha insistit que Europa “no hauria d’acceptar” les morts que s’estan produïnt a Gaza, però que “està molt dividida per a poder jugar un paper a Orient Mitjà”. Així, ha argumentat que la pau “pot semblar utòpica” ja que el conflicte fa més de cent anys que dura, però ha demanat als estats una major implicació per aconseguir-la.
Sobre la resposta d’Europa a la guerra, Borell ha admès que la majoria de països “estan dominats per la mala consciència de l’Holocaust”. “Hi ha països que diuen que s’ha de donar suport a Israel incondicionalment pel que van fer als jueus. Són presoners d’aquesta culpa, del sentiment de culpabilitat històrica”, ha argumentat el president del CIDOB, que ha criticat aquest suport “incondicional”.
Borrell ha afirmat que Israel té dret a existir i defensar-se, però que això “no justifica matar a 150.000 persones ni destruir completament una societat”. “Europa hauria de posar límits i dir que no, que això no és justificable”, ha reiterat Borrell.
Alhora, l’excap de la diplomàcia europea ha assegurat que per la UE serà “més difícil” defensar el dret internacional després del viatge d’aquesta setmana del primer ministre d’Israel, Benjamin Netanyhahu, a Hongria. Borrell ha carregat contra aquesta trobada i ha admès que “el menys que podia fer” Hongria és sortir de la Cort Penal Internacional, ja que Netanyahu té una ordre de detenció per part d’aquesta Cort. “Això deixa Europa en un mal lloc”, ha admès Borrell.
A la conferència també hi ha assistit l’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni i membres del seu consistori i el conseller d’Unió Europea i Acció Exterior, Jaume Duch, que és qui clausurarà la jornada. També hi ha participat el director del CIDOB, Pol Morillas.
Nova Conferència de Ciutats Mediterrànies
Collboni ha estat l’encarregat d’inaugurar la conferència anual i ha lamentat que el món actual “és molt pitjor” que el del 2022, quan es va començar a celebrar aquest esdeveniment. De fet, el batlle s’ha referit a la “deriva autoritària” del govern de Trump i de la greu crisi internacional i ha assegurat que “ara és més important que mai la diplomàcia ciutat-ciutat”
Sobre el conflicte al Pròxim Orient, l’alcalde ha dit que Barcelona sempre ha aspirat a ser “un far de pau, una plataforma de diàleg i una veu per al Mediterrani” i que “històricament ha jugat un paper clau en l’articulació de relacions, inclòs Palestina i Israel”. Per això, ha demanat “no encapsular” els assumptes d’aquests territoris només en el marc de la cooperació i la pau. “Necessitem tenir l’audàcia d’acordar projectes de desenvolupament i prosperitat conjunta”, ha reivindicat.
El batlle ha aprofitat l’ocasió per anunciar que aquest mes de novembre la capital catalana tornarà a acollir una Conferència de Ciutats Mediterrànies. Segons ha matisat, es farà en el marc del Fòrum Regional de la Unió per al Mediterrani amb l’objectiu de poder tornar a reunir les nacions mediterrànies i crear un marc per a la cooperació regional.
